Emigdi Subirats i Sebastià

Raquel Estrada va nàixer el 1984 a Constantí. Va passar gairebé tota la seua infantesa i adolescència al Pla de Santa Maria, fins que es va traslladar a Almoster, al Baix Camp.

* Els versos que ha escrit l’han acompanyat en qualsevol paper des que devia tenir uns catorze o quinze anys.
* A partir d’un programa de ràdio amb participació dels oients i del concurs literari juvenil que organitza una coneguda marca de refrescos, també va fer les primeres narracions curtes. Conèixer el poeta vallenc Gabriel Guasch i llegir Miquel Marti i Pol i a d’altres més joves i en actiu, la va acabar d’introduir en el que havia de ser més que una manera de passar l’estona.
* Els estudis de periodisme i de llengua, cultura i literatura catalanes, i les col·laboracions a mitjans culturals, al marge de la feina al departament de premsa de Cossetània Edicions, també la fan estar pendent de l’actualitat en general, i de la producció literària d’autors catalans d’avui i d’aquells que han esdevingut clàssics. A
* Ha publicat el poemari Pedregam o pedreria. Fragments d’orígens (2010, Premi Gabriel Ferrater 2008, i els seus poemes també es poden trobar a l’Antologia de dones poetes dels Països Catalans Donzelles de l’any 2000 (2013) a Hivernacle inundat i La Catalana de lletres 2004.
* Ha publicat narracions curtes a Onze d’agost i Mili+1 imaginàries i La Catosfera literària 08.
* Tira endavant el blog www.lamullena.blogspot.com.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Petitesa

Una mosca se t’ha vingut a posar
sobre la galta rosada. Ara pateixo
per la fragilitat de la teva pell,
aparentment poc avesada a cap cos
que li sigui extern. La vetlla em deixa marques
de fins cordills d’escapçar el brut que és tan cert.

Quin teixit deus recuperar de la carn
dels qui t’han fet, si la carn ho vol saber
mentre embasta els fills per lligar-se a l’empelt.

No portes res nou entre els dits a mig fer,
vol curt d’insecte, incertesa regalada
que creix per a l’infant. Què diu el bressoleig
de la simetria entre l’ara i l’abans?
Faràs cabdell -potser amb un cap enfilat
del que eren ells i del que tu vas ser-
per a la crida de la carn que reneix.

Poemes en un mur
Coneixeràs la línia que separa
el cel i sega l’ull. No veuràs plans
ni muntanya, només la transversal
que escapça el que avui està per fer, encara.
Encara ni una meitat del que projecten
les possibilitats amb parada aquí.

Mira’t, quan vegis com creixen les plantes,
veuràs que sota els peus et creua la línia
de la condició i els seus fills tallants
tot senyalant el gènere que guardes.
Voldràs tornar a una paraula asexuada
que t’empunyi amb més justa definició.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!