Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

El preu de l’esclavatge i de la indecisió:
’40’ El nombre de la vergonya !

L’error de la no encara independència.
40 euros per ajudar cadascún dels 500.000 autònoms catalans.
40 milions d’euros pagats cada dia a les arques espanyoles.

PS1:

Alguns comentaris a l’Editorial de Vilaweb, escrit per Vicent Partal:
https://www.vilaweb.cat/noticies/una-web-que-no-funciona-una-intolerable-manca-de-respecte/

Carles Campanyà

09.11.2020  |  22:55

El govern tenia l’oportunitat de fer una proposta ambiciosa i posar sobre la taula una xifra real dels ajuts necessaris per fer front a la situació. Un cop exposada la xifra, podria demostrar que no té recursos per assumir-la, i fins i tot podria denunciar que amb la independència aquests recursos augmentarien i potser sí que s’hi arribaria. Podria fer que la societat prengués consciència dels números que implica tot plegat i que no pogués ser enganyada fàcilment amb números impresionants però insuficients. Podria posar en evidència el govern espanyol per comparació.

Però enlloc d’això ha volgut penjar-se una medalla davant l’opinió pública donant una xifra ridícula que tothom pot veure que no va enlloc… potser es pensaven que tindrien la claca mediàtica que tenen d’altres quan presenten mesures igual de ridícules com ara oferir préstecs que cal retornar a qui s’està arruïnant.

S’obliga a moltes empreses a tancar (ningú diu que no calgui fer-ho, però hi ha sospites fonamentades que si s’haguessin fet millor les coses ara no caldria) i se’ls fa assumir el cost del tancament sense ni tan sols reconéixer que caldria compensar-les justament, fent un càlcul realista, encara que no es pugui assumir. Se’ls podria fer costat , per exemple, reconeixent el valor de les pèrdues i buscant fórmules realment compensatòries encara que els recursos s’hagin de demanar fora.

No, enlloc d’això s’anuncien 20 milions en ajuts com si fos la gran cosa. A 40 € per autònom de mitjana!

El govern es desprestigia amb accions com aquesta, i desprestigia la institució. Desacredita les seves pròpies idees sobre un “govern efectiu”. Enlloc d’”ampliar la base”, fa créixer la desconfiança en l’independentisme.

I el pitjor de tot, com diu en Vicent Partal, és que ens falta al respecte. És intolerable.

Carles Viñals

09.11.2020  |  23:05

Estem pagant, amb interessos usuraris, el preu que fa tres anys no volguerem pagar per una llibertat que ens hauria aportat, entre molts altres beneficis, els recursos necessaris per afrontar aquesta emergència.

Som un país devastat; un vaixell desarborat, a la deriva, sense timó i fent aigua per cent forats. Certament no han estat uns governants competents els qui ens han dut fins aquí, però el fet es que hi hem arribat, i els dirigents més capacitats del món no poden traure’ns ara del pou on finalment hem caigut.

Lamentablement no veig cap altre escenari previsible que el que el propi Sr. Partal preveu en les darreres quatre línies del seu penúltim paràgraf. Al capdavall, si arribés a produir-se, sería senyal, si més no, que encara som vius.

Albert Parés

09.11.2020  |  23:07

El més greu és que amb els ajuts de 1.500€ a la restauració del Departament d’Empresa ja els va passar el mateix: el servidor es va col•lapsar, el van haver de parar i activar de nou l’endemà. Un error el pot tenir tothom, però que no n’aprenguis i et passi el mateix un segon cop ja és incompetència. I des del primer minut el sistema d’atorgament d’ajuts m’ha semblat molt injust: el primer que arriba, el primer que es queda la subvenció, el que es podria resumir com a “tonto l’últim”

Encarnació Parets

09.11.2020  |  23:08

Au, el 14 de febrer voteu erc. Sant Valentí és cec.

Montse Vives

09.11.2020  |  23:09

Al Wahsapp que tenim la família, la meva neboda, mare de dos fills, que s’ha quedat sense poder treballar, ens explicava com funcionava la petició d’aquests diners, que no ha pogut assolir per la dificultat d’entrar a la pàgina. Quan ens ha explicat que el mètode que fan servir és qui entra primer qui obté aquestes ajudes, m’he enrabiat i segueixo enrabiada. Què vol dir? és un joc pervers que porta a pensar en corrupteles. Qui s’en beneficiarà, qui no les rebrà? Indignada per la manera. Qui ha pensait aquest mètode tan poc intel.ligent, tan denigrant? caurà algú? DIMISSIÓ!!

