Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

A la fotografia: J.M. Muriá, mexicà fill de catalans.

Demà dijous 31 de maig de 2007, al Casal d’Europa de Berga, a la Sala d’Actes del Pavelló de Suècia -Fira Internacional de Barcelona de l’any 1929, conferència a càrrec del Sr. José Maria Murià, mexicà i independentista català, fill de catalans i defensor impertèrrit d’una Catalunya sobirana tal com ho és la Unió d’Estats de Mèxic-.

El títol de la conferència és "La resistència catalana a Mèxic", conferència, històrica i viscuda, en mans d’un home del qual un resumit i incomplet currículum resa així: "

José M.ª Murià. –  Historiador. Nascut a Mèxic el 1942 és professor de la Universidad de Guadalajara (Mèxic) i fill de catalans que no ha oblidat les seves arrels. Va ser l?artífex de la presència de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Guadalajara (2004). És autor de nombroses publicacions sobre la història mexicana així com del seu llibre en català "Ressons. Escrits a favor de Catalunya." (2005). Actualment també col·labora amb Catalunya Acció."

———————————–

Perdoneu! M’he perdut! no sé si aquest bloc és "Empordà Acció" o és "Scotland Action"? Ho dic per la passió que m’empeny a parlar-ne i parlar-ne!

QUAN LES NOTÍCIES VÉNEN D?ESCÒCIA

  La premsa catalana del 17 de maig es féu ressò de dos puntuals esdeveniments ocorreguts el dia anterior a terres escoceses. Un d?ells, d?àmplia dimensió mediàtica, procedent de Glasgow, consistent en la caiguda de l?Espanyol, club de futbol, a aquelles latituds. L?altre, de tractament periodístic molt més discret,  provinent d?Edimburg, referit a  la constitució del nou i primer govern nacionalista d?Escòcia. Atès que la primera d?ambdues notícies ja ha tingut difusió suficient, permeti?m el lector que em dediqui a comentar la segona, per la seva dimensió europea i, val a dir-ho també, per suggerents paral·lelismes que cal  trobar-hi  amb realitats i processos de casa nostra.

El cas és que el Partit Nacional Escocès (SNP) d?Alex Salmond, amb 47 escons, ha assolit, tot i que ajustada, la  victòria sobre el dels  laboristes (SLP), que n?ha obtingut 46. La clau d?un govern majoritari la tenien els 17 diputats lliberals que, fins a l?actualitat, havien governat amb els laboristes. Però el previsible rebuig popular que els hauria implicat donar suport a una llista no guanyadora, els ha fet optar per la digna postura d?abstenir-se i deixar governar el SNP com a llista més votada que ha format govern minoritari amb els dos diputats dels Verds. L?anunci, per part de Salmond, de convocar, pel 2010, un referèndum per a l?autodeterminació li ha restat al SNP,  ben segur, un  més ampli suport.

Fou Anna d?Anglaterra, la darrera reina de la dinastia escocesa dels Stuart qui amb l?Act d?Union?ratificà, el dia 1 de maig de 1707 la fusió entre la ja rica  Anglaterra i la pobra Escòcia, prèvia la voluntària dissolució dels parlaments d?ambdós països i sense cap vessament de sang. La sobirana rematà l?esdeveniment amb aquestes paraules: ?Que aparegui davant del món que els meus súbdits tenen els cors disposats a constituir un sol poble?.

Altrament, la coincident incorporació dels Països Catalans a la corona espanyola es produí per una acció militar. El 25 d?abril de 1707, sis dies  abans d?aquella Acta d?Unió, l?exèrcit anglès de la pròpia reina Anna que encapçalava al bàndol aliat a la Guerra de Successió Espanyola, queia derrotat per  Felip V, a la batalla d?Almansa, autèntic i determinant preludi del fatal procés que continuà amb l?abandonament de Catalunya per part dels anglesos,  amb  la mort de la reina Anna i amb la caiguda de Barcelona, el 1714. La derrota d?Almansa fou equiparada molt després per Sir  Wiston Churchill a la de Dunkerque el  1940. 

La quasi simultània commemoració,  aquest 2007, per part d?escocesos i catalans, del tercer centenari de l?Acta d?Unió i d?Almansa, com a moment històric de la pèrdua de llibertats nacionals d?uns i altres, invita a reflexions, la més immediata de les quals és l?evidència de la vitalitat identitària d?aquestes dues nacions malgrat els segles transcorreguts i les seves diferències físiques i humanes.

  L?Escòcia, aïllada al nord de la muralla d?Adrià, amb els llacs encantats i les valls misterioses de color malva i púrpura, lluny d?aquella vella pobresa, és avui un país pròsper, desvetllat pel gas i el petroli del Mar del Nord, i que fins  somnia en referèndums alliberadors, de resultat dubtós, però sols dependents  de la voluntat pròpia, ja que no de la del Regne Unit, on regeix una Constitució de vuit segles, no escrita i obra sols del costum i de la saviesa política de la seva  gent.

 I aquí, a la Catalunya grecoromana, rica i receptora, al ?clar país? del poeta Joan Argenté, hi persisteixen encara les rígides vigilàncies de l?altiplà peninsular, escrites en  lletra inapel·lable, com la de l?article 149 de la Constitució, que no permeten somnis com el mister Salmond, ni tan sols utopies de gran reclam  periodístic com seria, posem per cas, la de que ens arribés suposadament de Glasgow notícia d?un ?match? futbolístic entre les seleccions  escocesa i catalana.

Jaume Farguell i Sitges

President d?Òmnium Cultural, Berga

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!