Emigdi Subirats i Sebastià

El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià proclamava la República Catalana, hores després que l’alcalde de Barcelona, Lluís Companys, hagués proclamat la República. No cal dir que és una de les dates històriques per a Catalunya. El primer cop que s’havia proclamat la República catalana va ser el 16 de febrer de 1641, per part del President de la Generalitat Pau Clarís. La proclamació va ser efímera, ja que el Cardenal Richelieu va obligar la Generalitat a incorporar-se com a comtat de la corona francesa, amb la qual cosa el rei Lluís XIV passava a ser el comte de Catalunya. El 1874, sota el mandat d’Estanislao Figueras, també es proclamà l’Estat Català, en un període molt convuls de la història nacional. L’Estat Català fou igualment proclamat el 6 d’octubre de 1934, el qual tingué conseqüències duríssimes per al futur del país, en ser empresonat tot el govern de la Generalitat i clausurada la màxima institució de Catalunya. Recordem, però, en data d’avui, l’històric discurs del futur president Francesc Macià:

Catalans : Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica. D’acord amb el President de la República Federal Espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

El President Francesc Macià 14 d’abril de 1931
 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!