jordi Rovira

09.11.2020  |  23:09

Un article molt intel·ligent! Una visió necessària. Cal que els poders públics catalans facin un pas endavant. Un pas que ja notem en qüestions com la violència de gènere lligada als abusos en els càrrecs de representació i gestió. Un pas que cal aprofundir. D’aquesta crisi n’hem de sortir amb algunes idees renovades i alguns objectius ben canviats. I en això el funcionament de l’administració, sempre sotmès a la parida més o menys feliç d’algun càrrec sortint a dissimular una o altra nova a solucionar, n’és un exemple ben concret. Si dies enrere parlàvem del sottogoverno, ara ens el trobem tirant coets per fer festa major. Una festa major ben minsa, però festa al capdavall. Què no! La política no només és l’art de sortir per la tangent, posant-hi més cara que esquena. Cal doncs un criteri científic, una gran dosi de sentit de servei, i trobar una fórmula que ens permeti tenir una administració del segle XXI. I sobretot cal sortir de la mirada gallinàcia que només veu en tot plegat un simple joc partidista. Aquest ha de ser un pas de país. El patriotisme requereix més que mai, deixar-se de sigles i partits, per demanar responsabilitats i sortides. En aquesta crisi, hi ha una finestra d’oportunitat que no podem deixar passar tot despistats en una èpica ben poc útil.

Joan Benet

09.11.2020  |  23:17

El govern efectiu…
Recordem-ho les properes eleccions i votem en conseqüència… Si guanya ERC o rasca alguna cosa qui sigui que quedi del PDCat, serà que no tenim remei i tot el que ens passi és poc. I ull amb qui presenten Junts, perquè tampoc tot val…
I si cal es vota la CUP. No són la solució però els fotrem un bon ensurt a tots plegats si més no.

Enric Emo

09.11.2020  |  23:18

Sr Partal, té raó quan diu “…és que no hi ha més diners’. Perquè al final resulta que el fet greu de veritat és aquest i no l’aplicació informàtica que falla. Ja hem passat vuit mesos de pandèmia i tot allò que discutíem al març sobre l’helicòpter dels diners, sobre la renda mínima garantida i universal, sobre la congelació dels imposts, sobre l’ajut directe i incondicional a empreses i autònoms… s’ha tornat no-res.”

I ara, en la majoria d’aquests assumptes la petita autonomia (diputació) catalana ni té competències ni diners. !6.000 milions de déficit fiscal anual. És a dir la immensa suma de 160.000 milions d’euros en 10 anys. Això no es pot ignorar. Un independentista no ho pot ignorar i un unionista honest tampoc.

Gemma R.

09.11.2020  |  23:23

Si volies fer mal de debò a l’ independentisme, o pel contràri ” eixamplar la base”, aquesta pandèmia era l’oportunitat d’ or per a triar i guanyar en qualsevol de les dues fites. Perquè aquí la gent no distingirà entre quina conselleria porta qui, o quan el tren va començar a descarrilar, si abans de la inhabilitació del President o després. Dubto que conscientment s’ hagi volgut gestionar de la pitjor manera de totes les possibles, però és que la falta d’ humilitat no només s’ ha fet palesa en el vet ignominiós a Oriol Mitjà, epidemiòleg de prestigi internacional, també en la no dimissió de ningú. És més, en la tossuda manía de continuar en l’ error per a no rectificar com si això fós signe de debilitat. Abans em tranquilitzava escoltar TV3 o els polítics catalans. Avui si no em vull emprenyar poso l’ Anna Rosa, la Cuatro o teve.cat. I em fa menys repulsa la política al Congreso q sentir als ” meus”. Sempre dic q sóc tant normal i corrent, que qüasi puc assegurar q una part importantíssima de l’ independentisme li està passant el mateix. El surrealisme, la injustícia i la negror, ja superen Espanya. I això realment és el pitjor que ens podía passar. La denigració político-instucional protegida per la Corpo, és impresionant. I que ” no hi ha diners” mentre segueixes ajudant a governar a qui te’ ls roba, honestament gent, no cola. És més, insulta a indepes i unionistes. O dimiteix tot el govern en bloc, o ni cal que ens torneu a cridar a les urnes. Per Fer què? El ridícul? Més que el ridícul, enfonsar el país? Aneu tots a cagar i tireu de la cadena, apa!

Santiago Bosch

09.11.2020  |  23:34

Em podeu dir per què, PER QUÈ totes les conselleries que es concentren en mans de la tribu d’ER funcionen com el cul ?
Per què els capitostos d’ER que ocupen llocs de responsabilitat són tan ineptes ?
I per què se’ls ha de votar perquè tractin la ciutadania com a pàries de segona ?
Aquesta gentota no em mereix el mínim respecte.
Es mereixen una rebregada bíblica !

