Emigdi Subirats i Sebastià

Indescriptible i inoblidable! Una riuada de gent va aixecar la seua veu ahir pels carrers d’Amposta, en una emotiva jornada de reivindicació que recordarem tots i totes durant molt de temps. Èrem ebrencs i ebrenques, ciutadans/es de la Catalunya enganyada que, dintre d’un ambient festiu i familiar, volíem expressar tot el nostre més sincer  rebuig envers el projecte del govern català que avala la interconnexió de xarxes. Teníem el goig d’estar acompanyats per gent d’arreu dels Països Catalans (de Girona, Lleida, Baix Gaià, Tarragona, Barcelona, el Vallès, Osona, Conca del Xúquer), també d’aragonesos, els lluitadors i les lluitadores del Pirineu que porten anys d’empeny per evitar la construcció de més pantans. Tots plegats, érem una llarga colla de bona gent amb compromís antitransvasista, que volia dignificar les nostres terres, posicionant-se contra un projecte que el govern català ha aprovat d’esquenes al territori.
El meu trajecte personal va consistir en una sortida en família,  a la manifestació s’hi va amb tots els de casa  tal com ho fèiem durant l’època de lluita contra el PHN aznarià. La diferència rau en el fet que abans l’adversari era els conservadors espanyols (polítics amb tics molt rancis i anticatalans). Ara s’ha capgirat la truita i l’adversari són els “progressistes”, que volen basar el “progrés” precisament en el transvasament de les aigües de l’Ebre. Vàrem passar a buscar als altres companys de Campredó i agafàrem el camí de la vora del canal de l’esquerra fins arribar a la capital del Montsià. De seguida vàrem poder comprovar que la manifestació seria multitudinària. El color blau ja s’imposava arreu: camisetes, gorres, pancartes, banderes, globus… Vàrem començar a saludar cares conegudes. Hi havia entre els manifestants molts més ampostins que contra el PHN, durant el qual sovint vàrem denunciar que hi havia gent que tenia por de sortir al carrer, donat el posicionament de llavors del totpoderós partit majoritari a la ciutat. Els partits polítics es poden convertir en presons!!! Vaig saludar polítics de pes com la republicana Marta Cid (exconsellera d’educació del govern tripartit), Lluís Sunyer (fill de Torredembarra i candidat d’ICV a les darreres eleccions estatals),  Toni Borrell (alcalde de Miravet per ERC) i Lola Santacatalina (coordinadora de la dona a les TE del govern de la Generalitat). Hi havia una nombrosa presència de republicans i ecosocialistes, malgrat l’erràtic posicionament de la direcció dels seus partits respectius al respecte. Tot i això, la notícia no era la presència destacada de polítics, sinó la massiva arribada de persones d’arreu del territori, de centenars d’organitzacions dels Països Catalans, que volien dir PROU.
Personalment, la manifestació l’havien convertida en molt especial quan em varen convidar a llegir el manifest de la PDE, la qual cosa serà un orgull que recordaré tota la vida. Em tocava anar darrera  la pancarta que portava un lema contundent: “Terres de l’Ebre, la Catalunya enganyada”. En tot moment sentia una gran emoció que em travessava tot el cos, que no vaig abandonar durant tot el trajecte. Ho vaig comentar amb els companys de pancarta, mentre anava saludant gent. Sentia alumnes meus que em cridaven, veia amics i coneguts d’Amposta, gent d’arreu dels pobles que venien a fer-te una salutació o una abraçada. Tots i totes amb únic anhel: aturar el transvasament de les aigües de l’Ebre. La meua emoció s’incrementava quan mirava els meus xiquets, de 6 i 4 anys respectivament, que portaven els globus enormes de color blau que l’organització havia preparat, mentre cridaven a tota veu “Lo Riu és vida” i “No al transvasament”. Durant la lluita contra el PHN la meua filla ens acompanyava amb cotxet, el meu xiquet encara no havia nascut. 
Quant al vessant criticable, el consistori ampostí no va accedir a la demanda de la PDE que prohibissin estacionar vehicles pels carrers pels quals havia de transcórrer la manifestació, la qual cosa és de lamentar. Arribàrem a la plaça del mercat i em vaig retrobar amb la família, que portava també mil sensacions. Vàrem escoltar les cançons del grup emblemàtic Quico el Célio, també les de “Pepet i Marieta” (Que se n’entere tot quisqui, som de les Terres de l’Ebre, i avui no fem cara de festa, que venim molt emprenyats…), que es varen voler apuntar a la reivindicació. Varen començar els parlaments quan els darrers manifestants acabaven d’eixir del recinte firal. La riuada de gent era impressionant i s’anava eixamplant i eixamplant. Després d’uns quants parlaments, em va tocar el torn. I no em va tremolar la veu, malgrat l’emoció del moment! El meu esperit de rebelia em va portar a adreçar el manifest a uns quants senyors que manen molt: José Montilla, Josep-Lluís Carod, Joan Saura i Francesc Baltasar. Com sempre dic el que penso, vaig qüalificar-los de “botiflers”, pel mal que estan fent contra la catalanitat de les nostres terres amb aquest projecte transvasista. Són els responsables de la destrucció de les seues formacions polítiques al territori, que deixaran en no-res. Com a català independentista, em dol, em dol i em dol!!! El manifest denunciava explícitament els moviments transvasistes del govern, i criticava la manca de planificació de la conselleria de medi ambient. Demanava a la vegada la dimissió de Francesc Baltasar, un dels polítics més penosos i lamentables que hem hagut de sofrir els catalans i les catalanes durant els darrers anys.   Vaig voler acabar amb la cèlebre frase que pronuncià el 1936 el Molt Honorable president Lluís Companys i Jover: “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer”.
Com a català i ebrenc, va ser un dia de joia col·lectiva, malgrat la tristesa que provoca contemplar com el govern nacional dóna l’esquena a tot un territori. De ben segur que hi haurà futures estacions per expressar-nos novament. Ja tenim la mirada posada en Barcelona,  on esperem tenir l’habitual recolzament multitudinari dels catalans i de les catalanes. El missatge és evident: Ebrencs i ebrenques, catalans, i catalanes, LA LLUITA CONTINUA.
Visca les Terres de l’Ebre!!!
  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!