Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

JORDI CABRÉ..

Posar imaginació a la política és quelcom que podríem acordar que és saludable, especialment aquells que provenen dels ideals del Maig del 68 (en què es cridava arreu coses com ara «la imaginació al poder») o que simplement estan a favor de trencar amb els dogmatismes i les inèrcies que encarcaren el necessari procés d’una societat. Barcelona no s’escapa d’això: ens cal gent que aporti idees noves per a la ciutat i polítics capaços de fer apostes arriscades, innovadores, fins i tot extravagants. Hom podrà al·legar que és que la llei és la llei, i les coses són com són, i hi ha propostes que són inviables. S’ha dit això, per exemple, de la proposta de Xavier Trias de fer un parc d’habitatges a la zona del Morrot, al port de la capital. I el cas és que aquesta proposta pot agradar més o menys, però el que no s’hi pot al·legar en contra és que és inviable perquè la qualificació legal com a zona portuària impedeix fer plans de futur d’aquest tipus. Home, jo em pensava que la llei la fèiem els ciutadans. Democràcia significa Estat de dret, sí, però també sobirania popular: els ciutadans poden canviar les lleis i adaptar-les a les necessitats de cada moment, per molt que els canvis legals puguin costar molt.

Capacitat d’imaginar Per això hi ha gent que es dedica a la política, i que va als plens dels ajuntaments, o als parlaments, o als congressos dels diputats: per fer lleis, no per venerar les ja existents (a excepció de la Constitució, que sembla que ni tan sols es vol canviar per als afers que afecten els pobres nens i nenes de sang blava). L’important en política, i en qualsevol altra professió de servei, és tenir la capacitat d’imaginar coses prou útils. I després, si la utilitat és prou gran i la idea és prou bona, no hi ha cap mena de dubte que la llei hi anirà al darrere. Això és el que va succeir amb el franquisme i la transició, això és el que va succeir amb el matrimoni gai, o bé amb l’avortament, o amb tants i tants altres temes dificilíssims. No podem ser una societat ni una ciutat que visqui de les coses tal com són, sinó que miri més enllà i gosi trobar sortides als problemes que comportin canvis d’hàbits o fins i tot de marcs normatius. I si posar imaginació i renovació en les inèrcies és bo pel que fa a les lleis que avui existeixen, com no ho ha de ser també per trencar les inèrcies en els colors polítics que governen la ciutat des de ja fa 28 anys?

JORDI CABRÉ..

— per acabar us recomano que escolteu el que jo en dic l’acta fundacional de Catalunya Acció manifestada per en Santiago Espot ara farà uns tres anys al Ciemen en una Conferència en la que compartia taula de conferència amb en Hèctor Lòpez Bofill. Escolteu-ho! val la pena recordar-ho i sentir el to i l’oratòria d’un desitjós candidat a ser Honorable i valent President del Futur Estat Català!

Escolteu-lo!
…. www.iservicesweb.com/grafmoli/af2.mp3