Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
L’humor català, l’ironia revoltada … a vegades davant de l’opressió només …
queden aquestes actituds!
————————— Serveixi aquest comentari per passar del dol verament sentit a l’atac necessari (Salvador Molins)
———————————–
——————————–
———————–
——————
Ahir quan vaig llegir un correu d’en Josep Sort vaig pensar enganxar-lo en aquest bloc, però sols la segona part, la que lloa a l’entrenador català de la Selecció Francesa i als demés catalans que viuen fora de tot Catalunya. Vistos els resultats em prenc la llicència de penjar-hi també els penjaments a la carcellera nostra "Selecció Ecspañola".
———————————–
UN CATALÀ CONTRA ECSPANYA (i en van…)Avui serà un gran dia, perquè un català, fill d’un exiliat a Lió, pot derrotar la ridícula selecció ecspanyola, ufana i superba com mai, i enviar-la a casa amb la cua entre cames. Quina alegria! Endavant Raimon Domènech! Fes-los pagar, esportivament, tot el que et deuen i ens deuen! Elimina’ls i després cau amb dignitat davant de Brasil. Ningú t’ho retraurà. I jo t’estaré eternament agraït. De rebot, fes que al xulopiscines se li congeli la mandíbula i no digui ni mu. Per imbècil.
En un pla més assenyat, penso que l’exemple de Domènech ens hauria de fer recapacitar. Hi ha dotzenes de milers de catalans, fills, néts i bésnets de catalans arreu del món, i sobretot a França. I són gent gairebé ignorada. Tenim una diàspora enorme i en passem. De forma cruel. Cap, repeteixo, cap poble del món, amb un mínim de sentit de la dignitat, faria això a aquells que ho donaren tot pel seu país, per la seva societat. De fet a la seva avantguarda social, política, intel.lectual, professional, aquella gent que era la que havia protagonitzat al llarg de generacions la lluita per la llibertat nacional, la justícia social i l’emancipació intel.lectual i moral de segles de tenebrisme. Una part qualitativament i quantitativa imprescindible dels catalans. I els hem deixat arraconats, s’han hagut de buscar la vida, lluitar molt durament en ambients sovint hostils. Amb una identitat amagada i, tot sovint, suplantada.
Glòria i Honor a la Diàspora Catalana
I perdoneu els nostres errors. No us mereixem. Probablement per això la immensa majoria heu renunciat a tornar. Perquè vosaltres sí que vau guanyar. Vau lluitar contra el nazisme i vau fer créixer els vostres descendents en un ambient de llibertat i de plena reivindicació dels drets de la ciutadania. Només gosar pensar què hauria estat de Catalunya si vosaltres haguéssiu retornat el 44, el 45, o el 46, em fa estremir. No, millor no pensar-ho, perquè quan veus el carcamalisme que ens governa… se’t cauen a terra. Torno a desbarrar. Callo. Avui serà un gran dia. No en tinc cap dubte.
(Josep Sort)
———————————– He trobat més dades, ací les teniu:
Al Racó Català per Oscar lo Roig Dijous, 15 de juny de 2006 a les 17:28
Fill d’emigrant
El fort caràcter del preparador no obeïx a suposades ínfules de seleccionador nacional. Fill d’un emigrant republicà espanyol i crescut en un barri dur de la perifèria de Lió, Raymond Domenech va haver de treure els colzes des de petit. I no els va tornar a guardar. En aquells partits de criatures, quan els emigrants a França venien de l’altre costat dels Pirineus, alguna vegada li va tocar escoltar «brut espanyol». «Jo no sóc espanyol, sóc català», responia. Una frase que sorprèn, tractant-se de fa cinquanta anys. Recordant aquesta anècdota en una entrevista recent amb «Libération», el preparador es va llançar a una defensa de la identitat catalana del Barça i va aplaudir que Frank Rijkaard saludés en català en la seva primera conferència de premsa: «Mantenir la teva identitat és afirmar que existeixes, que ningú té dret a apartar-te».
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!