Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Durant les darreres setmanes la ciutadania campredonenca es troba força revolucionada davant dels efectes nefastos que provocaria l?execució de l?actual projecte de traçat del desdoblament de la N-340, que dividiria els nuclis urbans de Campredó i Font de Quinto-Raval del Pom. Per primera vegada en molts d?anys sembla que hi ha un notable consens ciutadà de rebuig, que ha aconseguit la unió col·lectiva davant d?aquesta nova agressió contra el nostre territori. Des que va conèixer-se el traçat, hi ha hagut nombroses reunions entre les associacions locals i una assemblea popular multitudinària al casal Francesc Llop, a la vegada que també contactes d?alt nivell polític que sembla que han donat fruit positius ja que s?està aconseguint un important consens a nivell de les formacions polítiques, que ens fa ser molt més optimistes que al principi. Ens felicitem dels tràmits que s?estan realitzant des del consistori tortosí i, òbviament, de la unitat d?acció dels grups municipals del govern i de l?oposició.
Ahir vàrem celebrar una tertúlia a Antena Caro Roquetes per tal de discutir sobre els problemes estructurals que afecten el nostre poble, donada la seua situació geogràfica, i donar una visió alternativa a l’actual model de creixement. Campredó es troba envoltat de dos polígons industrials i ha quedat enquadrat al sud de l?autovia Tortosa-l?Aldea, amb la construcció d?aquesta nova infraestructura viària es produiria l?ofegament definitiu del terme. Tal com el descrivim popularment a nivell local, ens quedaríem enclotats, dos clots dels quals hi hauria una difícil eixida, només cal imaginar-se el mapa consegüent cas de consumar-se aquest esbojarrat projecte.
Vàrem portar a terme un debat molt agradable i didàctic, entre dos regidors tortosins: Jaume Forcadell (ICV) i Ricard Forés (ERC), Olívia Curto i Andrea Labòria (Associació Campredó Jove), el dissenyador Joan Curto i jo mateix. Tots dos regidors introduïren una visió de municipi molt interessant, basada en el respecte mediambiental com a font de tot creixement. Tanmateix, asseguraren que el procés de creació de riquesa mai no pot estar barallat amb les necessitats de preservació del model de vida d?un poble. Els regidors varen admetre la discriminació històrica que havia sofert Campredó en camps com l?ensenyament, la conservació patrimonial o el grau d’autogovern, i apostaren per un canvi de rumb que portés a la dignificació dels edificis templers i les zones verdes com els marjals, i a una nova estructuració de la relació administrativa amb Tortosa. Des del costat campredonenc, es criticà fortament l?aposta industrial que ha anat esgotant les vies de creixement del poble.
Voldria fer esment de les paraules del company Joan Curto en què recordava la infantesa, amb un territori verge i en vies de desenvolupament. Va qüestionar sense pal·liatius la manera d?enfocar aquest desenvolupament, que ha portat l?apropament del polígon industrial Baix Ebre a la vora del camp de futbol i a l?expansió del mateix recinte industrial al costat est de l?autovia. Quan era membre del Consell Assessor, entre 1999 i 2002, protestàrem per aquest fet, però se?ns féu cas omís. Les decisions preses en l?esmentat consell no són vinculants. També qüestionàrem el fet que l?anterior equip de govern no es dignà ni a explicar públicament a la ciutadania campredonenca la instal·lació del nou polígon Catalunya Sud. Aquesta tàctica de fets consumats demostra el concepte de municipi que tenen certs polítics, que no entenen que som un poble que tenim ganes de decidir sobre els aspectes relacionats amb el nostre futur.
Em va agradar el to de la discussió i la unanimitat quant a plantejaments alternatius que són seriosament viables. El Campredó que ens estimem passa per la restauració del patrimoni històric i per la preservació de la unitat territorial entre Campredó i Font de Quinto. Crec que la ciutadania ha de prendre consciència que hi ha un model alternatiu de creixement, més respectuós amb el medi ambient i amb la idea d?allò que és un poble rural. Som molts els ciutadans que rebutgem la suposada creació de riquesa mitjançant la implantació d’un camp de golf, o que no ens val l?excusa demagògica sobre una necessària creació de llocs de treball per destruir el model de vida que cal preservar en pobles xicotets. Volem que Campredó mantingui la seua fesomia i identitat de poble, no necessitem redemptors que ens facin ?excessivament opulents?.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Emidgi,
Vaig trobar el debat molt interessant. L’Olívia Curto i l’Andrea Labòria de l’Associació Campredó Jove aprofitàren per posar sobre la taula també la manca de serveis que hi ha en aquests moments a Campredó.
És una llàstima que els jóvens de poblacions amb pocs habitants hagin de desplaçar-se per tenir accés a biblioteques i altres serveis culturals i d’oci.
M’alegra veure, però, que hi ha una alternativa viable al projecte de traçat del desdoblament de la N-340, que preveia dividir els nuclis urbans de Campredó i Font de Quinto-Raval.
Espero que aquesta variació de només 500 metres al sud que es proposa com a traçat alternatiu sigui una realitat.
Aprofito per felicitar-te pel teu bloc que llegeixo tant sovint com puc. També sóc una fan del programa "Lletres ebrenques" d’Antena Caro que puc seguir gràcies a Internet.
Salutacions,
Janet