Emigdi Subirats i Sebastià

He de confessar que sóc un adicte a El Cor de la Ciutat. És una adicció greu ja que com no el puc veure durant la sobretaula fins i tot me’l gravo i el miro a la nit.  M’agrada parlar sobre la problemàtica dels personatges i posicionar-me a favor d’uns o dels altres. El meu personatge favorit és l’Eloi, ja que el pobre xicot no troba el seu lloc en la vida si no és fent mal a tothom que l’envolta. M’ha agradat molt el tractament que han fet els guionistes del tema homosexual. Ens han presentat dos nois, el Max i l’Enric, amb dos posicionaments molt diferents davant de les seues inclinacions sexuals. Els dubtes de l’Enric són una realitat palpable en una societat que es creu ser moderna però que encara condemna que la gent s’estimi com vulgui. Vull dedicar, però, el post d’avui al personatge de la Cinta, precisament pel seu nom. A Tortosa no hi ha una sola família que no tingui una Cinta, protectora i fidel com el personatge de la telenovel·la. La meua iaia, que va morir el passat mes d’octubre als 96 anys, se’n deia, i ha deixat en la nostra vida un record inesborrable. Els guionistes no li van posar Mercè o Montserrat, sinó Cinta, un nom ebrenc per excel·lència, la qual cosa crec que és un encert.

 A Tortosa bona part de la població té una gran devoció per la Mare de Déu de la Cinta. Jo sempre m’ho he mirat des de lluny, amb un punt de vista estrictament literari. Voldria parlar dels cantors que ha tingut la Cinta. N’hi ha una bona pila. A finals del segle XIX i principis del segle XX tot un seguit de poetes anaven adorant la Cinta amb els seus poemes. Destacaré Mn. J. Baptista Altés, Mn. Josep Matamoros, Mn. Rafel Escuder, Gerard Vergés Zaragoza i Joan Torner i Balagué "Lluís del Montsià". L’himne de la Cinta va ser composat per Joan Moreira i porta unes estrofes carregades de sentiments: Fills de la terra tortosina,/ canteu a nostra Cinta,/ himnes d’amor./ És la Cinta nostra reina,/ nostra mare,/ nostre tresor/ Veniu tortosins/ la Cinta mos demana/ donem-li el cor./ Estimem-la/ Adorem-la,/ Jurem defensar-la hasta la mort./ Crideu sempre/ a veu plena/ nostra Cinta, sobretot.

Ens quedem aquest cop, però, amb l’excel·lent artista que encarna el personatge de la Cinta, la Margarida Minguillón, que ens ha robat el cor. No em sap greu admetreu, ja que les històries de ficció també serveixen per oblidar les dificultats de la jornada. Jo no defenso tothora l’alta cultura, sinó que penso que serials populars ajuden a fer comprendre problemàtiques vitals. He de donar les gràcies, doncs, a tots els responsables de "El Cor de la Ciutat" que ens han fet passar una estona molt agradable.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!