Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Ja he dit en altres ocasions que el meu ideari com a blocaire passa per expressar per escrit bona part dels sentiments que tinc necessitat d’exterioritzar, de vegades imperiosa. Algun cop se’ns critica als blocaires que expliquem els nostres afers personals i se’ns acusa d’egocentrisme i d’afany de protagonisme. Crec que és perquè no entenen la filosofia pròpia quant a portar un diari on line en el qual vols donar una imatge global de tu mateix, que és el que t’apropa totalment al lector i a la lectora. A mi m’agrada escriure sobre independentisme, futbol, literatura ebrenca i universal, llengua catalana, ensenyament de llengües, sexe, el meu poble o la família, ja que formen part intrínseca del meu ideari personal. I avui, precisament, parlaré de coses molt íntimes que tinc ganes d’explicar als seguidors i a les seguidores del bloc.
Aquests dies, el meu xiquet Guillem (5 anys) ens està fent gaudir d’allò més amb els seus primers passos en l’àmbit de la lectura, la qual cosa molts pares podeu comprendre perfectament. Al col·legi de Campredó tenim el luxe que són només 9 a classe (P-5), amb la professora Maria José Besalduch, la qual cosa li permet fer-los llegir tots els dies. És un autèntic plaer veure’l amb il·lusió fullejant llibres i llegint en veu alta. Com a pare, m’ompli de joia veritablement. És d’aquelles coses de la seua infantesa que recordaré sempre. La seua principal motivació actual és, però, el Barça. Porta dia sí dia també una camiseta blaugrana, ja que en té unes quantes amb el nom d’Eto’o, Víctor Valdes o Ronaldinho, del qual també n’hi vàrem comprar una del Milan.
La meua xiqueta Rosa, de 7 anys, ha escrit un conte i dos poemes, la qual cosa també podeu comprendre que m’hagi alterat l’esperit. Sóc força romàntic i pensar que els meus fills arrribin a dedicar-se a l’escriptura seria una autèntica passada. No crec que sigui egocèntric voler exterioritzar aquests sentiments tan bonics.
Finalment, fa uns dies vaig escriure sobre la il·lusió que em va fer rebre un llibre de regal de mans del veterà poeta tortosí Gerard Vergés, com agraïment al programa de ràdio que li vaig dedicar. Avui tinc necessitat d’explicar la infinita il·lusió que em féu rebre una abraçada emotiva per part de l’altre gran veterà literat tortosí, Manel Pérez i Bonfill, el nostre professor de sempre, després de la xerrrada “La reflorida de les lletres ebrenques”, que va organitzar l’associació Amics i amigues de l’Ebre, ja que jo havia fet un elogi sincer del seu paper central en el fet literari ebrenc i en el seu paper com a professor de literatura. Serà d’aquelles coses que recordi de per vida, a les quals els dono una gran importància sentimental i que em nodreixen com a persona.
Parlar dels anhels personals forma part del meu esperit blocaire. Coses que em fan feliç!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
veure que la canalla no puja tota perduda, que hi ha excepcions, i cada dia més.
El divendres no vaig ser a temps d’arribar a Amposta, abans d’arribar-hi vaig rebre una mala notícia. M’hagués encantat saludar-te però sembla que no era el moment.
Ja m’informaràs de pròxims actes.
Fa més de trenta anys que em dedico a enseyar a llegir i escriure. Es meus alumnes són nens i nenes de sis a vuit anys (Cicle Inicial). Sempre que parlo amb els seus pares els hi dic que facin el possible per gaudir del fet del descobriment que fan els seus fills de la lectura, ja que penso que és un moment gairebé màgic on adquereixen una eina que els acompanyarà tota la seua vida.
… que tens tot el dret d’expressar i als seguidors del bloc ens agrada de llegir. Que en vinguin moltes més !
Aquest és el meu correu
bielmamengual@mesvilaweb.cat
Ja em diràs coses.
Salut
BMA
perquè he estat preparant unes sessions de contes que m’han xuclat una part important del meu temps i de la meva energia (l’altra part se l’ha quedada la família). Ara tindré una temporada de més tranquil·litat perquè això només em passa quan les sessions que preparo són noves.
I avui que aterro per aquí em trobo amb un post que m’ha tocat. Els meus fills són bons lectors, i penso que els mestres fan una tasca fantàstica ensenyant a llegir i escriure als infants; però després els pares i les mares tenim una feina molt important i és la de fomentar la lectura a casa.
La majoria de vegades que m’assec a llegir i demano a la família que durant mitja hora no em diguin res, la meva filla petita agafa el seu llibre i em demana si pot seure al meu costat a llegir. I aquesta estona que compartim en silenci ens apropa moltíssim. Bé, no ens passem la mitja hora callades perquè sempre em fa alguna pregunta sobre el que està llegint. Però són uns moments fantàstics.
Mira, Emigdi, és possible que hi hagi algú que pensi que escriure sobre allò que a un li afecta o el toca d’aprop sigui egocèntric; però tenen l’opció de no llegir el bloc. Quan tu escrius sobre els teus xiquets jo em sento molt cops identificada (i això que el meu fill gran és a punt de fer 16 anys!!!), perquè les persones no som tan diferents com ens sembla.
Endavant amb aquests posts que, com pots veure, té el seu públic i a qui no li agradi, bé, que no hi entri.
Ui, Emigdi, tants dies de sequera blocaire estan fent que els meus comentaris siguin molt llargs, avui.
Una abraçada,
Janet