Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

5 de febrer de 2009
19 comentaris

Sexe als 40

No fa gaires dies en un popular espai radiofònic van fer un extens debat sobre el fet que quatre noies (amigues entre elles) d’entre 35 i 38 anys havien trucat al consultor de parelles del programa per queixar-se de la davallada significativa que havien tingut els seus marits respectius quant a desig sexual, els quals ja havien complert els quaranta anys. Totes elles constataven que hi havia  hagut una pèrdua tant en quantitat com en qualitat dels actes sexuals, i atribuïen la culpa exclusivament als homes que havien entrat en crisi personal.
He fet 41 anys al novembre i, òbviament, va encuriosir-me aquesta notícia. Vaig posar-me a la recerca per internet i vaig trobar diversos articles que semblen demostrar que els homes tenim el moment de màxim esplendor sexual entre els 18 i els 21 anys, mentre que les dones arriben a aquest nivell cap als 35, edat a partir de la qual sembla que l’home ja comença una evident davallada.
Personalment, l’arribada als  30  va deprimir-me força. Va agafar-me com una mena de malenconia personal, que em feia pensar que estava perdent la joventut; mentre que els 40 m’han agafat en el període més intens de la meua vida en molts aspectes. Aquest estat d’ànim de ben segur que ha d’influir en la vida sexual. Ara podria anar de mil homes i parlar del meu esplendor sexual als 40!!! I més d’un comentari m’aplicaria el qualificatiu de fantasma… Però repeteixo la relació entre l’estat anímic i el desig sexual és importantíssim quan abandones l’adolescència.
Precisament un important jove polític de les Terres de l’Ebre em comentava la setmana passada que li agradava tenir relacions sexuals amb dones més grans, d’entre 32 i 38 anys, uns quants més que ell, perquè són les que millor es comporten al llit. Aquesta asseveració reafirma tot l’anteriorment esmentat.
El sexe és salut a qualsevol edat. Recordo aquell acudit que pregunta en què se sembla follar i un cupó de l’ONCE… en què és la il·lusió de tots els dies. També per als que tenim al voltant de 40 anys, malgrat la nostra davallada en rendiment!!!

  1. Aviat en faré quaranta-quatre, Emigdi, però coincideixo en la teva opinió. Es van mantenint el tipus amb molt d’esplendor …

  2. El moment optim per cardar a gust és quan es creuen la curva descedent de la salut amb la curva ascendent del coneiximent.

    Encara que Joan Fuster deia que en l’amor és l’única qüestió on l’experiència no serveix de res.

    Com el que deia una dona major, amb el que sé ara, el que jo havera fet de més jove.

  3. La vostra joventut, es la meva enveja. Els aniversaris son una mesura absurda del temps.
    Puc assegurar-vos que si la salut acompanya, el desig es mantè als 60, ……i la realització també.
    La menopausa afecta molt positivament les relacions sexuals. L’exercici físic i el bon vi de la terra, fan la resta.

  4. Jo també soc quarenton, i no veig que el desitg hagi minvat.
    El problema que jo tinc es que m’agraden les dones de 40, però tambè les de 30 i les de 20 !!! Això es greu, doctor?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!