Maria Rosa Guasch

09.11.2020  |  23:39

Indignant! Indigne…

Lluí Mor

09.11.2020  |  23:42

Un govern pot justificar que no hi ha diners i seguidament denunciar-ho, assenyalar perquè no hi ha diners i on s’en van, casa real, armament. Florentino, bankiia, etc etc amb la força de la rao. I els que hi ha repartirlos equitativament, per molt ridicules que siguin les cantitats a percèbre, que és vegui el llauto. Ara bé, que no hi haigui diners, que el govern no ho denuncii i que a sobre per repartir aquests diners ho faigui d’una forma tan ignominiosa, com una tombola de barri cutre, saben, com sabien que se’ls hi colapsaria el sistema, és indecent.

Com a català, sento vergonya d’aquest govern, i si, els que és diuen independentistes perdran les elecions, potser serà millor aixì. Han defraudat a milers de catalans i han obert la porta a que és trepitji la nació catalana i a d’amunt s’en faigui mofa. INDECENTS.

Berta Carulla

09.11.2020  |  23:45

ERC no només no ha de guanyar, sinó que tampoc ha d’aconseguir vots per a formar un tripartit amb comuns i socialistes, o anem al pou.
Aquesta Conselleria és una autèntica vergonya, i de fa temps. I en una Catalunya independent el sistema de partitocràcies ha de canviar i cap polític ha de governar sense uns coneixements tècnics específics reconeguts. Romadre tant temps a Espanya ha amparat la misèria política i la corrupció.
Via Fora Catalans!

Sílvia Poll

09.11.2020  |  23:46

És una autèntica vergonya i humiliació. Estàn fent malament tot el que es pot fer malament. Pobre pais, pobre la gent que s’ha quedat sense res i han d’esperar les engrunes i encara posar-se a la cua. És indignant!!!

Gerber van

09.11.2020  |  23:52

No és podria explicar millor, sr Partal. Però un altre problema encara no mencionat ni en l’editorial ni als comentaris fins ara és que en aquest país, en Espanya però ni molt menys en Catalunya, les administracions són malaltíssims de regulacions i burocràcia. És urgent a simplificar drasticament el sistema d’administració en laq seva totalitat. I com algù ja va comentar, l’error principal per aquesta polèmica va ser a no proclamar la independència el 10-O 2017 i tot el que va vindre després. Espero que tots prenguem nota als properes eleccions.

Maria Àngels Güell

09.11.2020  |  23:56

Teniu molta raó, el sistema es va col·lapsar i va caure. Algú ho havia de preveure, actualment ja se sap què passa quan hi ha moltes sol·licituds a l’hora a la Web. Les presses mai són bones companyes…hi ha dos consellers que haurien de dir alguna cosa al respecte: el Sr. Chakir El Homrani titular de Treball, Afers Socials i Famílies i el Sr. Jordi Puigneró titular de Polítiques digitals i Administració Pública!

ESTUDI D’ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP

10.11.2020  |  00:01

Bon article Vicent. M’ha agradat molt com l’has explicat. Fins i tot l’entés jo.

Com m’agradaria saber trenar els arguments com tu o na Núria Cadenes!

Escriu fàcil i senzill sobre temes complexos.

Recorde que només he demanat una subvenció en ma vida professional. En l’època del president Paco Camps, per fer la documentació en valencià. Quatre-cents eurets. La cosa era aprendre’n a demanar-ne. Jo sempre he estat de donar-ne. Som una nació que els ciutadans -colonitzats com estem-hem de pagar obligats la “d’ellos” i de grat la nostra. Jo feia en valencià tot des que vaig ésser professional autònom i després empresari menut.

La meua iaia deia: “més val que t’envegen a que et tinguen llàstima”…i ha estat una bona divisa,,,dura, però creativa quan han anat mal dades.

Per a vergonya de Camps i companyia feia dècdes que ho feia tot en valencià. Per “motu proprio”.

La situació que expliques sembla més una “almoina” que cap altra cosa.

El teixit productiu de la petita i mitjana empresa d’aquesta nació sencera no s’ho mereix…encara que només parles del trosset entre Alcanar-la Jonquera i Almacelles. Però és transpolable dellà i ençà.

Fa uns anys, quan varen fer marxa arrere en la declaració unilateral d’independència vaig acusar als autors materials del fet, al segon dia després d’una realitat que s’esdevindria, malauradament, inevitable. I hi vaig encertar: tots els dolors que es produiran a partir d’ara són responsabilitat dels autors d’aquesta reculada. Als dos dies ja m’enrabiava i al cap de 3 anys encara em revolta més.

Açò, ho mirem per on ho miren, no és l’Europa que volem en aquest tros de la mediterrània occidental. Açò té més de l’españa de la caritat que de l’Europa dels drets civils, econòmics i de dignitat humana.

Avui el món és pur conflicte i col·lisió d’interessos. Ajornar el xoc només ha estat una fàbrica de dolor. Com les ferides infectades la terapèutica és la desinfecció traumàtica i a la brava. Com un gra de pus, el que cal és rebentar-lo i desinfectar amb algun antisèptic la base on es produeix el mal que volem guarir.

Josep Blesa (València)