Emigdi Subirats i Sebastià

 El govern del PSOE ha pres la decisió de transvasar l’aigua de l’Ebre. La ministra Elena Espinosa ha tingut un començament de mandat realment conflictiu, amb unes declaracions realment ridícules i impròpies d’un càrrec polític d’importància:

 “No hay transvase”. Es pot ser més cínic i més ridícul? El PSOE sembla que se situa sempre per damunt del bé i del mal, i res no el pugui fer sortir escaldat. Està aprofitant la seua aplastant victòria electoral per tirar endavant el projecte més sinistre que s’ha ideat contra les nostres comarques, el transvasament de les aigües de l’Ebre. Ha obert l’aixeta i les conseqüències són imprevisibles.
Dedicarem el següent poema, “Cançó de l’Ebre” (recitat per Vicent Pellicer agafa tons mítics) a l’inefable conseller Francesc Baltasar, que ha donat mostres de  covardia (no trepitjant la terra de l’Ebre quan calia) i de mala educació (amb la seua actitud reptant la gent d’ICV-TE a què marxi del partit si no accepten la seua baixada de pantalons”. En el dia d’avui, amb una assemblea multitudinària antitransvasista, val la pena recordar els càntics de l’històric poeta Joan Cid i Mulet (Jesús 1907-Ciutat de Mèxic 1982):

No oïu quina remor més endolcida

Que fan les aigües, tot passant?

És la cançó tendra, amorosida,

Cançó de l’Ebre triomfant …!

Dorm la ciutat en l’hivernada

Crua, desfermada,

Que m’omple de neguits el bell repòs.

De bella nit s’atura l’estelada

Confusa, desmaiada,

Com una espurna que salta del redós …

… I una remor endolcida,

com d’aigües que van lliscant,

una cançó amorosida

dintre la nit va cantant …

i es giten els canyars reverenciosos,

suaus i silenciosos

com lent ressò, del riu a la remor.

El clar de lluna es fica dins l’arbreda,

I la remor s’hi queda

Talment una cançó d’amor …

I canta el riu a la ciutat dormida,

– cançó engelosida –

que diu grandeses i conculca afanys.

Corre la nit i, a frec d’albada

La vida es començada

Neta de núvols i neguits estranys.

No oïu la cançó tan amorosida

I vessant de vida,

Del riure de l’Ebre sigilós i clar?

És la cançó nostra, la cançó de l’Ebre,

Que cap altre riu no la sap cantar!

Joan Cid i Mulet, de “Roses Blanques”(1934)
 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!