Si pogués treure una targeta roja, com als partits de futbol, seria per a un munt de polític de partits que representen el nacionalisme espanyol quant als atacs de 24 hores continuades, dia sí dia també, contra una professió: el professorat. És un atac despietat i desvergonyit, que hauria de tenir una resposta molt més ferma per part de tots i totes els companys i companyes de professió. Com es diu popularment, els hauríem de fer sortir els colors a la cara, literalment. Personalment, cada cop que sento un d’aquests vividors de la política posar-se en el model d’escola catalana i amb els professionals de l’ensenyament tanco la ràdio o la televisió. Em nego a escoltar cap dels seus missatges al respecte, perquè promouen l’odi, l’insult i la mentida. De fet, se la creuen i en treuen pit!
Voldria que tota aquesta gent trepitgès l’escola pública i hi veiés el dia a dia. Podrien comprovar com hi ha moltíssims professors abnegats amb l’alumnat, que proven de donar el màxim d’ells mateixos per tal de portar a terme el currículum acadèmic. Gent que organitza viatges a l’estranger, excursions de caire biològic i sortides lúdiques. Ha estat el model escolar de recuperació de la llengua i la cultura catalanes, que havien estat postergades durant dècades. Ara podria afegir que aquesta postergació potser satisfaria alguns dels militants d’aquests partits que ataquen ferotgement la nostra professió i el nostre model escolar. No ho diré, no poso tots al mateix sac, cosa que sí que fan ells quan sembla que vénen la moto que tots i totes els professors i les professores són militants d’ERC. Per cert, jo sí que en sóc, i em considero educador a part de professor d’idiomes.
En sóc, i em dedico a ensenyar anglès i alemany, a organitzar activitats artístiques com a tutor de batxillerat, i a ajudar alumnes que fins i tot ja fa uns quants anys que han acabat el període d’institut. Aquest és el meu adoctrinament! Està pendent de l’alumnat el mateix temps que ells dediquen a desprestigiar-nos i a culpar-nos de tots els mals. Des de l’unionisme una de les paraules que més han usat contra el moviment independentista ha estat el de nazis. Per cert, una tàctica ignominiosa i espantosa, indigna de persones amb nivell cultural o polític. Segurament que l’escola catalana ha fallat totalment amb ells, ja que si hagués funcionat sabria aquesta gent que no hi ha res comparable amb el nazisme. Els nazis culpaven els jueus de tots els mals i buscaven l’uniformisme cultural. Van construir l’horror amb un important suport popular. De la veu d’aquesta gent sembla que l’horror es construeixi a les escoles, a partir de pures anècdotes i acudits.
Perquè senyors del número, aquells que heu donat el vist-i-plau a l’aplicació del número que ha deixat a zero l’autogovern, a moltes persones empresonades i exiliades (ai, perdoneu, sí, s’ha de complir la llei, no recordava), tinc certes preguntes per vostès:
– Els professors espanyols i espanyolistes no conten acudits, a vegades de mal gust, en termes futbolístics? N’estan segurs?
– Els professors espanyols i espanyolistes d’història no expliquen la història tal com ells la conceben? O és que l’espanyolisme és garantia que ningú se’n vagi de la boca i no faci de l’anècdota la realitat?
– No coneixen cap professor espanyol i espanyolista, als instituts i a les universitats, que faci apologia de l’espanyolisme, i que doni missatges favorables a la discriminació cultural i al fet democràtic?
Si féssim com vostès de l’anècdota la norma, potser prendríem mal tots plegats. Sóc un simple professor d’institut, però no em deixaré trepitjar. I mira que tal com funcionen les coses amb l’aplicació del número, obrir la boca pot posar en risc el nostre lloc de treball o la nostra llibertat individual, fins i tot.
Els professors som ciutadans del carrer, i alguns ens neguem a viure amb normalitat que hi hagi persones empresonades per motius ideològics: presos polítics. No és lògic ni normal. Ara bé, quan creuem la porta de classe ens dediquem a ensenyar el temari, i estar al costat dels nostres xavals. Ho podria dir amb vocabulari més tècnic, però no cal: fem la nostra feina i eduquem bé els nostres alumnes. A aquesta educació, vostès li han canviat el nom i ens han menyspreat a totes i a tots.
Ho diré amb tota la meua veu: l’escola catalana és digníssima. Hi he portat els meus fills i la recomano a tothom. No rebria un deu, té mancances com qualsevol altre model educatiu, hi ha aspectes revisables i mil coses més. Tanmateix, senyors polítics espanyolistes esteu tocant una de les bases crucials de la nostra societat. I us ho torno a repetir, és averrant el que esteu fent, em mereix tot el meu rebuig. És indigne!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!