Durant els darrers dies, del 30 de març a l’1 d’abril, hem passat uns dies molt agradables i vibrants a Castellar de n’Hug, a l’alt Berguedà, on s’organitzaven les colònies escolars de 2n d’ESO de l’institut Joan Ramon Benaprès de Sitges. Durant aquest curs escolar 2010-11 sóc tutor de 2n A, i vaig voler acompanyar, ells i la resta de xavals del curs, en aquestes estades que tant esperaven a la històrica petita població muntanyenca.
Èrem tres professors i 52 alumnes, que vàrem deixar Sitges a les 7 del matí del dimecres. Ens esperava un llarg i muntanyòs viatge i algun mareig a l’autobús! Temps d’arribar, ja ens vàrem desplaçar cap a un Coll situat a més de 1800 metres d’alçada. Des d’allí vam anar baixant i rebent lliçons de la natura. Vam trobar-nos una vaca morta i els i les alumnes varen poder fer un munt de preguntes al respecte, i varen poder entendre els lligams del cercle natural i els equilibris de la natura. Després de l’àpat del vespre havien de tenir una sessió d’orientació nocturna durant la qual s’ho passaren d’allò més bé, amb un petit incident amb un gripau!!!
A la nit, l’orde a les habitacions és sempre essencial, i no sempre senzill… oi? No ens allargarem al respecte… Al matí següent ens esperava una jornada de descoberta del poble, on aprengueren la història de Castellar, l’origen del seu nom, i altres dades històriques interessants. A la tarda, vàrem fer la visita a les Fonts del Llobregat: una meravella de la natura, amb uns salts d’aigua que impressionen. L’activitat nocturna passava per un ball on havien de mostrar les seues excel·lències i nit de disco. Em va complaure veure’ls saltar i ballar i gaudir d’una estona magnífica.
El darrer dia varen gaudir d’una sessió audiovisual al poble i de la pràctica del tir amb arc, un esport que els va agradar moltíssim.
Ens hem de felicitar que tot anès rodat: bon comportament dels alumnes, bon ambient entre el professorat, temps acceptable, molta gresca diürna i… nocturna. Vàrem fer les compres típiques, de les quals destacarem els croissants gegants. Personalment, havia de comprar moltes coses per la Rosa i el Guillem, on no podia faltar la pilota del Barça.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi ha dubte, Emigdi, que tens esperit “d’escolta”. Jo enyoro velles temps d’acampades amb joves i la guitarra a l’esguard del foc!!!! Una abraçada!!!
Miquel