Emigdi Subirats i Sebastià

Maria Victòria Secall i de Fermentino va nàixer a Barcelona, però és una poeta balear que resideix a Palma. Es va llicenciar en Psicologia i en Filosofia a la Universitat de Barcelona per a passar a doctorar-se en Psicolingüística a la mateixa Universitat.
* En un primer moment i al llarg d’una gran temporada es dedicà a la docència, tasca que compaginava amb la investigació i la pràctica clínica de la psicologia; la qual va acabant sent la seua principal dedicació i la que actualment continua exercint a un centre oficial de Palma.
* És membre, com Aina Ferrer Torrens de “Fart D’art”, escamot poètic;de l’associació d’escriptors en llengua catalana “AELC” , del “Pen Català” .
* També té un bloc personal anomenat “El pèndol de petites oscil·lacions” .
* Al llarg de la seua carrera com a psicòloga ha publicat diversos llibres com ara: “Psicologia del lenguaje” 1981; “La parla de l’infant” 1987; “La capsa dels sons” 1988.
* També ha realitzat articles per a revistes especialitzades en temes de psicolingüística i psicologia social.[5]
* Entre la temàtica de la seu obra ha conreat a més, la literatura infantil i juvenil on podem destacar:[6][3] “L’estel de foc” (finalista del II Premi Guillem Cifre de Colonya), “Hiverneus” , 2n. Premi de narrativa breu “Dona” Barcelona 1984, “La capsa dels somnis”, recull de contes finalista del III Premi Guillem Cifre de Colonya 1984.
* Com a poeta i escriptora de relat breu ha publicat: “L’indesxifrable codi” (Premi rei en Jaume de Poesia 1997), “Heliografia” (Premi Joan Llacuna, Ciutat d’Igualda de Poesia 1998); “L’embolicadora” (2n Premi de narrativa breu del “Diario de Mallorca” 1999); “Lluna nova” ( 1er Premi Ancora de narrativa breu de Sant Feliu de Guíxols 2001 );[7] “La nedadora” (2n. Premi de conte curt Sant Bartomeu de Montuïri 2002 ), “Els amants del pont” ( Premi de conte curt de Sant Sadurní d’Anoia ) i “Obert per defunció” (Palma 2006).
* També ha participat com a coautora en les compilacions com ara: “Poetes per la llengua” (1999), “13×3 Poesia Perifèrica” (2006), “Eròtiques i despentinades” (2006) i “La Catosfera Literària” (2008).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Vaig néixer un dia innocent d’hivern i vaig restar encisada per la vida. M’atreuen les paraules i els enigmes. Confio en els ulls de la gent i el tremolor d’una vida que neix. Cerco sovint les estrelles i la mar. Crec en el mestissatge i els ponts d’amistat. No he perdut les ganes de jugar i cercar complicitats.Treballo en l’artesania de l’ensenyament i la psicologia. M’agrada caminar vora la mar en bona companyia i olorar el bosc a la tardor, sentir el dringar de les campanes d’una vall i llegir, escriure i viure la poesia. Algun dia arribaré a Itaca, o potser no. Confesso que el viatge, atzarós i sorprenent, m’està agradant. La pluja de xicarandes liles i el roig sucós dels cristalls de magranes em semblen un miracle formós. De vegades encara somric.

Trist i indolent el rastre
de la pluja

llisca el seu traç
a les tiges altives.

Pètals efímers,
immòbils,
a l’instant que la tarda tomba,
esquitllada,
el xamfrà,
tremolen com els dits
que acaricien l’amic
i cerquen el seu déu,
suspès del fràgil gest.

ii
Travessa’m
com una au travessa el cel
i no l’estripa,
el solca,
l’embelleix.
És el seu lloc.

Assabenta’t de mi
com l’aigua sap
tots els racons del llit
del riu.

Estima’m
com jo t’estim.

Respecta’m
com la pell respecta el cos
de qui embolica
i no dejecta
ni una rua
ni un desig,
elàstica i bellíssima,
nua.

Així t’estimaré jo,
així et travessaré jo,
així m’assabentaré de tu,
jo.

III

Deixo el cor al vaivereig del mar obert.

L’indesxifrable codi de l’escuma
m’escriu paraules d’amor
que mai s’han dit.

Escolto el bramul del desig
que romp contra la roca
i em sagna el pit.

IV
Banyat de sol,
el matí de tardor
carrega de melangia
la buidor
d’un espai clos
de l’ànima
que ja no ens pertany
i resta pres per sempre
de l’enyor,
sense cap esperança
de conhort.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!