Emigdi Subirats i Sebastià

Si s’entrenès per ser encara més odiós, Mou no ho aconseguiria. Arrriba al màxim amb facilitat, a l’Olimp de l’enveja i l’antipatia. Representa tota una amalgama de valors negatius, i treu pit davant d’ells! Fa uns pocs dies, en un apunt, vaig deixar constància de tot un seguit d’orgulls en blau i grana, gràcies a la imatge que està donant el club actualment. Granota de treball, talent, pedrera, honestetat, educació,  savoir faire… acompanyen el Barça triomfant d’aquest segle XXI, que està superant-se dia rere dia a base de cincs i de vuits.
En canvi, per allí dins a la messeta s’autosuperen però al revès. La cara de Florentí és tot un poema de malenconia. I no és per a menys, ell va crear un sistema de club basat en adquirir a base de talonari els jugadors emblemàtics del màxim rival. I he dit adquirir, per no usar un altre verb que està en ment de totes i de tots. Ho va fer l’any 2000 amb el famós portuguès whose name I don’t want to remember,  i ho ha intentat amb tota la resta d’estrelles del Barça, tot i que no se n’ha sortit amb la seua. Tot i això, ara Florentí no dóna ràbia, sinó pena. Ell ha construït el monstre, i té la brossa dintre de casa, i comença a fer molta olor.
Amb Mou, el seu equip s’ha convertit en la riota del món mundial, a causa de la seua actuació impresentable i la  seua maleducació perenne. No importa els punts que facin: la imatge penosa al camp,  la prepotència, les males arts, els acompanyen in secula seculorum. Es van carregar Pellegrini perquè sí, quan havia fet rècord de punts. No se’l va deixar treballar, se’l va humiliar, perquè havia de venir el curador de tots els mals. I aquest curador els ha empitjorat i de quina manera!!! S’ha convertit en el pitjor ambaixador del club, en el representant dels valors de la negativitat. 
Una estrella futbolística com Xavi la va clavar fa uns dies, quan va dir que Mou no aportava absolutament res al món del futbol. Va afirmar també que als catalans ens donava benzina, ens airejava… I em va agradar llegir-ho per moltes raons. Primerament, molt s’ha parlat de l’eliminació del Barça davant de l’inter a la primavera. Si mai el Barça juguès com ho va l’Inter al Camp nou, molta part de l’afecció blaugrana ho criticaríem, ho detestaríem. No va ser un plantejament out of this world, sinó tot el contrari, i ja està bé que es digui. Li va sortir bé? Doncs es van classificar, però això no és futbol ni és res. I no només l’afecció del Barça reaccionaria així, recordem com ho feia la del València CF amb el joc que implantava Rainieri, malgrat aconseguir uns bons resultats.
I Mou s’ha acompanyat de CR7. Aquest no el situo a la mateixa alçada. Aquest és un bon jugador, tot i que té els modals al cul, i és irrespectuós com ell mateix. Almenys, però, té talent i pegada. El guapo de la gespa, però, no causa admiració, ja que no se sap comportar ni té el cervell centrat d’una estrella del rei dels esports.
El més negatiu de tot plegat és la imatge que donen. Tots els lectors i les lectores  sabeu l’antipatia que em causa l’equip messetari, però ni aquest club es mereix una imatge tan lamentable com la que dóna Mou. He is green with envy… carregat d’enveja per Guardiola. Si Pep li contestès, el futbol estatal rebria un espectacle pitjor que la Belén Esteban, la intel·lectual number one d’allà Espanya, exemple de cutrerio barriobajero, enlairat a l’aspanya canyí de sempre!!!
Apa, Mou, per curar la ràbia que t’acompanya… a rosegar ceba com diuen a Campredó… i rosega que rosegaràs, que no te l’acabaràs, ni que la poses dintre d’un cabàs!!!