Emigdi Subirats i Sebastià

  Només puc  començar aquest post dient que, quant a política hidràulica, no entenc absolutament res,  i em sento enganyat, decebut i totalment fora de joc. El PSOE ha decidit unilateralment tirar endavant el transvasament de l’Ebre cap a Barcelona, amb la propera aprovació d’un nou decret que permeti expandir les canonades de l’anomenat minitransvasament i fer-les travessar els límits territorials de la demarcació de Tarragona. L’espoli de l’aigua de l’Ebre serà un fet consumat, malgrat que en un primer moment varen intentar cínicament disfressar el nom i amagar-ho de l’opinió pública per interessos electorals. 
El Compromís per l’Ebre, que varen signar els partits del govern de la Generalitat, ha quedat totalment com a paper mullat, així com els  principis de la nova cultura de l’aigua. El PSOE l’ha deixat en absolutament no-res. La primera pregunta que ens hem de formular  molts i moltes ebrencs/ques és: per què Zapatero va derogar el PHN, quan farà una obra que el sinistre pla hidrològic aznarià incloïa? Sóc dels antitransvasistes sense embuts, que en la lluita per la derogació del PHN no tenia en ment cap desgast polític de ningú, sinó que creien en una visió diferent del creixement per la qual cosa criticaven les aliances polítiques del moment que facilitaven els transvasaments. No vaig insultar mai ningú, tot i que vaig ser contundent en la reivindicació per evitar l’espoli de l’aigua. Mai no m’he considerat posseïdor de la veritat absoluta, senzillament la meua manera d’entendre el progrés de la societat no passa ni per la instauració de camps de golf ni per la construcció de macrourbanitzacions. Crec en un model de creixement més sostenible, d’acord amb les possibilitats i la idiosincràsia del territori, allunyat de tot esperit especulador.
ZP és l’amo i senyor de tot, gràcies al suport electoral aclaparador que li varen atorgar els catalans i les catalanes. Ara tirarà endavant, per decret, sense cap consens social,  un projecte que és totalment inacceptable des de les Terres de l’Ebre. Primerament, la decisió del govern espanyol suposa una autèntica burla envers el moviment social ciutadà i antitransvasista que va ser majoritari  durant els primers anys d’aquest segle XXI, i que va dotar el territori d’una gran identitat i autoestima.  El més greu de tot plegat és que deixa el govern català en una claríssima segona fila, el poder polític del qual es mostra com a  ben reduït.  I no és una qüestió  de partits, sinó del fet que el  govern català està clarament a expenses del mandatari espanyol, la qual cosa em dol moltíssim. Sempre m’agrada analitzar les situacions polítiques des de la vessant país, mani qui mani, mai des del partidisme, i em costa acceptar aquesta submissió als dictàmens del govern espanyol.
Quant a més coses negatives, voldria remarcar que estem patint l’altíssima demagògia que exerceix tot un exèrcit de periodistes que provoquen la manipulació absoluta de l’opinió pública. A partir de  l’any 2002, els antitransvasistes ebrencs ens vàrem convertir en una mena d’herois per a la resta de país, símbol de resistència i lluita. Érem l’admiració de molts i moltes, per l’esperit de rebel·lia i protesta, i perquè plantàvem cara a Acebes, Zaplana i tota aquella bona gent. Ara, en canvi, com el transvàs el promou el PSOE, som objecte de tota mena de crítiques i ridiculitzacions, sense contemplacions. Els membres de les influents tertúlies radiofòniques del país (Catalunya Ràdio, RAC 1) s’han descobert com a transvasistes de tota la vida. Parlen del mal entès “bé comú” (aigua) i del concepte de “solidaritat” d’una manera que fan bo l’eslògan “Agua para todos” dels governs valencià i murcià. El seu àmbit de crítica s’estén envers la pagesia, a la qual culpen de ser qui més malbarata l’aigua. Més que com a professionals dels mitjans periodístics, actuen com a periodistes de partit, i n’hi ha una llarga llista. 
La truita s’ha girat, ja no es pot parlar de la dreta especuladora i transvasista. Quin engany! El  transvàs del PP era especulador, el d’ara és necessari i progressista!!! Ja n’hi ha prou!!! No confio que la ciutadania catalana reaccioni, però,  ja que els ha donat llicència per fer el que vulguin. Aquest cap de setmana ZP es reia de tots conservant la poltrona d’una ministra, Einstein de l’obra pública, i imposant un transvasament a Barcelona. Ja tenim transvàs progressista, i és que tenen un morro que se’l xafen! El PSOE ja es va carregar la cohesió de la PDE i ara aposta pel transvasisme pur i dur. El Compromís per l’Ebre passa a ser novament un d’aquells documents inútils, atès que el predomini polític del PSOE deixa enrera els ideals.  Actuen d’aquesta manera perquè no en sortiran escaldats. No hi ha res que els escaldi! 
Els únics que sofriran les conseqüències de tot aquest despropòsit hidràulic són ICV i ERC, dissortadament. Encara que els dirigents locals de totes dos formacions es manifestin clarament contraris a aquest transvàs, cal exigir fermesa de les direccions nacionals i un posicionament antitransvasista inequívoc. Si li segueixen el joc al PSOE, si accepten aquest transvàs, perdran tota credibilitat. El votant d’aquests partits té un perfil molt ideològic i sol ser molt exigent, no pot acceptar mai aquest tripijoc que embruta la política catalana i deslegitima la digna lluita antitransvasista. No pot haver-hi doble joc. LO RIU ÉS VIDA. NO AL TRANSVASAMENT 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!