Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
LA FOLLIA FASCISTA I INQUISATORIAL ESPANYOLA, ARA CONTRA GALÍCIA
.
Treballar per a la independència i la llibertat de Galícia, un altre pecat contra la ‘sagrada unidad de la patria española’
Judici contra dotze independentistes gallecs a l’Audiència espanyola.
La fiscalia manté la majoria de les acusacions <falses i desmesurades acusacions> i demana penes de quatre a dotze anys de presó.
‘la majoria de proves exhibides per a intentar de demostrar ambdós delictes tenen a veure amb la convocatòria de marxes a les presons, rebudes i felicitacions d’aniversari a presos independentistes, fragments dels documents de les organitzacions –declarades legals–, continguts penjats a les webs i xarxes socials pròpies –analitzades amb investigacions prospectives– … Els actes, declaracions i convocatòries analitzats van ser públics, fets en plena llum del dia, amb el permís corresponent de la delegació del govern espanyol i sense la necessitat de cap mena d’intervenció policíaca.
Però, per damunt de tot, es pot dir que el gran protagonista del judici ha estat el magistrat Félix Alfonso Guevara. Amb un to de veu elevat i agressiu, amb un cert sarcasme i sense gaire filtre, ha esbroncat tothom: de la traductora al fiscal, passant pels testimonis d’agents de la policia. Però els moments de tensió més evidents han estat quan s’ha adreçat als advocats de les defenses, que ha interromput constantment i a qui ha vetat moltes preguntes. Les defenses en van demanar la recusació perquè aquest mateix jutge havia presidit el tribunal que va donar per provada l’existència de Resistència Gallega.’
Vist per a sentència el judici contra dotze independentistes gallecs a l’Audiència espanyola, on ahir es va fer l’última sessió. La fiscalia manté la majoria de les acusacions i demana penes de quatre a dotze anys de presó per a membres del col·lectiu antirepressiu Ceivar i de la plataforma pel dret d’autodeterminació Causa Galícia. Els acusa de presumptes delictes d’enaltiment del terrorisme i pertinença a organització criminal. Dels càrrecs inicials, només ha retirat el delicte d’enaltiment a tres persones, i continua reclamant la dissolució de totes dues entitats. Segons el relat de la fiscalia, aquestes organitzacions independentistes tenen vinculació amb Resistència Gallega, una suposada banda armada que no ha causat cap mort, que no reivindica ningú i que ha estat considerada l’única organització terrorista en actiu a l’estat espanyol els últims anys. Des del sobiranisme gallec es posa en dubte o es nega la seva existència.
Tot i jutjar-se l’enaltiment del terrorisme, els actes i declaracions que s’han mostrat durant el procés no semblen pas fer una crida a la violència ni fer-ne gala, com tampoc no fan cap referència explícita a cap organització armada en concret. De fet, la majoria de proves exhibides per a intentar de demostrar ambdós delictes tenen a veure amb la convocatòria de marxes a les presons, rebudes i felicitacions d’aniversari a presos independentistes, fragments dels documents de les organitzacions –declarades legals–, continguts penjats a les webs i xarxes socials pròpies –analitzades amb investigacions prospectives– i, sobretot, l’organització d’un acte celebrat el Dia de la Galícia Combatent. La fiscalia considera que aquesta celebració commemora el paper de dos membres d’una banda armada activa fa dècades –l’Exèrcit Guerriller–, que van morir quan col·locaven un artefacte explosiu en una discoteca el 1990. Tanmateix, la defensa recorda que és una data dedicada a la memòria històrica i que procedeix del segle XIX. Els actes, declaracions i convocatòries analitzats van ser públics, fets en plena llum del dia, amb el permís corresponent de la delegació del govern espanyol i sense la necessitat de cap mena d’intervenció policíaca.
Però, per damunt de tot, es pot dir que el gran protagonista del judici ha estat el magistrat Félix Alfonso Guevara. Amb un to de veu elevat i agressiu, amb un cert sarcasme i sense gaire filtre, ha esbroncat tothom: de la traductora al fiscal, passant pels testimonis d’agents de la policia. Però els moments de tensió més evidents han estat quan s’ha adreçat als advocats de les defenses, que ha interromput constantment i a qui ha vetat moltes preguntes. Les defenses en van demanar la recusació perquè aquest mateix jutge havia presidit el tribunal que va donar per provada l’existència de Resistència Gallega.
Preguntes insistents sobre la solidaritat amb els presos
Les declaracions dels agents i el relat de la fiscalia insisteixen molt en les tasques de suport i assistència a presos independentistes pel col·lectiu antirepressiu Ceivar. De fet, un dels investigadors assenyala la solidaritat amb els presos com a part de la suposada trama: ‘Una de les dinàmiques integrals és que al pres no li falti la solidaritat, que ningú no falti a visitar-lo. […] Han de fer promoció perquè la gent des de fora sàpiga a quina presó són i els escrigui.’
La fiscalia ha intentat fer veure al tribunal que Ceivar oferia serveis i tenia connivència només amb els presos condemnats per pertànyer a Resistència Gallega, mentre que els acusats han insistit que aquesta solidaritat s’estenia a tots els presos independentistes gallecs en general, sense fer judicis de valor contra els primers, perquè no creuen en l’existència de la banda armada. Però el fiscal ha insistit en la suposada col·laboració només amb els primers presos, gairebé sense escoltar el relat dels acusats:
—Utilitzen Ceivar per a difondre comunicats del col·lectiu de presos de Resistència Gallega?
—No existeix cap col·lectiu de presos de Resistència Gallega, és una calúmnia. El col·lectiu de presos a què fa referència segurament és el Col·lectiu de Presos Independentistes Gallecs, que va ser fundat per persones que mai no van ser acusades de ser membres de cap organització armada.
Al cap de pocs minuts:
—Sap vostè que són les xifres CPIG?
—Sí, li ho he dit abans, el Col·lectiu de Presos Independentistes Gallecs.
—I doncs, existeix o no existeix, un col·lectiu de presos gallecs?
Felicitacions d’aniversari o un cartell de ‘llibertat presos’, part de la investigació
Algunes imatges que formen part de la investigació mostren militants sostenint cartells que feliciten l’aniversari als presos, i també un cartell de ‘llibertat presos independentistes’. Imatges aparentment normals que el fiscal utilitza per a l’interrogatori:
…
PS: LA FOLLIA FASCISTA I INQUISATORIAL ESPANYOLA, ARA CONTRA GALÍCIA
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!