Emigdi Subirats i Sebastià

Manel Ferré, el segon a la dreta

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha estat notícia aquesta setmana per la seua participació en un debat sobre les ciutats capital de la cultura catalana que ha tingut lloc en el marc de la Fira del Llibre de Frankfurt. El màxim mandatari ampostí es va mostrar orgullós del fet que la ciutat ostentés aquest títol durant el 2006, que va propiciar la celebració de nombrosíssimes activitats culturals i que va situar la capital del Montsià en un lloc privilegiat de la cultura catalana, sota el significatiu lema "Amposta un pont de cultura", pont entre els territoris que conformen els Països Catalans:

"Hem aconseguit situar Amposta dins la resta de territoris de parla catalana i donar a conèixer la tradició popular d’Amposta i les Terres de l’Ebre i, a més, hem aconseguit crear un pòsit cultural important que ha tingut continuïtat enguany, perquè moltes activitats del 2006 es continuen fent. És important poder ser capital de la cultura catalana perquè referma el sentiment de pertinença a la nostra cultura, però a més ajuda a consolidar el projecte cultural de cada ciutat".

La resta de l’aportació ebrenca a la fira del llibre malauradament ha estat veritablement minsa. S’ha limitat als escriptors Emili Rosales (La Ràpita), Albert Roig (Tortosa) i Andreu Carranza (Flix); el cantant vinarossenc Carles Santos, i una aportació del poeta Andreu Subirats (Tortosa). El nostre company blocaire Jaume Llambrich (L’Ametlla de Mar) també hi va ser present en qualitat d’editor de Publicacions URV.

Creiem que ha estat un lamentable oblit la no presència del veterà poeta tortosí Gerard Vergés, un dels grans literats catalans actuals, autor de L’ombra rogenca de la lloba (premi Carles Riba, 1981) i de la traducció de tots els sonets de Shakespeare al català.

D’altra banda, cal valorar molt positivament l’acceptació que ha tingut la nostra literatura en general al certamen alemany. Els grans triomfadors han estat Jaume Cabré (Les veus del pamano), Maria Barbal (Pedra de Tartera), Carles porta (Torn) i Albert Sánchez Pinyol (La pell freda). S’ha demostrat abastament que la difusió de la literatura catalana no ha de tenir l’intermediari espanyol que ens deixa sempre en no-res, sinó que ha d’agafar el tren de via àmplia europeu. L’èxit de les traduccions a l’alemany han estat un formidable exemple. Hem de lamentar com sempre la polèmica que han potenciat diaris espanyolistes com El País, després del gran discurs inaugural que realitzà l’escriptor Quim Monzó. Enlloc de parlar del gran impacte mediàtic que tingueren les seues paraules, es dedicaren a posar el dit a la llaga d’una polèmica inusitada: la no presència d’autors catalans que conreen l’espanyol. Espanya va ser la convidada a la fira del llibre de Londres i no es va invitar cap escriptor en català, aquest diari tan "progressista" no dedicà ni una sola ratlla a aquest fet. És que hi ha "progressismes" que estan vorejant l’espanyolisme més ranci. L’escriptora babeliana Núria Amat també parlava de situació "kafkiana" que no es convidés els escriptors en espanyol. En canvi, no es kafkià que el ministeri de cultura passi completament de la difusió del Tirant lo Blanc, Ramon Llull, Ausiàs March, Verdaguer, Rodoreda, o d’autors actuals de gran talla com el mateix Monzó, Jaume Cabré, Alfred Bosch i tants d’altres. L’autoodi crea escola a destra i a sinistra.