Emigdi Subirats i Sebastià

Va nàixer a Barcelona. És escriptora i professora de filosofia.
* Coautora de llibres de filosofia i ètica. Edicions Xandri, l’abril del 2015, va publicar el seu llibre de poemes “A recer de les ventades” .
* Ha publicat en reculls col·lectius comm: Paraula d’Espriu (2013), Somnis Tricentenaris (2014), Poesia Solidària de l’Ong “Poesia en Acció” (2015 i 2016), Revista Poètica de l’Associació Luz de Luna (2013), Antologia de “Poetes de l’Ebre” (2015 , 2016, 2017, 2018, 2019), Versos y relatos con retto (2015), Lletres Blaves per l’Autisme (2017), Antologia de “Poemes al Vent”(2018 i 2019), etc. Moltes d’aquestes publicacions són solidàries.
* Ha estat finalista en diversos premis literaris i ha rebut l’accèssit de la Flor Natural dels Jocs Florals de Ciutat Vella de Barcelona (2014).
*Ha publicat també llibres de filosofia i d’ètica per a l’ESO i el Batxillerat amb l’editorial Edebé.
* Col·labora amb el Centre Edith Stein de Barcelona. És vocal de poesia de l’Ong “Poesia en Acció”. Membre de Relataires en català -també jurat dels Concursos de Microrelats- i del Consell Editorial de la revista digital universitària “Creure i Saber” del Col·lectiu de Professors Universitaris Cristians.
* Col·labora amb el Col·lectiu d’Artistes de Sants i és membre del grup “Art i Espiritualitat” del Centre Von Balthasar de Barcelona i de les associacions literàries,”Poetes de l’Ebre” i “Poemes al vent”.
*Participa en recitals poètics arreu de Catalunya: Poesia des dels Balcons a Riba-roja (2015, 2016 i 2017), Mar de Poesia a Malgrat de Mar (2015 i 2016), Escales que pugen al cel a Mas de Barberans (2016), Jam Poètica dels Països catalans a Montblanc (2014 i 2015), Contra la Violència de Gènere a Can Malet al Masnou (2016), Marató anual Solidària TV3 amb el Col·lectiu d’Artistes de Sants, 1r Festival Literari Districte de Gràcia (2016), etc. Ha participat en el 16è Festival Nacional de Poesia 2016 (acte: “Mar i Muntanya” a Sant Cugat).
*L’any 2017, amb la pintura de Joan Colomer, pintor paisatgista gironí, va realitzar un treball artístic, La “Llum, endis escrita”. Aquesta obra fou exposada i presentada a la llibreria Claret de Barcelona.
*El mes de juliol de 2020 veu la llum, el llibre “Llums del Delta”(LinX edicions), una obra solidària amb el Delta a través de l’Associació tarragonina Sediments..També, en aquest mateix any, s’ha publicat “Cants d’Esperança”, un llibre que explica l’origen i l’evolució de l’única coral interreligiosa catalana, la Coral Per la Pau” d’AUDIR-UNESCO. Aquests dos últims treballs són d’autoria col·lectiva.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Enutjós oblit
Hi ha un temps allargassat de desmesura
que, cel enllà, l’ànsia s’endú: la vol callada.
Un temps furtiu i sigil·lós que escapça
el que té de genuïna tota creació.
Viperina llosa que arracona a l’abandó
el rés, el crit, el clam, les lletanies,
com a noses que ja no tenen nom.

El temps té la nit més indolent que tot ho engola
quan amb complaença mutila
l’afany lloable de tants homes i dones
que, a les palpentes, proclamen la conquesta del sentit.

Una esperança encarnada
Una Esperança Encarnada
en Maria, amb fermesa em sosté
i, avui, de nou em sacseja,
com ho fa cada dia que visc i que passa.
Que silent, la seva carícia
quan m’acarona la cara, el pit i les mans,
quan encara amb força m’arrela
a la vida, enmig dels gemecs i el retret.
Quin nen més petit t’ha nascut, Maria!
Quina nuesa tan clara, tan nítida,
dins la nit d’uns draps estripats!
Potser, hi haguessis volgut purpurina
i llums, música, dansa, or i vellut.
Però, sense soroll, discret,
el Misteri de Déu -i del món-,
la teva carn, els teus ossos, ha omplert.
Tot el teu terra. El fang, sencer.
I, ara, ja sents i escoltes fidel
i, per sempre, respires i lloes
el desig més sagrat i més íntim de Déu.
Et miro, Maria, i en tu, veig Jesús.
I en tu, tots nosaltres,
cridats a infantar sense por la Bondat,
sota el cel d’una Estrella que ens guia
i alça pregonament la veu i crida
massa vergonyes d’injusta desídia.
Una esperança encarnada
és aquest Infant, jove Maria.
Quin Déu és aquest que, sent tan petit,
fa, del que és efímer, l’eterna veritat?

Junts
He mirat el dia encara més endins,
mentre endreçava el soroll del pensament;
i la vida, davant meu, tota sencera,
de nou el cor em fa estremir

Hem caminat plegats, tu i jo,
duent sempre el pas cap endavant,
fent d’ell una força ferma i convincent.

Hem caminat, enmig dels altres
i, com tots ells, ho hem fet alçant
el cap i amb molt d’esforç.

És per l’espai immens del món,
on junts incrustem rastres i petjades,

que han nascut en aquell temps propi,

únic, de les nostres ànimes germanes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!