Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
357. La lluita pel Català “Llengua i Parla”.
Sobre la 1a columna de la Catalanitat:
La lluita pel Català "Llengua i Parla".
TRES PRINCIPIS PER FOMENTAR L´ÚS DEL CATALÀ
(El professor Joan Solà ens proposa "Tres principis" per fomentar l´ús social del català. "Avui",nov/2006)
A quests dies s’ha celebrat el Correllengua i he vist que els assistents es feien una pregunta ineludible: què hem de fer per contrarestar la situació. La situació és que el castellà ha envaït ja pràcticament tot l’espai català i que els que volem mantenir la nostra llengua topem amb dificultats sovint insuperables.
A l’acte de Cerdanyola Francesc Ribera, Titot (dels Brams), va dir unes quantes coses prou interessants: que ell no tenia pas la pedra filosofal; que el Correllengua no ha aconseguit d’eixamplar l’ús social del català, però ha aconseguit d’eixamplar la militància; que no hi ha fórmules o campanyes que es puguin aplicar de manera general, perquè cada lloc i cada circumstància presenten característiques prou diferents; finalment, va dir que els catalans militants no tenim moments de pau. Jo voldria dir-los tres principis que a mi em funcionen prou bé.
Principi de no-agressivitat. No ens hem d’enfrontar individualment persona a persona; no hi guanyem res ni nosaltres ni els altres, sinó tot al contrari: ells i nosaltres en sortim escaldats, enrabiats. A part que les persones, en solitari, som molt febles.
Principi de no-renúncia. En canvi, fora del cara a cara individual, es tracta de no renunciar mai al català: en una botiga, en un restaurant, en una entitat o en un acte públic qualsevol. En aquests casos la sensació d’agressivitat, d’incomoditat, és ja molt més feble o fins i tot desapareix. I a més a més, en aquest cas ens protegeix la llei. I és per aquí que podem fer forat: anant escampant la voluntat de no cedir.
Principi d’exigència pública. Davant els polítics, davant les institucions, davant les entitats, es tracta d’exigir incondicionalment i implacablement almenys allò que les lleis s’han dignat concedir-nos. Exigir que els polítics ens facin recuperar la confiança en nosaltres mateixos i ens facin respectables davant els altres. Cadascú practicarà aquest principi des de les seves possibilitats, des del seu lloc de feina o de responsabilitat, sense posar-s’hi pedres al fetge: simplement, apel·lant a la llei i als principis més elementals (sovint no escrits) del dret a la pròpia personalitat. Sense rancúnies, sense aixecar la veu: amb tota la calma, però sense treva. Si un alumne d’Erasmus aixeca la mà a classe demanant que el professor parli en castellà, tu l’aixecaràs demanant que parli en català: sense cap complex, sense vergonya, sense por, amb la consciència clara que dónes suport a la valentia del professor i al teu dret: és un acte natural i digne. I seran les autoritats competents les que hi hauran de trobar la solució, no pas tu individualment. Si tots féssim això, us ben asseguro que les autoritats també actuarien o reaccionarien de tota una altra manera. Si poguéssim aplicar això al cine, la difusió i la flexibilitat del català tindrien un suport excepcional. Però aquí jo no veig que s’hi pugui aplicar, simplement perquè primum vivere: aquí són les autoritats que han de passar al davant.
Nota de la Redacció de de www.radiocatalunya.ca:
Estem totalment d´acord amb les tesis del professor Solà. Ja era hora que algú fes servir el sentit comú,lluny de maximialismes que no condueixen a res. Amb tot, entenem que sí que es podria fer una planificació lingüística. Ja que Òmnium no en pren la iniciativa seria bo que persones com Solà que a més de ser sàvies tenen intenció de treballar per la llengua es posessin al capdavant de la comissió del Principat
———————————————————
EL CATALÀ A EUROPA: LA REAL ACADEMIA ESPAÑOLA RECONEIX DAVANT EL SUPREM LA UNITAT DEL CATALÀ AMB DUES DENOMINACIONS
La Real Acadèmia Española (RAE) ha emès un informe a petició del Tribunal Suprem en el qual dóna el seu vist-i-plau a la fórmula Moratinos (la manera com el Govern es va referir al valencià en el dictamen per a sol·licitar l’ús de les llengües cooficials espanyoles en les institucions europees) i subratlla a més que aquest és coherent amb la doctrina de l´ Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
La fórmula en qüestió, presentada a Brussel·les el 2004, es refereix a l’idioma propi com «la llengua que es denomina català en la comunitat autònoma de Catalunya i en la de les Illes *Balears i que es denomina valencià a la Comunitat Valenciana».
L’expressió va obtenir el rebuig en sec de l’Executiu de Francisco Camps, que al febrer de 2005 la va recórrer davant el Suprem. Va ser el segon recurs contra ella, ja que unes setmanes abans Coalició Valenciana (CV) n´havia presentat un.
