Emigdi Subirats i Sebastià

Antoni Arca va nàixer a l’Alguer el 1956. És escriptor, novel·lista, poeta i dramaturg. Va conjuminar l’ensenyament amb moltes altres activitats.
* Va ser professor a la Universitat de Sàsser de llengua i literatura catalanes (Llengües estrangeres) i de literatura juvenil (Ciències de l’educació).
* Ha estat també editor i llibreter.
* Es consagra a la promoció de la lectura en l’àmbit territorial, és director de l’associació cultural Coilibrì i col·labora com a autor teatral amb les companyies de teatre de Sardenya i Còrsega. Escriu en revistes culturals i diaris de Sardenya.
* Escriu generalment literatura infantil i juvenil, amb il·lustracions fetes per ell mateix.
* La seua obra ha estat traduïda a l’italià i al castellà.

Narrativa breu:
* Els catalans no dormim mai (1992) i Rondalles (1998).

Novel·la:
* La torre de l’esperó (1996), Balxa (1997) i Buc (2000).

Poesia:
* No tinc temps pel Nobel (1990), Isabelleida (1991), Onze cançons d’amor i de guerra (1991), A E I O U (1993), Memòries d’un dia llarguíssim (1993), Comiats (1996), Per una història del meu poble i de mi mateix (1998).

Prosa de no-ficció:
* Barceloneta (1996).

Teatre:
* Tres peces de teatre (1993), Ramon i Lis (1994), Niños, pitzinnos, minyons (1995), Culumba Quijinera (2000), Golondrina (2000), Lo conte de Maria Entaulada (2000) i Germans = Frades (2000).

Lexicografia:
* Lèxic militant (1985).

Algunes obres en llengua italiana.

Traduccions:
* Tradueix al català de l’italià i del sard, ha traduït a l’italià Josep Pla i Josep Vallverdú.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

EL SEGRE TÉ UN FIL D’AIGUA

La ciutat llunyana del mar,
el riu, io al costat seu.

El trenca un pont. Matrícules
impossibles de dir. I jo
que no elegeixo.

I una parella, i és Lola ella,
Crido, Lola!
Nykkkkk, k pmeumàtica el vehicle
Lola!

Retírense del río! Guardia civil
Pasaporte, pasaporte, italiano!
Lola!
Renec català
El Segre té un fil d’aigua
regalimant primavera.

Pertini, Maradona, buona notte
tu Lola se fue,
el pasaporte.
Senyoe guàrdia!
El vostre riu sembla cec.

SOVINT

Pensant-te sense preguntar-m’ho,
en un altre poema,
amb mala lletra,
deia que tu, pels cabells rossos que et pentines,
tens munts de coses agradables força,
encara que
sovint
no les entenc,
les teves cuixes de tan primes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!