Emigdi Subirats i Sebastià

Si una sensació ens ha deixat a molts ebrencs i a moltes ebrenques la crisi de la sequera és la d’engany. La lluita per la derogació del PHN va ser llarga i dura, amb final, sortosament, feliç. S’hi va implicar bona part de la societat de les nostres comarques, d’àmbits ideològics i socials molt distints. Va servir especialment per unir la ciutadania i potenciar la identitat ebrenca, d’un territori que històricament havia estat maltractat i oblidat per les institucions. Al mateix temps es va potenciar la catalanitat de la nostra terra, atès que la lluita antitransvasista va servir per reafirmar-la, alhora que es va rebre un important suport ciutadà i polític de la resta del país. Es va comptar igualment amb el “beneplàcit” de bona part de les patums periodístiques nacionals. Ara la truita s’ha capgirat totalment, és el govern català qui promou un transvasament, i són els esmentats periodistes de més prestigi qui el defensen a ultrança. Amb l’excusa dels 5 milions i mig de persones que, suposadament, veurien perillar l’aigua de boca, les tertúlies radiofòniques emeten un discurs tendenciós, que pot portar a un trencament emocional de les Terres de l’Ebre amb la resta del país. Ha quedat demostrat, malauradament,  que la seua lluita era exclusivament contra el PP, i els seus exsocis de CiU. Fa uns dies el president transvasista Montilla parlava obertament del perill de desafecció amb Espanya a causa de l’endarreriment del nou finançament que preveu el nou estatut (tisorat a la Moncloa pel seu propi partit). Aquesta desafecció també pot ser latent, però malauradament amb la Generalitat,  en una ciutadania ebrenca que ha vist com novament el govern català li ha girat l’esquena i l’ha enganyada amb males arts. No puc entendre de cap de les maneres el posicionament de les direccions d’ERC i d’ICV, que estan tirant en orris tot el seu projecte a les nostres comarques, i deixen impunement fora de joc els seus militants i quadres ebrencs, que no en tenen cap culpa de la situació creada, amb la qual cosa sofreixen una pressió mediàtica i social immerescuda.
L’actitud dels consellers ecosocialistes, Francesc Baltasar i Joan Saura, ha estat nefasta i patètica. Baltasar va fer palesa la seua covardia política en trepitjar terra ebrenca a deshora, després de tot el despropòsit mediàtic que ell mateix havia provocat. Es va descobrir davant de tots i totes dient que van amagar el projecte de transvasament del Segre donat que era període electoral!!! Aquests dies, que ha plogut amb ganes en molts indrets, ha tornat a sortir dient que malgrat que s’hagi millorat quant a les reserves d’aigua  es continuarà amb la construcció de les canonades que faran realitat la interconnexió de xarxes. El seu missatge no se’l creu absolutament ningú a les Terres de l’Ebre. És el polític més desacreditat de tots, tot i això el seu cap increïblement no ha “rodat”. Aquesta és la viva mostra d’entrada a la dinàmica transvasista. Saura està fent caure la formació en un atzucac, pel seguidisme del PSOE d’aquí i per la seua organització estalinista, que varen demostrar convidant a marxar tothom que s’oposés al projecte, entre els quals la direcció ecosocialista ebrenca. Han tirat pel dret sense importar-los les conseqüències gravíssimes que per a la formació tindrà el seu posicionament a les Terres de l’Ebre. No hem sentit veus d’altres importants dirigents ecosocialistes que hagin qüestionat obertament aquest engany a la ciutadania ebrenca. El seguidisme del PSOE els empastifa a tots, i és una llàstima perquè disposen de joves polítics de vàlua contrastada. Hem de valorar altament, però, la bona resposta que han donat les EPM (Entesa de Progrés Municipal), que han fet sentir la seua veu contrària al transvasament en tot moment, encapçalades per Lluís Sunyer, el darrer cap de llista d’ICV a les eleccions estatals, una actitud que els dignifica.

Quant a la direcció d’ERC, la decepció ha estat molt gran també. No cal dir que esperava que s’oposessin sense embuts al transvasament de l’Ebre, ja que sovint s’han rebotat contra projectes del govern català. Han acceptat un projecte inadmissible donat el posicionament històric dels republicans al respecte. S’han engolit un gripau que els passarà factura a l’Ebre i a la resta del país, malauradament. El PSOE els va fer engolir, en l’altra legislatura, el gripau del túnel de Bracons, al qual s’oposaven frontalment igual que ICV, i ara el transvasament de l’Ebre. L’actitud de la direcció republicana és injustificable i inadmissible, la qual llença a les escombraries tot un capital polític importantíssim que s’havia llaurat la formació en els darrers anys. S’haurien  de qüestionar si val la pena continuar al govern català sota aquestes condicions. Montilla i ZP pacten un transvasament, que descol·loca la militància republicana ebrenca.

Encara són a temps de donar el do de pit per la gent de l’Ebre, que és donar-lo per tota Catalunya. Les erràtiques decisions de les direccions nacionals dels republicans i ecosocialistes han portat al desencís, que situa tots els polítics dintre del mateix sac. El votant d’ERC i d’ICV sol ser exigent i sovint es rebota contra els postulats de les cúpules directives. El PSOE se’ls engolirà, ja que sembla que a aquest partit no hi ha res que l’afecti ni l’aturi. És hora de trencar els lligams amb el PSOE i de posar-se al costat de la gent de la terra de l’Ebre. I no amago que ho dic des de l’afinitat ideològica i la simpatia amb molts dirigents i militants de l’esquerra nacionalment catalana. Aquesta no és una crítica gratuïta per qüestionar uns partits, sinó tot el contrari, perquè em dol moltíssim el seu posicionament erràtic i inconsistent.
  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!