Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Enganxo aquí el que he trobat al bloc de l’Oriol Amorós; ho he trobat encertat i bo de ser considerat. També les aportacions que hi fa en "Jc".

Ho podeu veure directament clicant a: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6305

La fotografia d’aquest cartell la he tret del bloc d’en Rial:
http://llibertats.blogspot.com/

———————————————

I SI GUANYA EL NO?

oriol.amoros | dimecres, 17 de maig de 2006 | 03:35 
  Si guanyés el NO alguna cosa haurà canviat al nostre país, i molt.

Al sortir de la dictadura ens atrevíem a desitjar poc, pesaven molt la por i el possibilisme. Desitjàvem poc però, aconseguir-ho era molt. I així el país ha avançat en molts aspectes tangibles. També en un d’intangible: la llibertat amb que pensen catalans i catalanes.

Les altres tres vegades que vam anar a Espanya amb propostes d’Estatut sota el braç, l’amenaça militar era latent. Ara, després d’un període llarg de democràcia i amb majories polítiques favorables, teníem una oportunitat històrica. No ha estat l’amenaça militar, sinó els interessos partidistes els que l’han frustrat.

No ha estat el possibilisme, tampoc. L’entenem i, fins i tot, quan cal el practiquem. Però l’Estatut del 30 de setembre també era possibilista, per constitucional i molt majoritari. I també era possibilista que els partits catalans negociessin en bloc o que els nostres socis fossin més lleials al seu propi posicionament.

Ni els arguments de la por, ni els del possibilisme valien davant el pacte polític que sustentava la proposta d’Estatut del Parlament de Catalunya. I són els arguments que ara fan servir per intentar doblegar la dignitat del NO.

Si guanya el NO haurà parlat una Catalunya més lliure i, per aquest motiu, més forta. Una Catalunya que prendrà molt més del que hi ha a l’Estatutet, que també es pot aconseguir per altres vies però només si es fa des de la fortalesa. Una Catalunya que ja no es conformarà a quedar-se amb un pam de nas davant les concessions que vindran al País Basc i que podrà plantejar la seva proposta des de la fermesa i amb més força que mai.

Si guanya el NO haurem vençut la por. I per això serem més lliures.

 
  / comentaris: 1 

Dues aportacions
Jc | Adreça electrònica | dimecres, 17 de maig de 2006 | 22:31
Dues aportacions de com podria haver passat tot.
Primer, un retall del pacte del Tinell. Força clar de com s’haurien d’haver comportat els partits en el seu moment:

"1.2.- Actuacions en cas d’obstaculització o bloqueig del procés.
En cas de dilació indeguda en la tramitació, no presa en consideració, impugnació o inadequació substantiva del resultat final respecte a la proposta aprovada al Parlament de Catalunya que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se, mitjançant el procediment de consulta general que s’estimi més adient en aquella circumstància, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament.
En tot cas, el Govern i les forces polítiques incorporades a l’Acord Nacional, emprendran totes les iniciatives jurisdiccionals, legislatives i polítiques que condueixin a fer respectar la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya."
Per altra part, a El PAIS un catedro de dret constitucional espanyol (no tinc la referència exacta) deia que d’acord a l’estatut vigent de 1979 el parlament espanyol no podria reescriure o negociar sobre allò acordat pel parlament català en funcions de poder estatuent (o constituent), només podia acceptar-ho o rebutjar-ho en bloc.

————————————-

Comentari meu:

Per anar avançant en el camí del 2014 necessitarem fermesa i idees clares per dur a terme la nostra determinació; al dir "la nostra" em refereixo a la dels independentistes innegociables -com els de Catalunya Acció- que sabem clar quin ha d’ésser el nostre camí: fugir de tot el que ens distregui de la independència i naturalment "formular les nostres propostes"* cosa que venim fent la gent de Catalunya Acció des de la constituació i creació d’aquest nostre Projecte decidit a portar Catalunya a la Independència pels volts del 2014.

*Vegem comn també ho expressa, més endavant -en el seu bloc-, n’Oriol Amorós:

"El valor de les idees"

Per tal que la democràcia funcioni cada institució ha de fer el seu paper i fer-lo ben fet. La justícia s’ha d’atenir a les lleis i només a les lleis, el Parlament ha de controlar i impulsar l’acció de Govern, els mitjans han d’informar des de la independència de criteri, els governs han de construir el que honestament considerin el bé comú i les formacions polítiques, tant les que volen seguir governant com les que aspiren a governar, han de formular les seves propostes. Així és com funcionen les coses, o com haurien de funcionar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!