Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

18 de gener de 2021
0 comentaris

Poetes catalanes (240): Montserrat Rodés i Carbonell

Montserrat Rodés i Carbonell va nàixer a Barcelona el 1951. És escriptora i poeta.

* La seua poesia s’ha definit per contenir una arquitectura estructural molt exacta, donant èmfasi a l’experiència vital i posant en relleu els elements morals, intel·lectuals i espirituals comunament inadvertits.
* Entre les traduccions a d’altres llengües, cal esmentar que ha estat inclosa dins el volum Light off Water. XXV Catalan Poems 1978-2002 (Scottish Poetry Library and Carcanet Press Ltd.,2007) i una part del llibre Alarma, publicat l’any 2008, va aparèixer traduïda a l’alemany a la revista Edit (2008).
* És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.[1]

OBRA POÈTICA i NARRATIVA

* La set de l’aigua (1991) Riu d’arena (1992) El temps fumeja (1993) Escrits en blanc (1995) Interlínia (1999) Deleàtur (2002) Immunitats (2005)Alarma (2008)D’incertes certeses (2013)Un mar imperceptible (2017), Tot és altre (2020)

Ha estat guardonada amb: Premi Miquel Martí i Pol de poesia de 1990 per La set de l’aigua Premi Miquel de Palol de poesia de 1994 per Escrits en blanc. Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2020 per Tot és altre

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

6

Es feia més i més tard
i tot era estrany, abstret,
insubstancial—però no
advers, sinó inadvertit—,
suspès en un no ho sé.
7

I no començar de nou
—ja saps el no explicat.
Tan sols poder injectar
la incorporal certesa.
24

El més fàcil serà
desmentir aquest lloc,
mentre no sóc, de pas
—ratlla crepuscular
on no em veus i em perdo.
29

No fos cas que, per
disposar cap cosa,
prenguessis la nit
oscil·lant—duc tan
poc d’il·lès amb mi.
36

Res d’important, només
m’alerta l’explosió
dels límits percudint
un no—i així, com sempre.

39

Tot i que ja res
no em concernia,
calia irrompre
en un prou, molt curt
—elèctric, encara.

.

SELECCIÓ DE POEMES DEL LLIBRE INÈDIT ALARMA

UNA MICA ABANS d’aquell
moment, en què res no es
mou. Podria separar
l’oblit, del mateix oblit.
Unir, vagament, els fets,
i no recordar el record.
La prèvia sensació, en
tocar el final de l’aigua.

,

KURZ VOR jenem
Moment, in dem nichts sich
bewegt. Trennen könnte ich
das Vergessen, vom selben Vergessen.
Verbinden, ungenau, die Tatsachen
und die Erinnerung nicht erinnern.
Das Gefühl, das vorausgeht, wenn man
das Ende des Wassers berührt.

.

ACOSTUMAR-SE a venir
de la llunyania. Deixar-se
endur per un estat incògnit.
Desconèixer. Per no ser-hi.
I fixar el retorn. D’hora incerta.
Just a l’entrada del mar. Blanc.

,

SICH DARAN gewöhnen aus der Ferne
zu kommen. Sich tragen
lassen von einem unbekannten Zustand.
Nicht erkennen. Um nicht da zu sein.
Und die Rückkehr festlegen. Zu ungewisser Stunde.
Genau da, wo es ins Meer geht. Weiß.

.

PERMETRE’M la lleu claredat.
Per sempre. L’existència al marge.
La carn encesa al vidre. Si
hem estat cos. Més que aquest
mai que devora, és allò
de ser. El fruit per redimir-ne,
l’altra veritat. Invocada.

,

MIR DIE LEICHTE Klarheit erlauben.
Für immer. Die Existenz am Rande.
Das Fleisch am Glas entzündet. Falls
wir Körper gewesen sind. Mehr als das
Nie, das verzehrt, ist dieses
Sein. Die Frucht , die uns auslöst,
die andere Wahrheit. Die angerufene.

.

TORNO A PARLAR des de la imatge
desdoblada. En la successió
immesurable. D’absències. Al
fons d’una violenta obscuritat.
Les marques que no diuen. Sorgeixen.
Del descens al foc. Indefinibles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!