La feblesa democràtica
La meva personal inquietud o sensibilitat pels actuals esdeveniments em fa escriure, sigui com una carta dedicada al lector de la premsa, sigui amb poesia sigui amb prosa. És el meu deure ètic o moral com tot mortal, per amor als altres i per respecte a la vida.
Ens falla el sentit de la lògica; ens manca dignitat, idees intel·ligents, do de paraula, autoritat i contundència.
La societat globalitzada, pels interessos que siguin, desgraciadament se’n va a fer punyetes. Massa anys apostant per la quantitat, menyspreant i manipulant la qualitat mal entesa.
Com a persones responsables en les nostres, diguem-ne, lliures actituds, ens trobem generalment encara en una greu situació embrionària, sigui per l’afany de posseir, o pel plaer, sigui pel caprici o vici, consumisme o banalitat.
Per no allargar-me més em vull centrar en el tema del respecte i de la tolerància, aquesta feblesa o aquest pecat capital que tenen deterninats sistemes els quals ànomenam democràtics.
Anem al gra: em vull referir especialment a uns determinats individus o col·lectius en situació creixent i preocupant arreu del món. Aquests, en el transcurs de la història han estat, i són, els creadors de la ignorància i de la manipulació permanents, i són com un càncer per la societat.
La mal anomenada «Transición democràtica”, pel que fa al que ens afecta més directament a nosaltres, va permetre que els fatxes imperialistes i franquistes, pràcticament en quatre dies canviessin de jaqueta i passessin a engrossir la família mal dita democràtica, controlant constantment, i per no perdre el fil, els poders fàctics.
Tristament, gran part del poble ibèric els accepta i els tolera perquè aquesta manipulació i aquesta ignorància pàtria que no els deixa evolucionar ja els va anant be; fins i tot reclamen com a seu tot allò que han espoliat amb la força de la ignorància, de la traïció i de les armes i no amb la força de la raó. En aquest punt fonamental és on
vull anar a parar: com es pot permetre aquesta convivència dins d’un sistema, diguem-ne, democràtic, que el que pretén és lluitar per l’enriquiment moral, pel respecte, pel diàleg i per tants d’altres valors…? Com podem acceptar uns determinats individus que quan tenen el poder ens fan seguir “por cojones” la seva doctrina? Com podem tolerar persones que no respecten les idees contràries, que imposen tot allò que els ve en gana convençuts de la seva «veritat absoluta”?
Ingènua democràcia, immadura democràcia, et sobra covardia i tolerància cap a qui a tu no et tolera. Ets massa tova amb tots aquells que no et respecten. Malauradament tots ells estan malalts i no accepten la llibertat de ningú. Ets massa tolerant amb tots aquells que no saben perdre i que per decret o «por cojones» imposen la seva llei quan manen per tot. Innocent democràcia. Els inquisidors «et seguen l’herba que has sembrat cada dia». El teu respecte per aquells que a tu no et respecten és el teu punt feble. El dia a dia està al carrer pels qui tenen ulls a la cara.
Finalment» i sintetitzant l’actitud de la mal anomenada justícia: potser ja tot ha d’anar així, potser ja ha estat pactat i és el que toca pel moment. Que poden ser tots els mateixos i quan pintin bastos tot quedarà a casa. -a «la España inamovible e indisoluble»- El poble sacrificat, com sempre, fent la guerra i passant gana… Supòs que això és el que toca ara: crear enfrontaments i desconcert polític, disbauxa a nivell judicial o a on sigui, fomentar la immigració i la por. Tot això no fa res més que aplanar el terreny perquè neixi d’aquí poc un altre «caudillo”. Així faran net, repetiran la història i els que quedin, a callar i a creure.
Joaquim Pugnau i VidalSant Feliu de Guíxolswww.catalunyaaccio.org
P.D.
Per salvar Catalunya cal acompanyar la literatura i les arts d’estadistes de caràcter, i de pit, capaços d’encarar-se amb l’invasor i que ensenyin al poble a saber defensar la seva dignitat. (Daniel Cardona)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!