Emigdi Subirats i Sebastià

 

Vaig endegar aquesta nova secció sobre polítics/ques ebrencs/ques amb Dolors Queralt, la regidora de cultura de l’EMD de Jesús, amb la qual vaig deixar palès que m’uneix una gran amistat i molt  feeling. El segon de la llista va ser Ricard Forés, regidor de turisme de Tortosa i company de viatge a ERC, amb el qual confio plenament de cara a construir un Campredó més lliure i amb més vitalitat cultural. Avui toca el torn de parlar de les virtuts d’un xaval molt jove, només 24 anys, que té passió pel món de la política des de l’adolescència, al qual, igualment, li he agafat molta estima durant les darreres setmanes. Ja vaig redactar un apunt sobre Jordi Jordan que vaig incloure a la secció ?Blocaddicte?, tot i que  en aquell moment encara no el  coneixia personalment. Vaig triar-lo llavors perquè em varen colpir els seus escrits, sempre carregats d?humanitat, amb la seua defensa valenta d’un model de vida alternatiu amb el qual congrego totalment. Em va despertar la curiositat  saber qui era aquell xaval, que es preocupava per problemàtiques medioambientals, per la llibertat sexual, per la dignificació de la història de Catalunya, o per la millora de l’oferta lúdica a la seua ciutat natal. El seu estil d’escriure em va captivar des d’un primer moment atès que li posa molt sentiment, com a mostra del seu convenciment personal amb uns ideals nobles. Sóc professor d’anglès i d’alemany, i tinc nombroses converses amb tot un ventall d’alumnes en edat escolar i universitària que es mostren massa sovint força intolerants davant de molts d?aspectes de la vida. Les opinions d’aquest jovent en particular sobre les persones d’altres races o amb un nivell econòmic més baix, la defensa dels animals, les diferents opcions sexuals o la instal·lació d’energies perilloses, sense voler donar-los una importància excessiva, em causen un gran neguit. Les opinions de Jordi, en canvi, aporten aire fresc al panorama blocaire ebrenc, i donen testimoni d’una lluita personal incansable envers la dignificació de l’ésser humà.

Poc després el vaig conèixer personalment, donat que davant del projecte de desdoblament de la N-340 del Ministeri de Foment (dirigit per una extraordinària senyora ministra, que no dimiteixi mai!!!), que preveu partir en dos el terme de Campredó, he tingut contactes amb persones de diferents grups polítics municipals per veure com podíem enfocar una estratègia comuna de rebuig. Aquell dia vàrem dinar plegats i vàrem bastir una bona amistat (sempre es diu que les millors amistats es conreen amb un bon plat i un bon vi al davant, i nosaltres vàrem gaudir-los al restaurant del Pont).

Jordi m’ha explicat moltes coses personals que m’ha permès descobrir un noi íntegre que sap molt bé allà on vol anar. Aplaudeixo la seua manera de comportar-se i la valentia amb què afronta importants referents de la seua vida, que el porten a lluitar contra les tradicionals barreres socials que en temes relacionats amb el sexe la societat imposa. Aixeca la bandera de la tolerància tothora i amb la cara ben alta, la qual cosa cal tenir ben present precisament avui, diada internacional de la tolerància. Té tot el dret a queixar-se de la intransigència d’una societat que en bona part viu la diferència amb fàstic, i que no vol afrontar un tema cabdal i ben natural: la natura humana ens fa iguals i diferents a la vegada. Així de senzill, i així de complicat a causa dels condicionaments socials, que apel·len a moralitats falses, arcaiques i contràries als drets ciutadans. Aprofito l’ocasió per condemnar novament tota concepció homòfoba de la societat, i tota actitud política que no porti a la dignificació de tots els éssers humans, no importa quina sigui la seua orientació sexual. 

Jordi Jordan és el portaveu de l’executiva tortosina d’ICV i el coordinador dels Joves d’Esquerra Verda a les Terres de l’Ebre. Està convençut dels seus ideals i dóna mostres inequívoques d’absoluta fidelitat  a l’esmentada formació política ecosocialista, en la qual creu i per la qual treballa amb fermesa. Per a mi, és molt fàcil d’entendre, donat que jo en tot moment m’he implicat al cent per cent en totes les aventures polítiques en les quals he pres part. És d’admirar aquest aferrament a uns ideals (molts dels quals compartim) que demostra el company Jordi, i el seu convenciment que la seua lluita algun dia donarà els fruits desitjats, encara que el mitjà que ell i jo hem triat com a més adient no sigui el mateix.

Amb Jordi Jordan continuarem la nostra amistat independentment del joc polític, el qual, de vegades engendra enemics acèrrims però, en canvi, pot també construir amistats duradores i fermes. M’agrada parlar amb ell d’història (n’és llicenciat per la Universitat de Barcelona), de moviments socials, de la lluita per les persones, d’una vida més natural, de Campredó (el meu poble,  a les aspiracions del qual ell dóna suport sense embuts, la qual cosa no li donarà gaire bona premsa en públic), de festa i de joventut, de relacions amoroses, i de tantes altres coses. No pertanyem a la mateixa generació, ni al mateix partit. En canvi, ens uneix un mateix model quant a les relacions humanes i uns ideals semblants marcats per la catalanitat i la defensa de la natura. El vaig convidar al programa radiofònic "Lletres Ebrenques", en el qual homenatjàrem l’Ebresfera, perquè el considerava una persona adient per representar la classe política ebrenca, allunyat de tot sectarisme o d’anhels trepitjadors (ell entendrà aquesta expressió). A Jordi, fins i tot li he dedicat un parell de poemes per homenatjar la seua jove personalitat, els quals m’ha agraït moltíssim, perquè sap de la meua sinceritat (jo no escric mai res que no pensi) i del meu suport incondicional a la lluita per la dignitat de l’individu.

Des d’una ciutat menuda com Tortosa, el pensament i la feina de joves com Jordi Jordan contribueixen a crear expectatives per construir junts un món més just, lluny de discrimìnacions d’ordre sexual, moral (quina moralitat!!!) o econòmic. He d’acabar comentant que a l’amic Jordi li he fet esment en nombroses ocasions de bona part del contingut d’aquest apunt, amb la qual cosa em puc fer repetitiu. Donada la magnífica sintonia que ens uneix, Jordi Jordan havia d’ocupar un lloc de privilegi en aquesta secció d’homenatge sincer a amics i amigues que tenen vocació política i de servei ciutadà. He volgut llavors deixar testimoni escrit del meu apreci per ell i, a la vegada, fer un reconeixement personal a la seua lluita per uns ideals… alternatius, lògics, necessaris, positius i nobles. Parafrejant l’estimat Oleguer Presas: continuarem plegats caminant cap a Ítaca!