Com va dir Francesc Pujols en una  brillant frase en la que expressava un ver convenciment: "El Pensament català rebrotarà sempre", en Claudi Romeu m’envià fa uns dies la següent reflexió i felicitació per aquestes festes des de fa 2000 anys cristianes i també catalanes.

Aquestes ratlles d’en Romeu us les trameto avui. Són pensament català -no cal que sigui acceptat per tothom com allò del pervers  pensament únic que alguns volen tan de moda-.

Són pensament nostre perquè estant formats pels quatre ingredients que també conformen les quatre columnes sobre les quals se sustenta la nostra estimada nació: La llengua, la memòria, l’anhel i la determinació; ingredients per defensar i engrandir espiritualment la Catalanitat.

La Catalanitat no és un llast fet de sang, opressió, subjugació i conquesta. La Catalanitat és un conjunt de valors lliures només per a dones i homes apassionats i infinitament lliures!

(JP i SM)

—————- Gràcies Claudi pel temps que dediques a Catalunya. Que els nostres avantpassats i els nostres fills t’ho reconeguin.

————————-

OPINIONS (71)

Ens agradaria conèixer el misteri.

És veritat, m?agradaria conèixer el misteri que envolta als humans i a tota la creació, les lleis que regeixen a tot el món conegut i també el que desconeixem. Des del principi dels temps, l?home es debat en el desenllaç d?aquest misteri que ens desborda i ens manté ignorants de les transcendents preguntes de on venim, on anem i de quines esperances de vida som posseïdors, una vegada arribada la mort terrenal o de la incomprensió que tenim de la mateixa eternitat.

Crec que la primera conclusió que cal treure de tot aquest misteri, és un humil reconeixement de la ignorància d?aquesta trajectòria que ens envolta, sumint-nos en un gran misteri, fins ara impenetrable i tanmateix prou colpidor.

Si tinguéssim en la nostra consciència un xic més present tot aquesta incògnita no desvetllada, possiblement faríem un paper menys trist davant la mateixa vida, seriem menys pedants i entendríem millor algunes coses. No cauríem en el materialisme estúpid com a primer esglaó del consumisme més descontrolat i poc respectuós amb nosaltres mateixos i les espècies que ens acompanyen en aquesta aventura.

El ser humà, des dels temps coneguts es debat en trobar les raons de la nostra existència. S?han fet mil suposicions. Han aparegut il·luminats que certifiquen unes quimeres a voltes pròpies d?autèntics malats mentals. No tan sols això, sinó que s?atreveixen a certificar i dogmatitzar el que no és demostrable ni es pot avalar de cap manera. Enredats en aquesta teranyina, alguns, masses, desqualifiquen els que dissenyen altres somnis, en diuen pestes i són capaços de martiritzar literalment físicament o psicològicament tots aquells que discrepen de les seves presumpcions.

En el curs dels temps, han aparegut una restrillera de profetes que amb més o menys fortuna han dit coses encertades uns i menys afortunades altres. En una sola intuicïó estan d?acord els més lúcids. És en la valoració d?un possible sentit del bé i del mal. Aquest és fins ara el màxim recorregut a través de la intel·ligència humana, que projecta una aproximació al desenllaç del misteri. Tot el demés que s?ha atrevit a entreveure la humanitat, no sobrepassa l?intent d?unes escasses troballes, que poden restar més o menys allunyades del sentit veritable i únic del misteri.

És en aquesta manca de respecte en la percepció de l?inconegut i en l?obtús interès de desvetllar-lo, el que ha produït la proliferació de religions presumiblement il·lusòries, amb el greu pecat d?abolir el fenomen del misteri, descartar-lo i forçant-ne unes idees que el superin i l?aboleixin, sovint sense sentit. A partir d?aquí, d?haver obviat la nostra ignorància, tots ens sentim més irresponsablement tranquils a l?hora que ens convertim en suficientment pretensiosos, pensant que ja hem superat el desconegut que ens atordeix, sense adonar-nos que no hem arribat ni a les beceroles d?aquest misteri universal que ens envolta. Com l?estruç, hem amagat el cap sota l?ala.

D?aquí neixen i es bifurquen tots els fonamentalismes apareguts. Mai més ben aplicat, quan l?ignorant orgull humà es vanta d?haver trobat el desllorigador del sentit de la vida i la mort, de la nostra trajectòria del desconeixement, del perquè i qui o què condiciona un futur que s?esdevindrà, fins ara no explicat certerament en cap llibre ni pensament del ser humà, però ens creiem savis, visionaris i resolutius fins a la més recòndita transcendència.

Quan l?home no es reconeix com ignorant absolut del misteri, és quan esdevé veritablement perillós i quan faltat d?uns raonaments que l?emparin, recorre a una solució mortal, que consisteix en matar als qui no comparteixen les seves al·lucinacions i és així com en la història que ens ha precedit, s?han mort milions i milions de persones sense el més mínim escrúpol ni respecte als que com ell es troben perduts en aquesta ruta farcida de desconeixença i  incertesa.

No tenim el borni entre els cecs que pugui besllumar l?essència del tot i on rau la veritat de la nostra existència. En lloc d?utilitzar la prudència, el seny i el respecte vers els nostres semblants, immersos en el mateix sortilegi, ens alcem a cavall de falsos dogmes temeraris, tant que ens sentim imbuïts del dret d?imposar els nostres pensaments als altres i fer desaparèixer aquells que en discrepen, simplement per pensar diferent.

És veritat que tots tenim el dret d?equivocar-nos. Però també és cert que ningú té el do de l?encert i menys el d?establir-se en màxim visionari per damunt dels demés.     

Ens sobra tècnica, ens desborda l?orgull, ens manca responsabilitat i solidaritat i continuem orfes d?una major i més profunda observació i comprensió de la mateixa natura, per avançar en la intel·ligència amb tot l?univers i així sentir-nos més fràgils per assolir aproximar-nos a una major seguretat.

És a partir d?un exquisit respecte al misteri i la seva acceptació, on hem de posicionar-nos per abastar aquest univers ric, complexe i incommensurable que ens engloba a tots i es palesa en cada u de nosaltres.

BON NADAL A TOTS!

Claudi Romeu, Nadal 2006

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!