Sovintegen al mateix diari El Punt-Avui, de sempre i darrerament amb més insistència certs intel·lectuals de fet espanyolistes i d’objectiu encaixista que volen Catalunya eternament ficada al taüt de la morta. Per esmentar-ne dos, com avís per a navegants dubtosament despistats, diré que en Coelo i en Jordi Font m’ensumo que són uns d’ells. Són astuts com les serps. Per què? el contrari sempre és astut com les serps? Fan giragonses  per revertir el gran canvi de mentalitat que ens diu i fa saber a molts, moltíssims catalans, que dins d’Espanya no hi té futur ple i lliure Catalunya.

Només hi ha un veritable reconeixement nacional vàlid per a Catalunya i és de naturalesa pràctica, de res serveixen les paraules buides i les promeses vanes d’una inimaginable, i indesitjable, per als catalans, Espanya plurinacional, és allò que més endavant d’aquest escrit anomeno “nacionetes de segones” les “nacionalidades de la gran España, la bondadosa i grande  pàtria madre”.

Sí! només hi ha ple convenciment i plena consciència que la Independència és el primer valor de tota nació i molt especialment de la Nació Catalana. No calen reconeixements, sols respecte absolut i escrupolós a la llibertat nacional plena dels catalans, o sigui la seva Independència “plena” i total!

En la mesura en que el Poble Català i els seus capdavanters ens ho creguem i en siguem responsables reeixirem en la absolutament necessària i imprescindible ruptura política amb l’estat espanyol.

Preparem la ruptura en els nostres caps i en els nostres cors. Preparem la DUI … lloc, dia, text, diputats … preparem-la ja!

Caldrà trencar! … preparem-nos!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

La tercera via dels Duran a l’inrevés.“el que ells anomenen «tercera via» -la merda, la caca i la porqueria … i anar pagant i anar-nos ajupint cada dia!- és el que Duran, un dels socis de CyU, voldria.”Els apassionats i mig acorralats espanyolistes fa dies que barrinen com fer quadrar les seves coses per tal de poder seguir xuclant de la, de fet, «Gran Mamella Catalana», una mena de meta que no acaba mai de rajar tot i que la vaca catalana cada dia estigui més eixuta. No tenen mesura, no pararan fins que de tan prima la tindran morta, aleshores podran aprofitar-se d’un fred cadàver i una mica després de passat un fugisser plaer de heure-la i veure-la ben morta seguiran cofois el seu camí com si no hagués passat res.Si no ho impedim serem -els catalans- un altre dels molts pobles que un cop engolits per la història cauen en l’oblit. Aleshores al màxim que podrem aspirar serà a ser com una reserva india o un consentit guetto a casa nostra, o tal vegada un vulgar objecte de museu de lluïment coreogràfic dels vencedors d’aquella llarga conquesta. Ara, perquè es troben sobre arenes movedisses i no se senten segurs, barrinen de nou, una i una altra vegada amb les terceres vies.

Davant de tots i furgant contínuament des de posició privilegiada, o sigui que més potent i amb més capacitat de fer forat i fer-nos mal hi ha el Sr. Duran, soci «íntimíssim» de Convergència, i ara, que el Duran s’ha apartat una mica de la primera línia, li fan la feina bruta els seus companys de partit i també de coalició i govern, l’Ortega, el Rigol i en Santi Vila, el que ens ha de fer pensar que a Convergència això ja li agrada i ja li va bé, pensar el contrari a nosaltres no ens serveix de res perquè de fet tota aquesta gent juguen de figurants de qui ens vol fer mal supeditant Catalunya de nou a l’invasor castellà i espanyol i condemnant el nostre Poble a una mort per inanició espiritual i material segura.

De mans d’excàrrecs d’alta volada de mitjans anticatalans com la mateixa Vanguardia -quants catalans confien i han confiat en aquesta mala gent! ai las!- De càrrecs i gent prestigiosa que mai s’havien preocupat del possible futur de la imperant subjugació catalana -estaven tan tranquils i cofois, fotuts i tips botiflers espanyolistes del règim imperant- de mans d’ells o de boca d’ells, tan se val, ara surten idees pre estatutàries d’un estatut, per sort, ja mort i enterrat, com allò de «España, nación de naciones». Finets, ex càrrecs, suposo que amaguen que en aquesta falsa expressió, en paraules d’els seus estimats amos «hay gato encerrado». Sí, per aquesta gent i els seus conceptes i valors sempre hi ha d’haver «Una Nación» que és la seva i que contendria unes altres nacions de segona -nacionalidades diu la seva «constitución» o quan perdin encara més la vergonya podran tornar a dir-ne «peculiaredades regionales».

Així és de fet, i ho serà sempre, quan es permeten aixafar, esquarterar i prohibir cadenes de TV, estils i normes d’ensenyament o possibles eixos transversals per dir només quatre coses.

Ara els neguiteja que la seva «Nación» en majúscules pugui deixar de ser absoluta i exclusiva. Podrien avenir-se a mil canvis de maquillatge però sempre salvant la seva «Madre pátria i imperial España en lo destino de lo universal, i bla, bla, bla».

Res d’això ens serveix als catalans si volem ser un país de primera línia i normal, com tots els altres estats i com ells també volem seure a l’ONU amb veu i vot. No ens serveixen als catalans estatus semblants als de Baviera i Massachussets, senzillament perquè els catalans som nació, quan Baviera i Massachussets són un Land i un estat-regió d’unes altres nacions més grans, pel cas, Alemanya i Nord Americana respectivament.

Ja he escrit suficient i ara ja massa i crec haver precisat l’objectiu d’aquests raonaments, per tant ara val més que vagi al gra i us digui que vull fer una proposta/paràbola en contra d’aquests senyors defensors del que ells anomenen «tercera via» i jo en dic -la merda, la caca i la porqueria … i anar pagant i anar-nos ajupint cada dia!-

————————–

Que els semblaria si giréssim la «tercera via»? Va! som-hi!:

1 – Catalunya, nació de nacions. Espanya, peculiaritat regional.

2 – El català, llengua oficial de totes les Catalunyes «Euskadi, Catalunya 1a; Galizia -Catalunya 2a; Espanya, Catalunya 3a.

3 – Composició del Parlament de la Catalunya, nació de nacions: 303 diputats catalans i 47 diputats espanyols.

4 – Seus de govern i institucions totes a Barcelona. Banc Central Català i Tribunal Constitucional Català i format per catalans fidels a la mare pàtria catalana.

5 – Recollida d’impostos, d’interessos bancaris, Impostos encoberts en la llum i combustibles, i de serrels de tota mena de tots els espanyols, treballin on treballin les seves empreses a la capital catalana, concretament a la seu de la Hisenda Catalana. Cotitzant a la Hisenda catalana i a les oficines de Barcelona totes les grans empreses de l’Estat català de les «catalunyes totes”).

6 – Centrat lateral-radial de totes les comunicacions en tren i carretera a la Capital de la Nació Catalana, o sigui Barcelona, li agradi a qui li agradi. ….

7 – podria continuar durant hores, però ni jo mateix li veig sentit.

El millor de tot és la separació de fet i cadascú a casa seva, els catalans ja estem preparats i tenim pressa.

Mentrestant Mas i Duran vagin fent el ruc i encallant la nostra independència,nosaltres ens hem d’espavilar, promoure la DUI i preparar i reforçar noves alternatives polítiques que vagin per feina.

És tard, estem preparats i tenim pressa! apa, doncs! deixem-nos de ruqueries.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UPDIC, Units per Declarar la Independència Catalana.