Emigdi Subirats i Sebastià

 Durant aquestes darreres setmanes, hi ha hagut tot un seguit d’actes per commemorar el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I “el Conqueridor”, el monarca medieval més famós  d’una dinastia catalana, que va veure la primera llum a la ciutat occitana de Montpeller. La premsa escrita, radiofònica i televisiva ja ens està informant adequadament d’aquest esdeveniment històric, el darrer acte important dels quals va tenir lloc al Monestir de Poblet on descansen les seues despulles, en què va rebre els honors per part dels presidents de tres dels territoris de l’antiga corona d’Aragó. Sobren comentaris sobre l’absència del president de la Generalitat del Sud, el qual prefereix honorar els borbons i exercir de bufó reial. Voldríem recordar, però, que ja va ser objecte d’homenatge fa 100 anys a les comarques de l’Ebre per part de grups catalanistes del moment. El llibreter i literat polifacètic Francesc Mestre i Noé va fer-ne cinc cèntims en l’article “Homenatge al invicte Rey en Jaume 1, lo Conqueridor en lo VII Centenari de son naixement”, que va publicar el rotatiu tortosí “Correo Ibérico” el 7 de febrer de 1908. Era un moment d’expansió dels corrents catalanistes, mitjançant l’obertura de casals i centres republicans, que donaven suport implícit a aquella força políticosocial que unia els moviments progressistes i nacionalistes que va ser Solidaritat Catalana, durant la primera dècada del segle XX.
El rei Jaume I va rebre, indubtablement, l’homenatge literari més ben elaborat per part del poeta Mn. Joaquim Garcia Girona, fill de Benassal (Alt Maestrat), el qual s’havia format com a capellà al col·legi de Sant Josep de Tortosa, sota la batuta de Mossèn Sol, i allí va anar conreant la seua íntima afecció literària. El 1908, ara fa cent anys, tal com ens explica l’estudiós Óscar Pérez (d’Eslida-Plana Baixa), coincideix amb la data del primer esborrany de Seidia, el llarguíssim poema èpic amb el qual una dècada després va aconseguir emportar-se els Jocs Florals de “Lo Rat Penat” a València. Admirador i deixeble poètic del mític Mossèn Jacint Verdaguer, el va escriure, tal com ens va voler fer saber, amb la intenció que la seua estimada terreta del Maestrat tingués el seu petit Canigó. Seidia ha esdevingut el gran poema de la reconquesta valenciana, en el qual veiem l’intrèpid i ambiciós Jaume I endinsar-se per les serres de Maestrat i Espadà, convertint-les en indrets mítics per a la nostra literatura, en el moment històric de la conquesta de les ciutats estratègiques de  Morella i de Borriana, quan ja s’estava apropant a València ciuta. L’epopeia es basa en fets històrics, els quals enlaira amb un cant a la gesta del rei Jaume amb una estructura de diversitat mètric, amb la qual demostra un gran domini de la llengua catalana i de la composició lírica.  En un país normalitzat, Seidia (que en el moment de la publicació 1920 va tenir una escassa difusió) seria considerat com una de les grans joies de la literatura en llengua vernacla. Des del programa radiofònic “Lletres Ebrenques” li vàrem retre un homenatge al mes de maig de l’any passat, per tal de valorar la qualitat de l’obra i de la nova edició de l’any 2000, a cura de l’esmentat Óscar Pérez i de Ramon París.
Anteriorment, al febrer de 1904, Garcia Girona ja havia publicat un extens poema sobre el rei conqueridor, al rotatiu tortosí abans esmentat, les primeres estrofes del qual són: Un jorn, que’l Rey En Jaume corría per la sérra/ Que al Aragó entrellassa la valenciana térra,/ Del gras Penyagolosa als cingles aplegá:/ Y entrantse’n á una balma, del puig en les entranyes,/ Dormíu-se, y vegé en somnis d’esprits formes estranyes,/ Ombres de mórts colosos: un d’ells així parlá:/ “Oh tú, que així profanes dels grans esprits la cóva,/ fort vencedor dels homens, jagant de rassa nóva;/ si á conquerir Valencia te porta el pensament,/ Escolta be esta historia de trista recordansa,/Y qu’ella te servixca d’eixemple y ensenyansa,/ Puix son edats passades espill de la present.
Les gestes del rei Jaume en el seu pas per les nostres comarques, doncs, varen ser objecte de poetització, que va convertir en centrals donat el territori que ell va anar conquerint. A la mateixa crònica del  Llibre dels Feits, la redacció de la qual se li atribueix, trobem detalls interessantíssims sobre la seua estada a Tortosa o a Peníscola, amb la utilització estratègica de llocs emmurallats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!