Emigdi Subirats i Sebastià

Lorena Martí va néixer l’any 1980 a Ferreries, Menorca. Als 18 anys va sortir a estudiar a Mallorca i als 21 va fer motxilla i agafar l’avió per creuar l’Atlàntic cap a Nicaragua. Viat­ges i retorns han omplert la seva vida tots aquests anys.

* La subvenció de totes aquestes voltes: l’artesania. Va començar fent arracades i trenes al carrer, i ara viu de la bijuteria i gaudeix d’investigar en aquest camp, així com en el de la música. Considera la vida com una gran escola.
* És artesana, cantautora, poeta i promotora cultural.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
https://poeteca.cat/ca/poema/4462

”La poesia es aquí,
entre noltros.
Només l’hem de saber escoltar
i, sobretot, sentir.”

Poesia
Als carrers hi ha poesia…

…en les mirades,
quan et copegen.
…o en la música,
quan et fer el cor.

…en una abraçada,
quan et proporcioni pau.

…en la natura,
quan la pots escoltar.

…en unes paraules,
si són sinceres.

…en la veu,
quan algú canta.

…o en un somriure,
quan te’l dediquen.

…en un llapis
que dibuixa

…o en l’espai
per un dansaire.

…en el bolígraf
per a qui li agradi escriure.

La poesia es aquí,
entre noltros.
Només l’hem de saber escoltar
i, sobretot, sentir.

Perquè no tot són mil tonalitats de verd… …només quatre llàgrimes
Ara, sola amb tu, soledat,
ara ja em permet plorar.
Permet-me ara, en la intimitat, que quatre llàgrimes deixi anar

després d’haver vist aquell infant a punt de morir per no menjar,
aquell fill d’un pare arrogant, que volgué ser lliure i sortir a lluitar.

El fill d’aquell descarat terrorista
que va gosar defensar sa identitat
fent front a la farsa capitalista
defensant un poble que viu condemnat.

Deixa’m plorar per l’infant que ha de sofrir,
que té única sortida en el saber resar i prega a diari a un Déu que els fa patir
però que els dóna fe, fe que esdevé el seu pa.

Pa que els permet aixecar-se l’endemà
brot d’esperança que esdevé únic motiu
per sortir de bon matí d’un llit que es romprà,
que ja és romput, perquè n’hi dormen set i és fet de pal podrit.

S’aixeca l’infant del llit podrit per no menjar,
i amb ell els seus germans surten al seu res a fer
en un país que res no té: tot li ho van robar.
Surten de matí a una terra que va ser, en passat, d’ells.

I el seu Déu no ho impedirà,
demà l’infant serà mort.
L’infant morirà demà
amb fe o sense; mala sort.

Mala sort, desprotegit,
ton pare s’ho va cercar,
ell un dia va sortir
per sa pàtria a lluitar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!