Emigdi Subirats i Sebastià

 Si pogués canviar el nom d’aquesta secció, en el cas d’avui ho faria, donat que a Pepe Esquerré no li agradarà que l’englobi sota aquesta definició. La causa és l’estereotip distorsionat que acompanya ben sovint la paraula "polític", que ha caigut en un absolut desprestigi a causa de l’actuació de molts i moltes "trepes"  que només volen conservar poltrona, abusar del seu poder o, fins i tot, omplir-se les butxaques. Aquesta no és una frase demagògica, sinó que ha colpit les ments de bona part de la població, i ha esquitxat malauradament la resta d’homes i dones que tenen una vocació social i política sincera, amb  uns ideals de servei ciutadà (vull creure encara que representen la majoria de la classe política).

En canvi, no podia passar per alt dedicar-li aquest post, donada la meua amistat i estreta vinculació amb ell, i pel fet que, tot i que d’una manera totalment amateur, ha entrat en l’àmbit polític. Pepe Esquerré (1968) és natural d’Amposta, ciutat on va residir fins que va passar per l’altar i es va nacionalitzar campredonenc, d’això ja fa uns deu anys. És un company de la colla, amb el qual compartim moments d’oci i també converses sobre els temes més diversos: família, esports, economia, problemes laborals…que sempre acaben amb un denominador comú molt especial per tots "natros": Campredó.

Durant el passat mes d’agost, l’amic i president de l’Associació Cultural Soldevila, Damià Grau, i jo li vàrem fer una proposta veritablement deshonesta: que fos el representant d’ERC al Consell Assessor de Campredó. Jo havia tingut una mala experiència anterior i no hi volia de cap de les maneres tornar a formar part. A més, estàvem convençuts que era la persona ideal per representar les sigles de la formació republicana, per la seua frenètica activitat pública dels darrers mesos i perquè no estava tan marcat ideològicament com nosaltres (tenim l’etiqueta d’independentistes "radicals" i de segregacionistes implacables). Li vàrem presentar el regidor tortosí Ricard Forés i, després d’unes converses fructíferes, va acceptar la nostra proposta, ja que li vàrem prometre que treballaríem colze a colze pel nostre poble. En tot moment, ens va deixar clar que ell no havia estat embolicat amb política abans, i tampoc no tenia el nostre convenciment ideològic. Tanmateix, li va fer il·lusió i va endegar la seua feina immediatament.

La lluita social i la política algun cop poden anar unides, i aquest n’és el cas. Pepe Esquerré s’ha caracteritzat pel seu activisme durant els darrers anys. És la veritable ànima de l’AMPA del col·legi Port-rodó, una entitat que enguany ha renascut de les cendres (després dels problemes estructurals de l’any passat, aliens a l’associació)  i està realitzant una tasca importantíssima amb l’organització d’activitats diverses. Pepe s’ha pres l’AMPA com un veritable repte personal, molt seriosament i li ha donat vida. Ha aconseguit reunir un conjunt humà molt actiu, tots i totes els i les membres del qual mereixen el meu reconeixement. També s’ha encarregat de la direcció de l’associació pictòrica Amics de Francesc Llop, la qual jo em vaig encarregar de fundar, encara que a causa de la profunda decepció que em van produir la situació política campredonenca la vaig deixar un xic aparcada. Pepe afegeix al seu currículum la seua vinculació al Grup de Recerca Històrica, que estem lluitant per la promoció i recuperació del patrimoni històric campredonenc. Mai no s’ha desvinculat del seu activisme en el camp de l’esport que l’ha portat a competir en handbol, futbol i futbol sala, en equips vinculats al seu poble natal. Està casat amb Núria Castells, la qual  és membre de l’associació empresarial "Campredó Actiu", que s’encarrega de l’organització d’un modest certamen firal al mes de juny. Tenen dos xiquets en edat de donar molta feina, Pau i Ferran. No cal dir que aquesta parella porta un bagatge activista interessantíssim.

Pepe també s’ha pres amb gran interès la lluita per canviar el projecte de traçat de la N-340 que podria dividir els nuclis urbans de Campredó i Font de Quinto/ Raval del Pom. M’agrada escoltar-lo perquè n’entén d’aquest tema i, fins i tot, ha sorprès amb les seus opinions alguns capitosts d’ERC de la comarca, que han reconegut que és una persona molt vàl·lida. Quan vaig redactar un post de presentació d’ell com a representant republicà a Campredó, ja vaig dir que havia estat un fitxatge estrella, un Ronaldinho. Ho continuo pensant, a més, no està en baixa forma com el brasiler. Passa que si ERC el posa a la venda, no ens en donaran tants milions d’euros! Llàstima!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!