Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
El poeta vinarossenc Joan-Elies Adell, director de l’Espai Llull, la representació de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de l’Alguer, ha tingut cura de l’edició del recull poètic La Tercera illa, poesia catalana de l’Alguer (1945-2013). Publicat per Edicions Saldonar, es tracta d’un llibre necessari, que suposa una magnífica aportació a la literatura catalana. Des de la introducció, Adell té cura de situar els i les lectors/es davant de la complexa realitat cultural i lingüística algueresa. El país català de Sardenya veu com conviuen la variant algueresa de la llengua catalana , el sard i l’italià, les llengües oficials de l’illa. El poeta vinarossenc apunta al fet que és singular i admirable la poesia que s’ha escrit en aquest petit racó de la Mediterrània a partir de la segona meitat del segle XX. Una poesia fidel a constants de valor històric i literari que, gràcies a l’impacte emocional que és capaç de suscitar, també apunta a la universalitat.
Ha cregut oportú antologar un total de vint autors/es en un llibre que espera que es converteixi en una nova finestra des d’on contemplar la poesia escrita en català a Sardenya.
Ens trobem una exquisida elaboració dels apunts biogràfics de cada poeta antologat/da, els quals li permeten retratar el viatge poètic de cada autor/a al llarg dels anys. Aquesta introducció biogràfica precedeix una tria dels poemes d’acord amb el criteri personal de l’antòleg. Ha inclòs autors històrics amb una llarga trajectòria poètica i literària com: Francesc Manunta, Pasqual Scanu, Antoni Bal·lero di Càndia, Rafael Sari, Rafael Catardi o Rafael Garia. Òbviament, hi són també presents poetes actuals com Guido Sari, Antoni Coronzu, Antoni Arca o Antoni Canu, tots els quals enlairen la veu literària algueresa del del moment. A més, ha considerat que calia incloure veus femenines menys conegudes per tal de donar mostres d’àmplia vitalitat i varietat. A la vegada, retia un homenatge al fet poètic, a l’acte callat i solidari d’escriure poesia sense gaires pretensions estètiques.
A l’epíleg final, vol remarcar el concepte de la fascinació per una literatura menor. Escriu afirmacions de pes com: L’excepcional condició històrica, cultural, política i social de la Barceloneta de Sardenya té repercusions directes en la poesia que s’ha anat escrivint i publicant a l’Alguer, en llengua catalana, des de finals de la segona guerra mundial (1945) fins al moment present.
Ens transporta, doncs, a un agosarat viatge a través de la poètica algueresa del segle XX, la qual brolla complexitat cultural i passió per la ciutat, l’únic indret del món que molts com Sari pode considerar ciutat mia. Uns poemes que esdevenen el retrat d’una ciutat que causa sensació als seus habitants per la seua peculiaritat lingüística que els aporta alta personalitat. Adell coneix l’obra dels autors, sap situar-los en el context on visqueren, a la vegada que intenta trobar lligams d’aquesta obra amb la resta de literatura escrita en català. Nogensmenys, no es deixa de criticar el fet que en ben poques antologies de poesia catalana contemporània s’inclouen autors algueresos, malgrat que alguns d’ells han donat mostret de bon savoir faire poètic.
La tercera illa pretén potenciar la veu de l’Alguer i difondre-la arreu de la geografia catalanoparlant. I és que: Aquesta pàtria suprema dels poetes algueresos, escrita a través d’una llengua concreta, arrelada, particular i irrenunciable, com és la seua variant del català, és el que he volgut oferir amb aquesta antologia
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!