Emigdi Subirats i Sebastià

Julio Alberto ha estat indubtablement un dels millors laterals que ha vestit la samarreta del Barça. Gràcies a què hem tingut la sort de gaudir com mai del Dream team dels anys 1990 i el formidable equip actual que trenca tots els rècords que es fan i es desfan, malgrat que per les Espanyes parlin de fi de cicle (no es veuen la gepa, pobrets…), han quedat esborrats de la memòria massa sovint altres conjunts i estils de joc que ens van donar igualment moltes alegries. Com a exemple, la pressió que va imprimir Terry Venables a l’equip de 1985, que li va donar una gran personalitat pròpia, amb motors d’acceleració sense gaire tècnica com Víctor Muñoz, Ramon Calderé o Perico Alonso, i amb davanters tan forts físicament com Paco Clos. Voldria destacar molt especialment la forma de jugar dels laterals, tant del dret,  el canari Gerardo, com de l’esquerre, l’asturià Julio Alberto, que va arribar provinent del segon equip d’allí dins a la messeta. Era com una moto que travessava el camp en diagonal. D’ell recordo molt especialment un gol que va marcar de fora l’àrea en un partit de copa d’Europa contra la Juventus el 1989, que va suposar el gol de la victòria. Va ser una prova de força grandíssima.
Després, en la vida, Julio Alberto no ha estat precisament un model. I mira que era d’idees conservadores i va donar suport a AP (alianza popular) en unes campanyes electorals a Barcelona!!! El seu model de vida s’allunyava del puritanisme religiós precisament. Va estar massa sovint mesclat amb drogues i va malgastar molts diners en plaers carnals, per la qual cosa ha necessitat l’ajut del club i de l’associació de veterans del Barça. Ens quedem, però, amb un jugador que va donar-ho tot pel Barça, que jugava amb tota la garra contra l’innombrable de la messeta, club al qual tenia una profunda antipatia per dir-ho de manera suau. I és un jugador l’estil del qual encara recordem amb estima pel caràcter que impregnava a l’equip i pels sentiments blaugrana que tenia.
Va per tu, lateral motoritzat, admirat Julio Alberto :

Sento com avança el joc,

no para, traspassa àreas

i es culmina amb gol.

Sento el color de la vida

jugant a futbol

l’esport de la joia.

I sento el club del nou

camp, l’estimat Barcelona,

el millor del món mundial.

I sento una flama endintre

que desperta il·lusions,

tot el camp és un clam.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!