Emigdi Subirats i Sebastià

 

Des del passat divendres 19 d’octubre, torno a ser militant d’ERC. He rebut els avals pertinents per part del regidor Ricard Forés i del president de la secció local de Tortosa, Felip Monclús. Anteriorment havia militat al partit entre 1999 i 2003, mentre que vaig abandonar-ne la disciplina a causa de les aliances polítiques amb el PSOE i, sobretot, per cansament personal. També va influir la situació política del moment a Tortosa, amb un PSOE de caire estalinista al poder que asfixiava qualsevol oposició i va boicotejar amb males arts tota la intensíssima feina que els companys de Soldevila i jo portàvem a terme a Campredó des de l’àmbit cultural: Colla de grallers, Amics de Francesc Llop, trobades i estudis sobre el patrimoni templer, presentacions literàries, revistes, web de Campredó, etc. Mai no vaig tenir cap discussió interna amb els companys d’ERC a Tortosa, era una qüestió únicament personal davant de la impossibilitat de fer res positiu per Campredó amb aquells nefastos polítics al poder. D’altra banda, no he estat mai un home de capelletes i m’he mantingut sempre al marge de baralles internes, la qual cosa continuaré fent.

Sempre he estat partidari dels pactes nacional catalans i he apostat per aprofundir els lligams, sobretot, amb ICV, i de no tancar les portes a CiU, malgrat que els posicionaments ideològics cada cop siguin més distants (quant a Duran i Lleida, sense comentaris). El meu plantejament no és cap disbarat davant de tot el que està passant a Catalunya: retallada esperpèntica de l’estatut, desastre de les infraestructures, acabament de la confiança amb el gran mentider de la Moncloa, il·legalització de les nostres possibilitats de competir internacionalment en l’àmbit esportiu, etc. A Euskadi, Esquerra Batua i el PNB han estat socis durant molts d’anys per la manca de confiança que els mereixen els partits espanyols. Crec que a Catalunya li caldria un nou tripartit, en el qual el PSOE no hi té cabuda, el qual, per suposat, s’hauria d’emmirallar en les aliances basques.

Darrerament estic endegant tota mena de projectes culturals i literaris, ja que em trobo en un moment d’activisme i de moral excel·lent, per la qual cosa he decidit tornar a l’àmbit de la política, donada la confiança que em mereix la gent d’ERC a Tortosa (sobretot, Ricard Forés). Hi ha hagut un canvi polític a la ciutat, que ha apartat del poder el PSOE, que comptava amb "moixons" de rapinya considerables. ERC ha tornat al govern municipal, i sembla que malgrat ser el partit minoritari poden realitzar una feina important en diferents àmbits (no em valen les ridiculitzacions que ha fet el PSOE tortosí, ja que els partits menuts també tenen el seu paper). La situació a Catalunya, en canvi, ha empitjorat atès que el desastre de l’estatut ha fet caure la moral nacional per terra.

Especialment torno a tenir militància política pel mateix motiu que m’hi vaig decidir el 1999, quan vaig entrar per primer cop a la formació republicana: treballar per Campredó, la meua motivació principal. Al poble tenim molta feina a fer i moltes ganes de fer-la, amb molt bones perspectives a nivell d’ERC des que comptem amb un representant de gran responsabilitat i fermesa al Consell Assessor, Josep Esquerré, i amb la tornada a l’activitat del grup de Soldevila.

Si bé sóc molt crític amb la situació política catalana actual i amb el pacte amb el PSOE (al tripartit li sobra únicament la branca espanyola), tinc ganes de lluitar per la nació catalana i per la cultura literària ebrenca. No he estat mai (ni seré) un militant fanàtic d’unes sigles, sí que sóc defensor a ultrança d’una ideologia i d’un ideal: els Països Catalans lliures. A mi, em mereixen un respecte total tots aquells militants independentistes dels Maulets i altres grups extraparlamentaris (segurament els més propers ideològicament al meu pensament), de CDC o d’ICV. Des de la meua militància de base, treballaré per aprofundir els lligams de col·laboració entre els diversos partits de l’àmbit nacional. Aquest és el meu paper d’acord amb els meus ideals independentistes. Quant a Campredó, ja hem ideat un programa cultural de primer ordre i treballarem a fons en el respecte al medi ambient i en els possibles canvis estructurals que el poble pot experimentar orgànicament si s’aprova l’Entitat Municipal Descentralitzada.