Emigdi Subirats i Sebastià

Ens quedava un trajecte molt llarg des de Lido de Jessolo fins al port de Gènova. Havíem de creuar el Venetto i la Lombardia. Havíem de visitar encara la ciutat de Verona, la dels amants Romeu i Giuletta que tantes llàgrimes han fet caure pel seu amor al llarg dels segles. Plovia molt i tenia els ànims una mica decaiguts. Jo no vaig tenir un bon dia per diverses raons. Tot i això, l’important eren els xavals i que continuessin tenint un viatge formidable. A l’autobús em vaig enfonsar un xic personalment, però havia d’enlairar-me de nou perquè així havia de ser. Vam arribar a Verona i vam visitar la ciutat amb curiositat. Com sempre, vam dinar de pizzeria i amb molt bona companyia. Vaig estar xerrant tot el dia amb els xavals i comprant els darrers regals per a la família.
En solitari, pensava en tot el que havia envoltat aquest viatge des de feia un parell de mesos. Principalment em repetia el fet principal pel qual jo hi havia anat: els xavals i la meua estima per ells! Ha estat un any inigualable al seu costat i per a mi això ha estat tothora  primordial. Vaig dedicar-los els meus habituals versos a l’autobús. Rodolins amb ironia per burlar-nos de tot allò que ens està passant i fer gresca de les virtuts i defectes de cadascú. Si jo tinc enxufadet un (Nico), si l’altre/a ha lligat (uns quants, no escric noms…), per a les parelletes que portàvem formades de Sitges, per als qui fan tard a classe… He fet aquests escrits durant tot el curs, en format divers (cartes, articles, poemes formals i irònics), i no podia ser menys en aquest viatge al seu costat. Guardaré aquests versos sempre, fruit de la inspiració d’un moment i dels meus anhels personals al seu costat.

A Verona vàrem tenir un petit incident que ens va causar preocupació. Solucionat el problema vàrem arribar a Gènova extremadament cansats. M’havien trucat de l’agència que sortiríem més tard del previst. No podíem pensar, però, com de llarga es faria l’espera. Durant aquest temps vàrem contar molts acudits i vàrem explicar-nos experiències amb els xavals. Era una xerrera amable i riallera, de les que m’agraden. Vaig rebre tota mena d’atencions per part d’ells, ja que sabien que per a mi no havia estat una estada fàcil.
Vàrem embarcar. Tenia cabina per dormir i vaig poder descansar després d’uns dies trepidants. Em va agradar tot el que vaig viure al vaixell. Els xavals van confiar molt en mi. Nois i noies varen venir a dutxar-se a la meua cabina, i van necessitar del meu ajut. Alguns es van marejar i vaig cuidar-los amb molt de gust. Venien a xerrar amb mi, a passar una estona. Tot això em feia enlairar i sentir-me com un professor estimat, la qual cosa és impagable.

Arribàvem al port de Barcelona passades les 2 de la matinada i a Sitges a les 2.30. Ens esperaven els pares que ens donaren la benvinguda més afectuosa. Durant el trajecte vaig poder acomiadar-me dels xavals, dient-los l’important que havien estat per mi. No tot havien estat flors i violes, però havia guadit d’ells, de la seua conversa i del seu somriure. Els vaig desitjar la màxima sort amb les notes, després de les recuperacions, i un molt bon estiu.
S’havia acabat el viatge. Vaig passar la nit a casa d’un alumne molt estimat, ja que no era hora de buscar cap hotel o d’anar-me’n cap a les Terres de l’Ebre, ja que al matí següent tenia junta d’avaluació de 3r i 1r d’ESO i encara havia de corregir els exàmens que havien fet durant aquella setmana.
Als xavals i a les xavales, només dir-los que no canviïn mai el seu entusiasme i el seu caràcter alegre i desimbolt. Que gaudeixin de l’adolescència i que recordin amb estima aquest viatge… que sàpiguin que els he tingut presents tothora…
Arrivederci la Itàlia!!! Arrivederci raggazzi e raggazze!!! Bienvenuta la Catalogna!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!