Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

29 d'abril de 2008
0 comentaris

Somni d’una nit a Old Trafford

Old Trafford after its most recent expansion

S’il·lumina al cor el somni dels somnis, en una nit ben estelada que es converteix en la imatge acurada  d’un cel amb una amalgama de colors. És el moment màgic en què ixen al camp ben uniformats onze soldats de la pilota que llueixen uns colors ben estimats: el blau i el grana. A la retina i als nostres cors, es reflecteix com un espill tota una història de lluites implacables que han preservat el sentiment d’un poble que les ha vistes de tots colors, i se n’ha eixit victoriós en nombroses ocasions. Ja han trepitjat la verda gespa d’un estadi de sons genials. Ja tenim tots i totes el cor en un puny, en aquest mític temple del rei dels esports. Lluitarem, de ben segur, tots plegats, amb tot l’anhel que ens empenta cap a la victòria sempre, com ens va ensenyar l’immortal Ernesto Guevara. Uns, amb les cames encertades, els altres amb el cor i la il·lusió, veurem com es compleix l’infinit somni del triomf. Invocarem el sant del dia, Víctor, que sabrà guardar la porteria de mals aliens. Un jove àgil de cames amb reflexos tothora de cara a l’únic horitzó que és la victòria. L’acompanyen una defensa amb força, que es mostra impetuosa i segura de les seues possibilitats, i que no en deixarà passar ni un. És al centre on s’assegura el bon joc, l’escacs i final, amb el control del joc a banda i banda, demostrant la garra barcelonina que ix d’un equip amb anys d’història i ganes de fer-la grossa. Al davant es mostren implacables, amb fúria i gana del millor futbol.  Tot plegat, juguen a estones llargues, en un estadi dels d’abans, amb un ambient de tots els temps. Càntics i rondalles ens acompanyen en una nit màgica per al record. Càntics i rondalles fan que tot sigui un clam, i que la vella Manchester es rendeixi als nostres peus, com a  exèrcit conqueridor i indomable. The Stretford End in the early-1990sAquest és el somni d’una nit de primavera en què teixim una senyera de seda al bell mig d’Old Trafford, una vertadera catedral del joc més bell dels que es fan i desfan. Aquest és el somni que veurem complert en la primavera il·lusionant dels nostres cors, des d’aquest Old Trafford humit i sorollós que ens donarà el passaport cap a Moscou. I serem un clam de joia i de festa, i demostrarem d’on venim i on volem anar. Avui és el dia del somni, d’Eto’o i Messi, d’Iniesta i Bojan, d’Henry i Xavi, de tots i cadascun dels que suaran la camiseta com mai i ens donaran de sí mateixos el millor que porten a dintre. I allí a la banqueta, l’esperit sa de l’Oleguer, el nostre emblema de la casa, que és l’exemple de plenitud com a persona d’ideals ben lliures. Tots somniarem i tots viurem moments de joia i esplendor. Som del Barça, i ho serem per sempre més, i mai no esborrarem de la memòria aquesta nit de primavera a la ribera de Manchester, al mític Old Trafford, que passarà a la mítica de tots in secula seculorum.
http  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!