N’hi han d’independentistes dins de CIU?
La voluntat de fer país de la gent de Ciu és manifesta, però en realitat tenim país?
A la situació colonial que viu Catalunya, d’una fiscalitat direccionada al centre de la Metròpoli colonial -Madrid- amb un muntant de l’11% del PIB, set punts per sobre del que en economia s’anomena impost colonial -el 4% del PIB de tota comunitat- en el nostre cas 2 bilions anuals d’euros, 40 milions d’euros diaris, a la pràctica llençats -o espoliats-, a fons perdut des del nostre punt de vista -les nostres butxaques- i les nostres infraestructures. A aquesta situació colonial que viu Catalunya s’en pot dir país normal?
Doncs ja veiem com les èlits de Ciu es frissen per administrar de nou la colònia catalana. I també "esquerra" que en veu d’en Carod en el seu discurs d’anunci d’alta de la malaltia que ha patit recentment va dir "la societat catalana ja va bé i els partits hem de correspondre-li”. Els grans reptes són la cohesió social i la integració de la nova immigració; el benestar i la igualtat d’oportunitats; la modernització del país, a través de la pròpia ordenació i la millora de les comunicacions; la internacionalització tant de l’economia com de la cultura; i un futur tranquil per a la llengua catalana."
És comprensile la passió que posen Ciu i ERC en encaixar-nos a Espanya mirat des del punt de vista de la "Cadira".
Però jo em pregunto i us pregunto: Els independentistes o els que es pensen que ho són, no se n’adonen que mentre nosaltres fem el país per un costat Espanya ens el desmunta per l’altre?
Joaquim Pugnau (Sant Feliu de Guíxols)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ací sols estan per escussar i fer de ploramiques per passar del possibilisme del oassis al impossibilisme de Madrid.