Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Pep Guardiola va ser un grandíssim professional, un jugador extraordinari. No sempre comprès, a voltes criticat injustament, però senzillament extraordinari, ho repeteixo. Aquest estil de la bona passada curta, del control del joc, tot allò que està donant tants bons resultats al Barça actual, és l’espill del seu talent i del seu mode de joc com a jugador. En Xavi Hernández, probablement el millor centrecampista del món en l’actualitat, és l’hereu futbolístic de Pep de Santpedor. Com a jugador va ser un mite, un dels jugadors més emblemàtics i estimats dels anys 1990. Com a entrenador ha arribat al cim, no només pels títols aconseguits, sinó per la seua personalitat, per la seua manera d’actuar. Ens ha enamorat a totes i a tots… Tots som guardiolistes, fins i tot aquells que saben tant de futbol que varen considerar una broma (i de mal gust) el fet que l’exentrenador del Barça At, a tercera divisió, passés a dirigir un equip amb les problemàtiques habituals i eternes del Barça. Tots aquests ara són conversos, guardiolistes des del primer dia… coses de la vida. Jo vaig defensar que Guardiola fos l’entrenador del Barça, ho vaig deixar per escrit, li vaig donar tota la meua confiança perquè coneix la casa i estima els colors. Els resultats… veritablement espectaculars. És d’aquelles persones que desitgem que es jubili a can Barça.
Al final de la seua carrera com a futbolista va patir força. Va comentar-se molts rumors sobre la seua sexualitat, sobre drogues… tothom tenia dret a dir la seua, i aquestes coses fan molt de mal. Sortosament s’ha refet. És el prototip de futbolista atípic, culte, lector, educat… Té totes les qualitats per al triomf, i està arribant fins a llocs mítics i incomparables. Sobre Pep s’han acabat les calúmnies ja que tothom s’apunta a cavall guanyador. És un exemple admirat arreu, i crec que independentment dels resultats que s’aconsegueixen d’ara endavant, que jo estic convençut que seran igualment esplèndids.
A aquest mestre del futbol, a l’estimat Pep de Santpedor, li dedico uns versos que ja havia publicat aquí al bloc en dos apunts anteriors:
Veiem com el món gira entorn al futbol…
una passió que s’eixampla arreu
com un imant que incorpora vespres de joia.
Veiem com esdevé el joc de jocs,
com creixen xavals de la pedrera,
com regnen aquells amb gran talent.
Veiem com joves i grans s’entusiasmen
com càntics ufans endolceixen el moment,
com es devoren les cròniques dels diaris.
Veiem com les il·lusions s’enlairen,
com ens sentim campions d’ànima,
com somniem en ser els millors del continent.
I l’eufòria ens envaeix, gràcies a tu…
sí… gràcies al coneixement d’un joc ben dolç
que engendra caliu i a voltes somriu.
El culer se sent joiós davant de la història,
d’un equip mestre que ens complau.
Un senyor del futbol, Pep de Santpedor
amb cara d’infant que no ha trencat plats,
amb saviesa esportiva, amb tendresa humana,
ens enlaira envers el plaer infinit de la victòria.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…el millor que li ha passat al barça és trobar-se al Pep. Un gran jugador (malgrat que internacionalment els espanyols no li hagin ajudat garie), un gran entrenador i sobretot un gran persona. Iniesta va dir que el més important no era ser un gran judador, sinó un a bona persona, cosa que havia aprés a casa, amb els pares quan era xiquet. Ezemples com aquests són els que necessiten els nostres xiquest d’avui, i no gutis, o cr9, o gauchos en decadència.
Caldria un canvi molt gran de mentalitat en molts entrandors de categories inferior perque el jugadors es formessin com a persones i no com salvatges. Sempre recordarè un entrenador de infantils que deia: “o passa la pilota, o passa el jugador, els dos no” ( el contrari de l’esperit guardiola) i d’aquests hi ha molts. Heu vist alguna vegada algun jugador de bàsquet escopir a terra, o treures els mocs amb la ma? els de futbol, només cla vore la tv. I així molts exemples més podria trobar.
recprds
vicent
records
records