Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Navegant per l’ebresfera i la denúncia de l’homofòbia
Jordi Jordan, militant d’ICV de Tortosa
Aquest matí he tingut un poc de temps i he estat llegint nombrosos posts de blocs ebrencs. M’encanta fer-ho de tant en tant, ja que n’hi ha de molt interessants que reivindico amb assiduïtat. He fet el viatge habitual i m’he adonat que aquest mes de juliol els blocaires estan una mica dropos i els tenen un xic abandonats.
Ja he repetit en altres ocasions les meues preferències, però hi torno. Sempre començo per "La Marfanta", com tantíssims altres ebrencs, donat que et posa al dia de les notícies quotidianes. Després he fet la ruta per alguns blocs de polítics i no cal ser molt llest per comprovar que ja no estem en període electoral. He trobat molt de silenci. He visitat el bloc de Pere Muñoz, que segueixo gairebé diàriament, i els de Ferran Bel, Ricard Forés, Meritxell Roigé i Enric Simó. Alguns d’ells no han escrit res de fa dies.
He continuat amb el bloc d’Al turtusí al Marroc, que també porta poc ritme darrerament, el qual sempre he reivindicat com un dels blocs ebrencs més interessants. No podia mancar la meua visita als flagrants nous blocs campredonencs, "Lo barber" de Manel Sanahuja i CADRUP de Clara Àlvarez, sobre el qual em queda pendent de fer un apunt més o menys extens. També he passat ràpidament pel bloc dels ampostins Marc Ferreres i Jesús Ferré, donada la meua vinculació laboral amb la capital del Montsià. Finalment, he fet la visita habitual al bloc "Tens un racó dalt del món" de l’amic i escriptor Jesús M. Tibau, i al "De tard en tard" de l’editor de Cossetània Jordi Ferré, ja que informa habitualment de novetats literàries ebrenques.
Voldria fer un esment especial avui sobre el bloc de Jordi Jordan, militant d’ICV a Tortosa. En el seu darrer post tracta el tema de l’homofòbia i el situa en el marc de la denúncia d’un article del bisbe de Tortosa, Xavier Salinas. A part d’estar molt ben escrit, l’he trobat molt interessant i didàctic. Ha arribat l’hora de parlar sense embuts: tothom té dret a estimar-se com vulgui. A més, l’opció sexual no és una cosa que es triï, sinó que tothom té els desigs que li demana el cos. Així de simple! La lluita contra l’homofòbia és cosa de tots, també dels heterosexuals, els quals hem de contribuir a la normalització de les opcions sexuals. Dono un 10 doncs a aquest post, i crec que els alts mandataris eclesiàstics haurien de fer una reflexió ràpida i serena sobre aquest tema, i d’altres…Estem al segle XXI, suposadament i no s’hauria de demonitzar ningú per les seues tendències sexuals. El sexe és una part molt important de la nostra vida i el podem exercir lliurement, tant els i les heterosexuals com els i les homosexuals. Tinc un xiquet de 3 anys i una xiqueta de 6, i m’agradaria pensar que es trobaran en un futur una societat molt més tolerant on l’opció sexual no sigui un tema ni tan sols de comentari. Seria el millor exemple de normalitat i de tolerància.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Emigdi,
prenc nota de la teua decepció provocada pel poc ritme del meu bloc, estic reflexionant sobre com redreçar-lo ja que, com vaig publicar, deixo el nord d’Àfrica d’aquí poc i pretenc que lo que escrigui tingui sempre el mateix nivell d’interés.
Gràcies "anyway".