Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
De ben segur que els campredonencs i les campredonenques tindrem una nova i dura lluita al davant durant els propers mesos, atès que el Ministerio de Fomento ha projectat un traçat de l’autovia de l’interior que travessa el riu Ebre entre Campredó i Font de Quinto-Raval del Pom, el qual ens perjudica notablement en dividir els dos nuclis urbans que hi ha a la població i, a la vegada, pel fort impacte paisatgístic que podria arribar a provocar. La proposta del "gobierno amigo" del PSOE torna a ser veritablement llustrosa, donat que atempta contra els interessos col·lectius d’un poble xicotet. Fa uns deu anys que visc a la Raval del Pom (anteriorment havia viscut al nucli urbà de Campredó) amb la meua dona i els dos xiquets, i veig amb molta preocupació aquest projecte disbarat que han pensat des de Madrid estant, sense tenir en compte en cap moment les conseqüències que provocaria per a la vida quotidiana de la ciutadania campredonenca.
A Campredó les forces vives (com m’agrada aquesta expressió!) no s’han quedat amb els braços plegats. Ja hi ha hagut un seguit de reunions entre les diverses associacions locals i els representants d’alguns partits polítics per tal de fer una proposta coherent amb un traçat alternatiu. La indignació ciutadana és ben palesa aquests dies en qualsevol conversa familiar o veïnal, la qual va tenir la primera presència pública amb la pancarta de denúncia diumenge passat durant el partit de futbol de la 3a Regional que va enfrontar la UE-Campredó i la UE Masdenverge, que havia penjat l’Associació de Joves. Els seus membres han realitzat una campanya informativa durant tot el matí de diumenge arreu del veïnat, per tal de conscienciar la ciutadania que ens juguem moltíssim cas que s’aprovés aquest traçat, donat que seria una autèntica hipotètica per al conjunt de nuclis urbans que conformen Campredó.
Entre 1990 i 1992, la ciutadania campredonenca vàrem aconseguir aturar el projecte d’instauració d’un abocador comarcal al nostre terme, a la zona dels Argilers. Vàrem lluitar amb força i enginy, i vàrem guanyar, malgrat que l’aposta del Consell Comarcal comptava amb el beneplàcid de l’ajuntament tortosí (sota les ordres de Vicent Beguer, quin altre!!!) i del conjunt de municipis del Baix Ebre. Ara ens toca lluitar novament per aconseguir canviar aquest polèmic traçat. Ja estem tips de projectes esbojarrats i sense cap ni peus, com la proposta del regidor tortosí del PSOE, J. Sabaté, d’instaurar una planta de gas al polígon industrial Catalunya Sud, al nostre terme, sense parar-se a pensar ni un sol moment que un projecte com aquest calia fer-ne cinc cèntims primer als ciutadans de Campredó. Això sí, diu que donaria molts llocs de treball, i s’omple la boca dient-ho!!! Mare de Déu de Solicrú, empara’ns d’aquests redemptors!
He de felicitar l’Associació de Joves pel lema triat i encoratjar-los a seguir amb la lluita per un traçat que no ens hipotequi com a poble: "N-340, entre Campredó i Font de Quinto, ni parlar-ne". "Fins la victòria, sempre", com deia Ernesto Che Guevara. Sé que aquells que no m’estimen gaire, els espanyolistes (i no parlo de simpatitzants del RCE Espanyol) de dreta i d’esquerra, trobaran ridícul que faci ús d’aquesta expressió. L’he usada expressament (els la dedico) per encoratjar tots els campredonencs i totes les campredonenques a no agellonar-se davant d’un projecte-disbarat com aquest, i cridar tots a l’uníson: Ni parlar-ne!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Emigdi,
només dir-te que, si no recordo malament el dia de la junta que ho va dir, el lema el va dir Joan Curto (l’home de Mercé Machí).
Demà dijous a la xarxa esperem a tots els campredonenc/enques.