Emigdi Subirats i Sebastià

Dilluns passat vaig organitzar una excursió amb els xavals de la meua tutoria, 4t ESO A,  a l’ermita de la Trinitat, de Sitges. Aquí tenim la foto de família, la qual segur que guardaré durant anys i panys!!! Família ben avinguda aquell dia!!! Ens ho vam passar molt bé plegats. Em va acompanyar la Gemma Giralt, companya de departament d’anglès i professora seua de l’optativa de treball de recerca. Personalment, em feia moltíssima il·lusió fer aquesta sortida amb ells/es. Considero molt important tenir moments d’oci amb els i les alumnes i deixar cabòries escolars per una estona, així com regles de comportament i normatives més estrictes. La funció d’un tutor passa per aquesta mena d’activitats igualment, de ben segur. No tot és romandre a l’aula i ensenyar-los anglès, per suposat. Em sento molt motivat amb ells/es i m’encanta parlar-los sobre tot un seguit de valors nobles que els portin a aprofundir en la  convivència i en el respecte envers els altres. Vam caminar una llarga estona, trajecte d’hora i mitja i després tornar,  i ens vam cansar de debò, però tots vàrem tornar amb un excel·lent regust de boca. Vàrem contar acudits, vàrem jugar a futbol, vàrem explicar-nos coses de la vida pròpia, vàrem jeure al sol, vàrem dinar plegats… tot un seguit d’activitats mundanes que ens permetien compenetrar-nos i mirar-nos amb uns ulls diferents al de les classes habituals on predomina el treball docent i l’aprenentatge de la nostra matèria respectiva. Més encara en el meu cas, ja que utilitzo una llengua estrangera a classe, amb la consegüent barrera que suposa amb l’alumnat.
De seguida, els xavals em van demanar que organitzés una altra sortida. Aquest cop, i a proposta meua, al Delta de l’Ebre. Tots els seguidors i les seguidores del bloc, que em seguiu de prop, podeu entendre que que m’emocioni la idea ja que sóc ebrenc i en faig militància tothora. Per a mi, portar-los i portar-les vora l’Ebre suposa un fet formidable que m’il·lusiona de debò. A veure si me’n puc sortir cap al mes de maig, i els nois i les noies sitgetanes poden gaudir d’un dia plàcid i emotiu anant en bicicleta pel tranquil Delta o gaudint del paisatge idíl·lic de l’Encanyissada i de les platges de dunes deltaiques.
He dedicat llargues estones a l’organització educativa d’aquests xavals. M’he sentit extremadament motivat amb ells/es, i continuaré fent-ho la resta de mesos que ens queden de curs, tot i que no sempre és fàcil. No és un grup gaire treballador, per dir-ho d’una manera suau. Els costa fer els deures, i conscienciar-se que és una part obligada del curs, que no poden passar per alt. Però tinc tota mena de sentiments envers ells/es que em permeten no renunciar a lluitar per ells/es.

Un cop, quan jo era adolescent, un amic seminarista, em va dir que recordaria sempre el meu poble, Campredó, perquè era la primera parròquia seua i la primera parròquia era com la primera nòvia!!! Per a mi, la primera tutoria també té regust de primera nòvia quant a estima i dedicació. En altres apunts he parlat de cadascun dels xavals. De vegades sento la necessitat de passar una estona llarga parlant d’ells i explicant les seues virtuts, sense obviar les seues mancances. Ja ho he fet en altres ocasions… Tinc molt bona relació amb alguns xavals del grup, que em permet fins i tot explicar-los secrets personals o intimitats i parlar de manera desimbolta sobre temes ben diversos, del futbol al sexe passant per les controvertides relacions amb els pares.
La resta de la setmana, però, no ha anat gens bé quant a la seua relació amb mi. Se m’han acumulat els problemes interns, i tinc un regust de boca força amarg amb el seguit de “fronts” oberts que tinc al grup actualment. És curiós com canvien les coses d’un dia per a un altre. La foto de família ara seria una mostra de desavinença i de retrets… La relació professor-alumne és difícil. Hi ha una disciplina interna que no sempre és fàcil d’acceptar. A mi, aquestes problemàtiques internes em preocupen i em causen certa frustració, tot i entendre que són part del mecanisme educatiu i del paper que em toca jugar en el qual.
Dimecres tenim junta d’avaluació, en la qual poso tot l’interès per anar enfocant la seua via acadèmica. Espero que els resultats siguin prou satisfactoris…