El procés ha seguit el seu curs en silenci i ha arribat a a diverses institucions, a les quals s´ha demanat opinió sobre l’assumpte. L’alt tribunal es va dirigir a la RAE a sol·licitud, en concret, del partit de Juan García Sentandreu. La conclusió de l’autoritat lingüística espanyola és que la fórmula Moratinos «és pròxima a la que apareix en la versió actual del DRAE [el diccionari de l’entitat] per a la veu valencià». Aquesta diu: «Varietat del català que s’usa en gran part de l’antic Regne de València i se sent allí comunament com llengua pròpia».Però no acaba aquí, la RAE, en un informe signat pel seu director, Víctor García de la Concha, subratlla que l’expressió concorda a més amb el dictamen de l’AVL sobre el nom i l’entitat de l’idioma autòcton, aprovat al febrer de 2005. I cita el punt sisè d’aquest document, que assenyala que «a Espanya hi ha dues denominacions igualment legals per a designar aquesta llengua: la de valencià, establerta en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d’autonomia de Catalunya i les Illes Balears i avalada per l’ordenament jurídic espanyol i la jurisprudència».
La consideració de la RAE deixa en evidència al Consell, que manté recorreguda judicialment una formulació avalada -segons remarca De la Conchaa- per una institució consultiva de la Generalitat. Resulta significativa aquesta situació, ja que l’Estatut d’Autonomia, després de la reforma de 2005, contempla que «la normativa lingüística de l’AVL serà d’aplicació obligatòria en totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana».
L’informe de la RAE, enviat al Suprem al juny passat, es limita a valorar la fórmula Moratinos, sense entrar en «el problema de fons», que radica, diu, en «la tan debatuda qüestió -gairebé sempre en terrenys aliens al domini científic- de si les varietats romàniques» que es donen a Catalunya, Balears i la C. Valenciana «constituïxen llengües diferents o bé són varietats, més o menys diferenciades, d’una llengua única». Des d’aquesta perspectiva, agrega, la qüestió es complica pel fet que el nom que rep la llengua (català) és el d’una de les tres grans modalitats. «En aquesta línia -argumenta la RAE-, cal parlar del català de València o de Mallorca, el mateix que es fa de l’espanyol de Mèxic o de Veneçuela».
El document assenyala així mateix que els Estatuts de Catalunya i la C. Valenciana «resulten ambigus» pel que fa a si els seus redactors estan pensant en una llengua única o en diverses.
A més de la RAE, han emès informes sobre la fórmula Moratinos la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (a petició també de Santandreu) i l´Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV). Aquest últim ho va realitzar per sol·licitud de la Unió Foral del Regne de València, una associació de juristes que es va personar en el procés i que defensa la legalitat de l’expressió emprada pel ministre d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos.
La postura de la RAU sobre el valencià ja havia estat expressada en la seva definició d’aquesta entrada. El propi García de la Concha ja va aixecar la polèmica el 2002 en ‘afirmar en el Senat que el valencià era llengua oficial pels polítics,informa Levante.
(Nov/2006)
Nota de la Redacció de de www.radiocatalunya.ca:
Rebem amb alegria aquesta informació de la Real Academia Española de la Lengua que mai no ha dubtat sobre la unitat del català. A cadascú el que sigui seu.
Com els nostres lectors saben-o potser no saben-el Govern valencià va presentar un recurs contra el memoràndum del Govern espanyol sobre les llengües cooficials a Europa. En aquest memoràndum es diu que català i valencià són una mateixa llengua amb diferents denominacions. Les pressions valencianes van fer que aquesta afirmació només aparegués en el preàmbul de la petició al Comitè de les Regions mentre que en el text només parlava de llengües cooficials sense especificar-ne quines eren. Un text que podria donar pas al secessionisme.
Esperem que el Suprem, que ja es va pronunciar a favor de la unitat de la llengua sense embuts,tanqui aquesta polèmica i se salvi la unitat de la llengua a Europa, un fet que al Principat sembla que només ens preocupa a uns quants. D´aquí a uns mesos esperem que s´acabi la polseguera política, però en canvi la unitat de la llengua ha de perdurar per sempre més.
A petició d´uns estudiants de València, AMICS DE LA LLENGUA CATALANA va fer també algunes observacions al recurs de la Generalitat valenciana, mentre que la gran majoria d´associacions d´aquí continuaven a la lluna de València.
En fi, esperem cantar victòria ben aviat i que el català legalment també sigui reconegut de forma unitària a Europa.
——Extret de www.radiocatalunya.ca
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però a amplis sectors de la parla al País Valencià,, el no reconeiximent de denominació pròpia pot esdevindre de fet un problema per l’ús i la normalització.
Això de vegades suposa un transtorn gaire bé igual, que sí es vullguera introduïr la normalització llinguística a la Catalunya Nord sota una denominació "valencià" amb la conseqüent controvèrsia o desafecció.