Emigdi Subirats i Sebastià

Ha nascut una estrella! Aquesta és una frase  que hem anat sentint ara i adès sobre diferents personatges del món de l’esport. Lionel Messi ha esdevingut la gran “realitat”  del futbol mundial, ha deixat de ser una promesa amb una  edat gairebé adolescent. És un jugador decisiu i imprescindible,  que ens està il·lusionant a tots/es els i les afeccionats/des al Barça, que sabem que depenem d’ell en tots els moviments.  Que ens té el cor en un puny cada cop que el veiem per terra!!! Un jove que s’ha criat a la Masia i que ha begut i après del futbol nostrat.
Jo he estat  un apasssionat barcelonista des de molt xicotet i he seguit molts jugadors que han lluït la samarreta blaugrana, però només qualifico com a ídols uns pocs, aquells que realment m’han colpit. El primer, Johan Cruyff, jugador que va ser tot un referent personal durant anys i panys, tot i que li vaig perdre estimació quan va deixar de ser entrenador ja que no m’agraden els seus comentaris oportunistes, depenent de si el vent li bufa favorablement.  Després, òbviament, Hristo Stoichkov, geni i figura fins la sepultura, tot un personatge de pel·lícula futbolística. El tercer, Romario da Sousa, al meu entendre el millor jugador que ha vestit mai la samarreta blaugrana. En quart lloc, Luis Figo, sobren les paraules… per la clatellada que em va suposar la seua deserció milionària. El cinquè, Ronaldinho, al qual  he admirat moltíssim ja que ens ha fet gaudir  durant moltes temporades. La seua màgia ha durat infinitament més que la dels altres brasilers, el nom dels quals comença amb una erre. Leo Messi és, llavors, el meu sisè ídol futbolístic, que m’ha captivat de gran manera pel seu talent i la seua capacitat decisiva. A més, veig amb gran il·lusió com la meua filla  i el meu fill també senten una gran admiració per ell, com em passava a mi a la seua edat. Li he volgut dedicar uns quants versos carregats d’il·lusió:

“A Lionel Messi, mestre de l’art de la pilota”.

Senyor… ha estat una tarda plàcida!
I corre i brega i assoleix allò que vol amb els peus,
car el  talent innat  es desprén arreu i arreu. 

La grada esclata amb joia un diumenge de tardor
assolellat, l’esport rei se’ns presenta al davant
amb gols majestuosos que ens enlairen l’esperit,
que amb un crit s’engresca i deixa enrera
els patiments inherts… i la falera reïx. 

És la màgia del joc dels jocs de tots els temps…
I demà, gaudirem d’imatges colpidores, 
farem l’esguard precís a  cròniques ufanes,
enlairarem tots els sentiments en un,
beurem del plaer de tanta aigua refrescant!

I és que  la joia que ens transmet s’abraona
– visió,  control, vol per les alçades -.
I és que el geni el fa dels grans,
amb  cara de xiquet a qui   la mama encara
li prepara el plat a taula en vespres familiars.

Sento el repicar de les mans amb el so d’un nom arreu,
que diu Lionel, i un altre cop, Lionel,
tonada que em fa reviure tantes  il·lusions d’antany.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!