Emigdi Subirats i Sebastià

Alcohol, tabac, drogues o sexe han estat temes històricament relacionats amb el món adolescent. Massa sovint, parlant amb lleugeresa, es pretén retratar  el comportament dels adolescents com si fos la veritable fi del món. Un exemple de disbauxa i de mala educació, i si s’entra en la comparació del qual, qualsevol passat s’assegura que ha estat millor. Sembla com si s’oblidés que tots hem passat per aquesta etapa de la vida, o que no es recordi que el comportament de la generació pròpia també era considerat pels adults com la fi del món.
De ben segur que quant a un viatge de fi de curs, com el que comencem avui amb molta il·lusió amb els alumnes de 4t ESO de l’institut Joan Ramon Benaprès de Sitges,  aquestes problemàtiques agafen vigència, com si es volgués cridar al mal temps.
M’agrada dir en boca plena que confio plenament en els i les xavals/es. És normal que tinguin anhel pel sexe, ja que l’acaben de descobrir i els causa ànsia i neguit al mateix nivell. De fet, els nois en particular compten amb la màxima  potència sexual entre els 16 i els 19 anys! Tenen ganes de fer-se seva una activitat que els sembla complaent, la qual, malauradament, s’ha anat convertint en tabú a causa dels condicionaments socials que massa sovint ens han venut el sexe com el pecat perenne de la humanitat.
Qui pot negar que va començar a beure begudes alcohòliques durant els anys d’institut? Sóc conscient que el biomi adolescent-alcohol arrossega un problema gran: no saber on està la mesura. També en l’àmbit dels adults, però. La idea del beure per beure perquè sóc més guai!!! No descobrim les amèriques amb aquesta anàlisi, ni tanco els ulls davant d’una problemàtica d’eterna actualitat…
Quant a les drogues, tampoc no he vist un consum molt més gran que en la meua època estudiantil a l’insti de Tortosa, entre 1981-85. Sóc de la generació del postfranquisme i el porro va ser un company de festa per a molts joves que només vàrem viure la dictadura durant la infància. Avui dia, pel que comenten els xavals, hi ha estupefaents populars entre el jovent que no eren habituals quan jo era adolescent. En canvi, sembla que el consum de pastilles ha disminuït força.
Jo no he estat fumador. No em molesta que la gent fumi al costat, però. El lligam tabac-adolescent sempre existirà. És l’efecte de voler fer allò que fan els grans i que a casa no agradarà. Amb el temps, es converteix en devoció i resulta difícil d’eixir-se’n, però no és res que no hagi passat sempre.
Com m’agrada apropar-me als adolescents, em complau de donar una mirada a aquestes problemàtiques des del seu punt de vista. Escoltant-los/les, sense oblidar la responsabilitat com a professor. Ja he escrit molts cops al bloc que em sento compromès en l’educació dels meus alumnes, no només en l’impartiment d’una assignatura. I crec que enguany me n’he sortit prou bé, ja que he pogut parlar abastament amb els xavals sobre temes ben diversos i controvertits, i ells han tingut molta confiança d’explicar-me les seues pròpies experiències. 
D’altra banda, fa molts anys que crec en la llibertat de l’individu per tal de ser feliç. També dels joves, que mereixen un marge ampli de confiança, i el comportament dels quals no hauria d’estar tan sovint sota sospita. Ells/es han d’aprendre de la vida amb els seus propis encerts i errors. A més, la vida juvenil està acompanyada de molts aspectes positius, dels quals parlaré en un futur apunt durant aquesta setmana que estaré envoltant d’adolescents per terres transalpines. Bienvenuta Italia!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!