Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Ruud Hesp (Bussum- Holanda 1965) és el porter que més m’ha agradat dels que he vist defensar els colors del Barça fins l’aparició de Víctor Valdés, un porter d’alta volada que continua estant injustament força menyspreat per bona part dels fanatitzats periodistes i dirigents esportius (polítics) espanyols. He seguit el Barça des de molt xicotet i he vist sota els pals bons porters com Salvador Sadurní, Pello Artola, Javier Urruticoetxea, Andoni Zubizarreta o Pepe Reina. Aquest extraordinari porter holandès, que sempre va tenir un comportament exquisit, ens va sorprendre a tothom amb el seu gran nivell de joc. Provenia de dos equips modestos de la lliga holandesa, el Fortuna Sittad i el Roda, i al Barça va agafar gran notorietat a nivell europeu. Va ser tot un descobriment, he d’admetre made in Van Gaal!!! No em costa acceptar les bones decisions i bones mires d’aquells amb els quals no simpatitzo… Va substituir el portuguès Vítor Baia, que havia arribat a l’equip amb la fama de ser un dels millors porters d’Europa i, en canvi, mai no es va acoplar a l’equip ni va exercir el lideratge que cal per part d’un porter. Exercia més com al guapo de la pel·lícula que atreia totes les dones que com al porter de categoria que necessitàvem. Hesp va realitzar unes temporades espectaculars. Era tota una seguretat sota els pals, que ens permet recordar-lo com un dels porters millors que hem tingut al Barça durant els darrers 40 anys. La porteria blaugrana sempre és difícil de cobrir ja que som un equip tradicionalment atacant i que juga amb escassos elements defensius. Les hem vistes de tots colors sota els tres pals. Algunes decisions estrambótiques com la que ens atorgà Johan Cruyff anb el canvi de Zubizarreta per Busquets el 1994 ens va deixar amb el cor glaçat a molts barcelonistes, tot i que el porter basc no era precisament un dels més m’hagi impactat. Artola, Hesp i Valdés són al meu modest entendre els tres porters més sobris que jo he vist com a blaugrana. Les qualitats de l’holandès eren moltes, molt especialment destacaria la seua regularitat, pròpia del seu caràcter fred i calculador i de la seua total integració a la disciplina blaugrana.
Uns versos per tu, estimat Ruud Hesp:
Sentor el caliu del camp que és un clam,
d’un nen que somriu en un instant
pletòric, immens, un somni esportiu
que reviu il·lusions d’antany,
d’un club de la història viva,
amb colors que reviuren anhels eterns,
amb el coratge del vencedor.
I som ací, en una tarda de futbol
i cantarem les il·lusions reviscudes
i somniarem amb els gols genials.
Som ací, i guanyarem els cors…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hesp era un grandíssim porter, totalment d’acord amb tu. Una autèntica rebel·lació durant temporades. Veus com teníem raó tots els que et dèiem que el falangista era el càncer del bloc. Ja veus què t’està fent, actuant com a un gran fill de puta espanyola i burlant-se dels catalans. Veus com em quedava curt quan l’insultava. Espero que no li deixis escriure res més al gran fill de puta i bastard. Tens l’opció d’acceptar els comentaris, també a vilaweb i llavors no et caldria retirar els apunts com et toca fer per culpa de l’aspanyolot de merda degenerat. T’envio un mail i t’explico com ho pots fer.
salut i visca hesp
Jo també coincidesc amb l’admiració a Hesp. Efectivament, també per a mi és el millor porter del Barça fins l’arribada de Víctor Valdés. Com dius, el lloc de porter té una importància fonamental amb un equip de tarannà ofensiu, com és el Barça. Ara bé, l’artífex d’aquest equip que enamora tothom i que gaudim tots els culés aquestes dues darreres temporades és, sens dubte, el Pep Guardiola. Dóna gust veure evolucionar aquest equip sobre el camp i guanyar títols com mai abans havia esdevingut. I, a més a més, un president independentista! Ja no podem desitjar res més els culés.
Per cert, em meravella comprovar com la parla de les terres de l’Ebre i la del País Valencià té tants punts de contacte. Jo ja coneixia aquesta circumstància, però no deixa de sorprende’m llegir paraules com xicotet, ací. que jo pensava erròniament que s’usàvem exclusivament al sud del territori. Ara comprenc la raó per la qual quan vaig a Barcelona em diuen si sóc de Tortosa.
sobre Hesp no tinc gaire a dir.
sobre els comentaris, ja saps més o menys el que penso jo; crec que tens dret a fer tot el que vols en el teu blog, i si, seria una llastima haver de “censurar” o eliminar algu dels comentaris encara que no comparteix eles teves opinions, pero si no arribeu a cap “accord”, la ultima paraula es del amo del bloc; per tant, si fos Morigan no insistiria tant …….. suposo que és una utopia però proposaria calma per part de tots els comentaristes i que es dediquen a explicar o argumentar coses sense insults o provocacions. L’ideal seria poder moderar comentaris insultants, denigrants, sexistes, masclistes, racistes, etc etc pero es dificil definir aixo.
Endavant Emigdi, que el bloc es molt interessant i que continui aixi!