Emigdi Subirats i Sebastià

  L’any 2002 vaig començar la meua intensa recerca biogràfica sobre una notable figura intel·lectual a reivindicar, Joan Cid i Mulet (Jesús 1907- Ciutat de Mèxic 1982). Havia acabat un treball biogràfic sobre l’escultor ampostí Emili Bonet i Casanova, que va rebre el premi "La Nostra gent" que atorga l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, i em vaig veure amb coratge de començar un altre treball d’aquelles característiques que no sabia ben bé on em portaria.  Em vaig trobar amb un personatge molt complert: intel·lectual, escriptor, polític, catalanista, etc. Em vaig anar endinsant en els seus quefers vitals i vaig trobar molts punts en comú amb els  ideals que he defensat al llarg de la meua vida, guiats pel lema: Pàtria i cultura. La recerca va ser intensa atès que va durar 5 anys. L’any 2004 vaig rebre un accèssit per un treball sobre la seua obra al premi Enric Bayerri d’assaig, que atorguen en la nit dels premis Jesús Catalònia. Encara estava molt desordenat però era l’esborrany necessari per tirar endavant un bon producte, que ha acabat amb la publicació d’un llibre. A principis de 2006 vaig reunir-me amb Pere Panisello, alcalde de Jesús, i amb Dolors Queralt, regidora de cultura de l’EMD. Els vaig proposar endegar tot un seguit de celebracions per commemorar l’any Cid i Mulet. Vaig presentar les propostes i les hem anat tirant endavant totes, una darrera l’altra. M’he entusiasmat amb el centenari per l’admiració que tinc per la figura de l’intel·lectual jesusenc, i també per la magnífica capacitat organitzativa que demostren tenir la gent de Jesús.

Son difícil de resumir totes les activitats que hem anat realitzant amb molta il·lusió i estima, ja que totes elles em mereixen un gran respecte. Hem publicat dos llibres (La Catalanitat exiliada i Joan Cid i Mulet testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps); hem inaugurat un portal literari www.cidimulet.org; hem organitzat la 1a Fira literària que porta el seu nom al mes de febrer; vàrem comentar la seua novel·la "Destins" en el marc del Club de lectura de Tortosa; vàrem organitzar un torneig futbolístic que honora tota la seua trajectòria amb la participació del futbol base del Barça; vàrem organitzar un parell d’exposicions sobre la seua obra i sobre els dibuixos que il·lustren la novel·la Destins, obra del pintor Jaume Rocamora; vàrem inaugurar un carrer amb el seu nom; vàrem organitzar un curs de literatura de la UETE-URV sobre la literatura ebrenca de l’exuili; vàrem exportar el centenari a Barcelona amb un acte a l’Ateneu; hem visitat instituts de les comarques ebrenques per difondre la seua obra; hem donat a conèixer a través dels mitjans de comunicació i de la xarxa internet, etc.

Personalment, el centenari de Cid i Mulet m’ha fet molt feliç, ja que l’he treballat amb tota la il·lusió del món, sabedor que recuperàvem un dels grans intel·lectuals catalanistes que han donat les comarques centrals dels Països Catalans. També m’ha servit per bastir una gran amistat amb Pere i Dolors, que de ben segur continuarà al llarg dels temps. Òbviament, m’ha servit per rellançar el meu treball literari. Avui dia estic rebent tot un seguit d’elogis per la meua feina literària que mai no m’hagués pensat abans, els quals de  vegades em fan enrogir. Aquests anys que he dedicat a la literatura i que no he tingut vinculació política m’han demostrat que es pot treballar pels Països Catalans, per la nostra llengua i cultura, sense tenir unes sigles polítiques al darrera. He vingut repetint ara i adès que la meua lluita queda emmarcada en un tot: país, llengua, lletres i gent. Llarga vida al Centenari de Joan Cid i Mulet!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!