23.05.2022 | 00:00
Desitjo també que el català ens faci catalans. Que Catalunya i la llengua catalana segueixin essent indestriables.
Jordi Pujol va dir que era català qui vivia i treballava a Catalunya, i la fama i significació de l’ex president van fer que aquella frase es donés per vàlida en amplis cercles de catalans, però tots sabem que el que expressava aquella frase no era tota la veritat, hi faltava el més essencial, és català qui primer de tot parla i estima la llengua catalana i Catalunya.
PS1:
Altres comentaris a:
Maneres de ser ‘euskaldun’
https://www.vilaweb.cat/noticies/maneres-de-ser-euskaldun-galeusca-martxelo-otamendi/
22.05.2022 | 19:07
Molt cert. Ara bé hi ha un punt clau i MOLT important en eixes reflexions, l’origen ètnic dels ciutadans, no cal esmentar que el tipus colon supremacista i anti TOT el que no sigui castellà sempre surt mooolt majoritàriament dins ciutadans dels territoris de parla castellana.
El mateix passa per exemple a Ucraïna on TOTS els ucraïnesos conèixen l’imperial rus … però sobretot els russòfons descendents de colons russos a per exemple Crimea i Donbass no coneixen ni volen conèixer ucraïnès. Purs imperials de la mateixa mena que el Patxi López o el “Vasco” Abascal. Al menys un 20% de ciutadans de TOTS els territoris de parla no castellana odia a fons TOTS els altres idiomes parlats a l’invent “España”. No és bó caure en l’autoengany.
22.05.2022 | 07:29
No és tan important on volen anar sinó qui són. No n’hi ha prou amb declaracions d’intencions.
22.05.2022 | 07:27
Segons aquest energúmen jo, que passo moltes setmanes al país basc, tinc els mateixos drets polítics que un basc? Au va! Els drets comporten deures! Qui no sap euskera no és basc ni té dret a decidir sobre Euskal Herria com qui no sap espanyol mai se li concedirà la nacionalitat espanyola.
21.05.2022 | 14:27
Vull comentar dues coses, més a tall anecdòtic que per fer comparatives, perquè cadascú és com és.
Primer, no comparis -encara que sigui sarcàsticament- si es pot ser espanyol sense saber l’espanyol, perquè aquests ja tenen el seu estat i fan el que volen, fins i tot incomplir les seves pròpies lleis, però millor no ho allarguem més.
I segon, curiosament em consta un altre detall que no has mencionat, però que ho considero important. “En el procés català vam aprendre que la cosa més important no és d’on vénen els ciutadans sinó cap a on volen anar”. Això em recorda aquella cita de l’Anna Gabriel “anem més a poc a poc perquè volem anar més lluny”. Les dues cites les trobo, poèticament dolces de sentir, però amb poc sentit pràctic. L’únic que hem après del Procés català és que amb la classe política actual mai serem lliures, i parlo dels polítics catalans, dels espanyols ja no n’estic sorprès. I aquesta afirmació és així perquè no tenen actitud (ni aptituds). Poso dos exemples: als PPCC la paraula nacionalista és tabú (no pels espanyols, sinó per les tietes, tant les convergents com les republicanes). En canvi a Galiza hi ha un partit que es diu Bloque Nacionalista Galego, i a EH en teniu un altre, el PNB, i allà ningú s’estira els cabells, i menys en el món abertzale. I una altra cosa que a Catalunya, a diferència d’EH, seria impensable: A EH al castellà li dieu erdera, i crec que aquest terme està exempt de polèmica. A Catalunya també tenim una expressió semblant: foraviler. En canvi a Catalunya dir que x parla foraviler, sembla més despectiu i sí a més et reafirmes que ets nacionalista ja veuen Satan i fas plorar les tietes. Fa uns anys, no sé si això ha canviar, a EH cremar una paperera estava tipificat com a terrorisme, a Catalunya, amb el Procés, també, però en aquest país no cal que et detinguin els Mossos, aquí som més fins i de seguida tens les tietes a sobre.
21.05.2022 | 06:19
Molt em temo que, al pas que anem, d’aqui a pocs anys el substantiu “català” designarà només persones, però ja no la seva llengua. Com a Irlanda, tothom en parlarà únicament una altra, vinguda de fora i imposada per l’ocupació colonial, encara que per fi hi hagi independència.
Compareu, si us plau, l’aferrissada defensa de l’àliga cuabarrada (50 parelles a tot Catalunya), que la Generalitat de Catalunya protegeix de l’extinció tot impedint activament parcs eòlics, amb la indiferència que palesa de facto davant l’accelerada desaparició del català. Moltes declaracions altisonants, però cap mesura efectiva per protegir el català de la voracitat judicial, que després d’esquarterar-lo ja n’ha devorat un quart (aquest primer 25%).
PS3:
És català qui parla en català i estima Catalunya.
Aquest és per a nosaltres un català.
No ens enganyeu!
Dieu que no hi haurà més castellà del que hi ha actualment i encara parleu amb llenguatge tècnic i enganyós com un ganivet de dos talls. Ens esteu enredant com sempre i us enviarem a tots a fer punyetes! Què us voti la vostra mare!
Traiu als votants, traiu Catalunya i traiu la llengua, sempre ho heu fet, i ara hi torneu.
La immersió lingüística en català s:ha de fer correcte a totes les escoles, en Català no en castellà, i s’ha de comprovar i exigir el nivell requerit dels alumnes i en cas necessari exigir-los reforç. Destinar totes les partides pressupostàries per poder defensar i incentivar el català com a primer valor de Catalunya.
No és una qüestió personal sinó de Catalunya, tots els catalans han de dominar el català. Ha de ser un compromís de tot el país i si no sou capaços de gestionar-ho dimitiu i anem a noves eleccions.
No podeu trair els vostres votants, el vostre país i la vostra llengua tal com fa tants anys ho esteu fent.
Llengua i Catalunya són indestriables, han de ser indestriables.
No ens fiem d’ER, ni de l’Illa espanyolista, ni dels Comuns també espanyols de mena, ni de Junts. Ens heu enganyat massa. No jugueu amb el nostre i vostre Poble, no traiu la llengua.
Recordeu que hi ha dos catalans en vaga de fam per defensar la llengua catalana de les vostres renúncies i dels atacs de l’enemic espanyol.
No a aquesta llei Cavall de Troia del castellà com llengua vehicular, de l’acolliment de nou arribats en castellà enlloc d’en català, de la de no complir la immersió lingüística en català i no exigir a tots els alumnes el domini de la llengua catalana.
Aquest ha de ser el nou compromís i l’esperit de defensa dels primers valors de Catalunya:
Catalunya, Llengua i Escola ha de ser indestriables i de primer nivell i categoria.