Emigdi Subirats i Sebastià

Ja fa molts dies que en el marc de l’Ebresfera (col·lectiu blocaire ebrenc) hi ha una acèrrima discussió, mitjançant nombrosos blocs, sobre si serien oportunes i necessàries les dimissions de càrrecs electes i dirigents d’ICV i d’ERC, donat el posicionament nacional dels partits respectius envers el transvasament de les aigües de l’Ebre, que pretenen tirar endavant els governs espanyol i  català. Hi ha  opinions per a tots els gustos. Qui està en el punt de mira de tot plegat és el delegat del govern, Lluís Salvadó, d’ERC, ja que històricament va encapçalar el moviment antitransvasista i, recentment, va manifestar la seua total oposició al projecte de transvasament del Segre que proposava la Conselleria de Mediambient de la Generalitat. Qui ja ha anunciat la dimissió és l’alcalde d’Ulldecona, el republicà Lluís Millan, en no estar d’acord amb la votació que efectuarà el seu partit al parlament espanyol respecte a la interconnexió de xarxes.
Personalment lamento moltíssim aquesta pressió social que s’està produint sobre els càrrecs electes dels dos partits minoritaris del govern català, ja que la considero molt injusta. Una pressió que es veu potenciada des d’algun mitjà  de la premsa  comarcal. Considero que cap càrrec electe antitransvasista hauria de dimitir. Ben al contrari, haurien de continuar defensant els seus posicionaments des del lloc de responsabilitat que ocupen. Si cauen en contradicció directa amb la línia del partit, que siguin les direccions nacionals qui els facin plegar de les seues funcions. Unes direccions nacionals que no donaran la  cara al territori, com ja ens han demostrat ara i adés. Que dimiteixin Montilla, Saura, Baltasar i Carod, si finalment els dóna suport!
És inacceptable que tot recaigui en els representants comarcals ecosocialistes i republicans, mentre que els impulsors del transvasament, els del PSOE, en surtin indemnes. L’executiva ebrenca d’ICV ja s’ha enfrontat al partit com calia, assumint les possibles represàlies en pròpia pell, amb una actitud que els honora de debò. Quant als càrrecs d’ERC (a l’igual que els d’ICV), cal que es mantinguin fidels a l’antitransvasisme, presentant mocions als ajuntaments que controlen, assistint a les manifestacions i recolzant públicament les activitats de la PDE. Que no se’n vagi ningú cap a casa! Els del PSOE comarcals, manifestament favorables a la interconnexió de xarxes, són els qui haurien d’assumir responsabilitats. 
No he tingut mai cap problema en acceptar tots els resultats electorals. Aquest cop, però,  em permeto valorar molt negativament el comportament electoral de la ciutadania. Els catalans i els ebrencs varen donar una aclaparadora victòria a les urnes al PSOE, que va deixar molt limitada la possible influència dels dos socis minoritaris. Molts d’aquests votants psoecialistes ara demanen responsabilitat als menuts, quan ha estat la ciutadania la qui ha atorgat aquest poder de decisió al PSOE, que és qui proposa i tirarà endavant el transvasament, després d’haver tingut un suport ciutadà realment esplendorós. Els dirigents polítics actuals són els culpables de l’aposta transvasista, però bona part de la ciutadania amb el seu vot majoritari al PSOE ha donat ales precisament a aquests polítics transvasistes.  
Voldria manifestar tot el meu suport a tots els i les polítics/ques antitransvasistes, siguin del color que siguin. El meu suport també a tots aquells càrrecs electes d’ICV i d’ERC a les Terres de l’Ebre, que estan sofrint una pressió fortíssima, totalment immerescuda i fora de lloc. I, sobretot, el meu suport a polítics (amics), als quals tinc estima personal i em mereixen credibilitat, com Paco Gas (alcalde de Roquetes), Lluís Salvadó (Delegat del govern a TE) i Jaume Forcadell (president d’ICV a TE).
  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!