El blocaire Jaume Llambrich, de l’Ametlla de Mar, amic i col·laborador meu, que s’embarca en nombroses empreses culturals i blocaires, ha penjat un significatiu apunt avui al seu bloc personal El Basar de les espècies. És tota una denúncia a una forma de fer lamentable d’algunes institucions. Llegim-lo i solidaritzem-los amb aquell que ha hagut de pagar de la butxaca 600 euros, la qual cosa el converteix en patrocinador privat de l’EbreBloc, una trobada important dintre de la Catosfera, sobre la qual els polítics sobre omplir-se la boca amb tota mena d’elogis!!!

Qui ha pagat els cartells de l’Ebrebloc 2008, o de quan els polítics em decepcionen

El post d’avui és un post ben explícit, de denúncia, la última cosa que podem fer alguns com a ciutadans. I us agrairia que el llegiu detingudament i que en feu la difusió que cregueu convenient. El primer Ebrebloc vam fer uns tríptics i uns cartells, que ens el van pagar l’Idece. A rel de la bona col·laboració, al segon Ebrebloc (el del 2008) vam repetir l’experiència. Però, ai las!, la cosa no ha anat tant bé com ens esperàvem. D’aquí ve que este Ebrebloc no hem fet cartells ni díptics, a banda de l’edició electrònica que corria per la xarxa.
Doncs bé, la impressió del material l’hem fet amb una impremta amb què treballo habitualment. I esta empresa, acostumada a treballar amb les administracions públiques, no té cap problema amb què la factura es pague al cap d’uns mesos. La sorpresa va vindre al desembre del 2008, quan des de l’empresa em van reclamar la factura, que no hi havia manera de cobrar-la.
Vam estar parlant amb l’Idece, i es veu que necessitaven exemplars de mostra (que ja els havíem enviat al gener del 2008, i que la seua directora va poder veure en la presentació a què va assistir). Després de parlar amb el gerent, que posava moltes pegues, i enviar-li les mostres (i continuar sense pagar), vam parlar amb la directora, la Genoveva Margalef, i vam rebre la bona notícia que tot se solucionaria.
El problema és que els dies (i les setmanes) anaven passant, i la gent de la impremta em reclamava la factura, que encara no l’havien cobrat. Tornem a parlar amb la Genoveva, i ens demana una mica de paciència, que no-sé-què del pressupost i altres històries. Finalment, esta setmana, la gent de la impremta (amb la que treballo habitualment) m’han dit que no podien aguantar més el cobrament, i al Jaume li ha tocat a pagar la factura.
Com comprendreu, estic emprenyat amb alguns polítics, i concretament amb l’Idece. Es veu que és normal que un organisme amb el pressupost com el seu no pague una factura d’uns 600 euros generada al gener, ni al cap de més de 12, 13 o 14 mesos. Un organisme que ha de vetllar pel desenvolupament de les comarques de l’Ebre, però que suposo que deu entendre el “desenvolupament” només com a dragatge d’un riu que gairebé ningú navega; i que altres qüestions, com la tecnologia, són secundàries en el desenvolupament de les nostres Terres. I, sobretot, el que em dol més és que s’hagen compromès a ajudar als Blocaires Ebrencs (amb una quantitat irrisòria per a ells, crec) i que tot i dir que pagaran la factura, que no la paguen (amb els problemes diaris de relació laboral que implica a la meua persona).
Així que, si voleu, a on diu que l’Idece va col·laborar amb l’Ebrebloc 2008, poseu que el Jaume del Basar ha estat un actiu patrocinador, rescant-se de la seua butxaca els 600 euros. Després els polítics es queixaran que els ciutadans no els podem ni veure, però amb jugades com estes com volen que tinguem confiança amb alguns ells?
Com comprendreu, molts sentiments i paraules me’ls reservo per a mi, i obvio posar-ho per escrit.