Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Avui serà novament una d’aquelles dates històriques que conservarem en la memòria molts ebrencs i moltes ebrenques. De ben segur que els carrers d’Amposta es tornaran a omplir de bona gent que voldrà fer sentir la veu de les Terres de l’Ebre, davant d’una nova agressió inexplicable que ens arriba de la mà del govern català. I com em dol pronunciar aquestes paraules! Teòricament, manen els “meus”!!! I “els meus” són còmplices d’un transvasament!!! Curiosament, a la meua novel·la “Vora l’Iber” (2002), escrita en plena lluita antitransvasista contra el PHN aznarià, vaig incloure una cèlebre frase: “Una vegada mon iaio me va dir una veritat com la catedral de Tortosa: “Mira fill, si penses, malament. Si manen els altres patiràs, però si manen els teus, ai fillet! si patiràs”. Que poc em podia imaginar que l’hauria d’aplicar quant al transvasament de les aigües de l’Ebre, i en un moment en què hi ha dos partits al govern que representen l’esquerra nacional!!!
Montilla, Baltasar, Saura i Carod, us heu convertit en veritables botiflers! I en la història de Catalunya, el poble sol sortir al carrer a la lluita contra el botifler, amb crits com: Visca la terra! Muira el mal govern! Mai millor dit, totes dos expressions.
Avui pels carrers d’Amposta, sota el crit de “Lo riu és vida, no al transvasament”, donarem la resposta addient al desori a què ens ha portat aquest govern. No té cap explicació ni sentit el que estan fent! Estan jugant amb foc, amb els nostres sentiments. S’estan carregant la catalanitat! El PSOE s’engolirà la resta de forces de l’esquerra nacional i, realment, s’ho tenen ben merescut. Després d’aquest botiflerisme militant, ens serà molt difícil tornar a confiar amb la classe política. Ens queda, però, la nostra gent, que són el capital més important. Els milers d’ebrencs i d’ebrenques, de catalans i de catalanes, que sortiran al carrer a partir de les 12 del migdia, en defensa de la dignitat de la terra de l’Ebre, un territori maltractat històricament, al qual el govern català li ha girat l’esquena impúnement. I jo tindré la sort de llegir el manifest que ha preparat la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Tot un honor i tot un orgull! M’escoltaran la meua filla i el meu fill, de 6 i 4 anys respectivament, la qual cosa m’il·lusiona. Espero que aprenguin a estimar la nostra terra, tal com la seua mare i jo els estem ensenyant a casa. Només em queda escriure el missatge espill del sentiment de totes i tots els qui avui sortirem al carrer per la nostra dignitat i contra el projecte transvasista del govern tripartit: ELS TRANSVASAMENTS NO SÓN LA SOLUCIÓ, VISCA LES TERRES DE L’EBRE!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El quit de la qüestió no és si els transvasaments són o no són la solució.
El problema és que la solució per substituir els transvasaments encara ho és menys.
I perquè mai no desistïm ni perdem les esperances.
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Des de les terres de Barcelona, i compartint la mateixa perplexitat en veure que “els meus” s’han posat a defensar allò contra què sempre havien lluitat, em solidaritzo amb la vostra lluita.
Darrere aquest transvasament no hi ha una situació d’emergència per sequera: l’aigua per arribar fins a la primavera ja la tenim si estalviem una mica, encara que no caigui ni una sola gota més als pantans. I després ja tindrem les dessaladores per abastir-nos i poder reduir l’explotació del Ter, que ha arribat a límits vergonyosos. L’únic que interessa és fer ara la interconnexió (hi passi o no aigua, això els és igual) per tenir-la a punt quan l’àrea metropolitana es recuperi de la crisi i segueixi creixent de manera insostenible. Seguiu lluitant, que no esteu pas sols!
Des de Barcelona estant, i com en Jaume del primer comentari, m’afegeixo a les vostres raons contra el transvasament. No és la sequera el que es vol resoldre, són les obres que volen fer el que és important. Fent les obres, la interconnexió és assegurada i el transvasament cap a València, o cap a l’àrea Metropolitana de Barcelona serà cosa de dos dies. O no ens han dit que ells i només ells diran quan comença i quan acaba la situació d’emergència? Els hotelers de Barcelona i tot el turisme necessiten l’aigua “de boca”, redéu!!!
Endavant companys, i us esperem a Barcelona!!
L’enhorabona per “La catosfera literària”.